Mare 5.0

Quan amb 26 anys vaig saber que t’esperava, vaig escriure’t una carta avisant-te que t’havia tocat una mare a mig fer. I avui, quan dolgut i trist (però també valent i serè) m’has dit que a vegades m’equivoco fent-te de mare, he pensat que t’havia d’escriure una altra carta. Perquè m’ha semblat sorprenent que et vingui de nou que jo patini, amb la d’anys que fa que batallem.

Des del primer dia que et vaig veure, vaig voler fer-ho molt bé per fer-te immensament feliç. Tot i això, quan eres petit ja m’equivocava moltes vegades. Potser no t’ho he explicat mai. Recordo com si fos ara el dia que no vaig veure que tenies febre, et vaig dir que prou de rebequeries i et vaig portar a l’escola bressol. Ploràvem els dos quan et vaig recollir: tu de mal d’orella i jo perquè em sentia una mare desastrosa. O el dia que et va picar un peix aranya, em vaig pensar que feies comèdia i em vaig enfadar tant. O la vegada que et vaig escridassar perquè havies atropellat al teu germà amb el trineu, o totes les vegades que em descuidava de posar la bata a la rentadora i el dilluns te l’enduies rebregada a la motxilla i amb un botó de menys… N’hi ha tants d’exemples! Per sort, n’he anat aprenent i diria que no han quedat grans cicatrius.

Però ara que ja t’afaites, jo segueixo amb la “L” de pràctiques a l’esquena. I cada vegada és més complicat encertar què dir i què no dir. Canvies tan ràpidament! I jo ja em vaig fent la idea que et fas gran, però ho assimilo poc a poc; tingues una mica de paciència.

Per sort, ara l’espifio amb més naturalitat. Ja no trec el flagell i em castigo com quan eres un nadó i m’havia despistat de donar-te l’antibiòtic. Perquè sé que soc més que mare (també soc parella, filla, treballadora, germana, amiga…). I com que em passen moltes coses cada dia (i no sempre boniques) faig el que puc. I sí, a vegades l’esguerro i em cauen algunes de les boles d’aquest joc de malabars que tinc entre mans, però diria que he après a recollir-les amb sentit de l’humor.

A més a més, en això d’educar-vos totes les mares som versions “beta”. Si els playtesters dels fills ens guieu una mica, nosaltres anem solucionant els bugs, però si no ens doneu pistes, costa. Ara mateix m’estic actualitzant i, gràcies a la conversa que m’has regalat abans de marxar, quan tornis et trobaràs amb la Mama 5.0. Millorada i actualitzada. Veus que bé? Upgrade complete! El teu germà ja té el bug resolt per quan tingui 14 anys.

En resum, que no em demanis més que no m’equivoqui. Creixeràs i, si tens sort, tindràs amics imperfectes, parelles imperfectes, companys de feina imperfectes i, fins i tot, si tu vols, meravellosos fills imperfectes. M’agradaria que aprenguessis que els errors no ens defineixen, que tenim tot el dret a fer i desfer. I si tu de tant en tant t’equivoques, tampoc passa res: recondueixes, et perdones, fas una graciosa cabriola, saludes amb elegància i… Tatxaaaaan! A punt per tornar-hi.

Compto amb tu per a futures actualitzacions, soci.

T’estimo molt.

Mama 5.0