Vinyet Rico Vidal, alumna de 4t d’ESO
La meva afició per l’hípica va començar quan la meva mare va comprar el nostre primer cavall. Ella ja muntava des de ben petita i em va enganxar també a mi la seva estima pels cavalls. Per començar a aprendre’n vaig fer unes classes amb ponis a l’hípica La Tossa, on teníem el nostre cavall, però ho vaig haver de deixar perquè van deixar de fer classes.
Als 9 anys la meva mare va trobar una professora particular i vaig tornar a fer classes per aprendre a muntar millor, encara que aquesta vegada amb el nostre cavall, que per cert, es diu Rayan. Però malauradament va arribar la pandèmia i no vaig poder anar a veure’l. En aquell moment jo ja tenia 11 anys i el meu cavall ja estava vell per continuar, així que el vam jubilar. Jubilar un cavall vol dir no montar-lo més.
Un any després vam trobar un altra hípica a la Cerdanya, concretament a Prats i vaig fer alguna prova per veure si m’agradava i vaig acabar decidint que volia continuar aprenent allà. En aquesta hípica és on vaig començar a saltar.
Un any més tard ens van oferir comprar una euga de 4 anys que suposadament era només per passejar però que també podia saltar el que jo estava saltant en aquell moment. Es diu Cala i ara té 6 anys. En aquella hípica vam estar un total de 3 anys i vam decidir que era hora d’anar a un altra hípica on pogués perfeccionar més la meva técnica i la de l’euga ja que també volíem que li ensenyessin a saltar millor.
Com que la vam comprar molt jove, ella tampoc sabia saltar perquè ningú l’havia domada abans. No sabia com doblegar les cames per saltar ni què fer en situacions complicades.
Ara estic en una hípica d’un professional que es diu Sergi Segura i més o menys porto 3 mesos allà. L’euga i jo hem millorat molt. El Sergi ens ensenya molt bé a mi i a la Cala, fin i tot he aconseguit saltar 1’20 metres, a l’altra hípica no vaig passar dels 0’80 metres, deien que la meva euga no podria saltar més d’allò, en veure que sí que podia vaig quedar fascinada.
Crec que la meva euga i jo ens compenetrem molt bé, després estar dos anys juntes ja em reconeix i jo també la conec molt bé, sé com és: què no li agrada i què sí, què li costa i què no, amb què l’he d’ajudar més i què he de fer per calmar-la. Ella també sap reaccionar al moment i fer el que li demano, no li he de dir més de dues vegades i m’ajuda en moments de descontrol.
Ja porto uns anys fent concursos per Catalunya, moltes de les vegades per la Cerdanya, i per ara m’estan anant bastant bé. Del 8 al 10 de desembre aniré a fer una competició nacional a València.
Jo crec que aquest esport és molt maco. L’experiència d’estar amb un cavall, saltar amb ell, passar temps al seu costat, alimentar-lo, que et reconegui, aconseguir que et faci cas en tot,… és de les coses que més m’agrada fer i que més em satisfà.
També et pot interessar…
Muntar un cavall i saltar amb ell són les coses que més satisfan la Vinyet
Deixa un comentari