Els alumnes de segon de batxillerat artístic vam anar el passat 25 d’octubre a l’exposició d’Andy Warhol al Caixa Fòrum, anomenada l’Art Mecànic. Deixar enrere les aules per tal de veure amb els nostres propis ulls les obres que lideren els museus d’art contemporani va ser una raó de pes per realitzar la sortida. Els alumnes teníem moltes ganes de respirar art en tots els sentits, i aquesta va ser la primera sortida que realitzàvem en dos anys, ja era hora, dèiem alguns. Tots havíem sentit a parlar d’Andy Warhol, l’artista d’avantguarda, la figura central del pop art, la persona que va fer de la seva obra un producte i de si mateix una obra.
Andy Warhol estudià disseny gràfic i publicitat. L’artista treballava amb tot tipus de materials que li permetien industrialitzar, mecanitzar l’art. El pes de la indústria, i alhora, de l’objecte desviat de la norma, tenen una gran presència a la seva obra. Warhol cercava modernitat en la seva publicitat, i aconseguia elevar, com bé vàrem veure els alumnes a l’exposició, qualsevol producte quotidià a un nivell molt superior, i això ho feia reconstruint-lo amb materials especials, creant també un concepte nou per al producte representat i, amb molta cura i precisió, fent pensar al públic.
Warhol aconseguia elevar, com bé vàrem veure els alumnes a l’exposició, qualsevol producte quotidià a un nivell molt superior
Com pot quelcom que mai tenim en compte pot arribar a les galeries? Andy Warhol esdevenia una obra en si mateix; jugava amb la idea que sempre hem tingut de “l’alegria que és viure”, de “la tragèdia que és morir”, emprant uns colors vius i una gran expressivitat en el traç, mostrant amb les seves pel·lícules la veritat amagada darrere de la fama, documentant les festes que solia celebrar a la Factory… Se’ns mostra una Marilyn que tots coneixem, com en les seves sèries de repeticions veiem, més clara que mai, la mecanització de l’art. Només Andy Warhol és capaç de convertir en icona un dictador com Mao Se Tung; només Andy Warhol és Andy Warhol: El seu bagatge personal i artístic li ho permeten, la memòria del públic li dóna vida, com la seva obra en si.
En certa manera, Andy Warhol ridiculitzava la figura del ric que penjava al menjador de casa seva un quadre amb la representació d’una cadira elèctrica pel simple fet que els colors combinaven. Però no per això perdia clients, si no en guanyava, realitzant un art de i per a les masses, mancat d’autoritat i imposició. La seva obra agradava, i l’èxit li permeté reunir el capital que com a artista li donava llibertat.
Passà, com tot artista, per diferents etapes, per moments on la fotografia, la producció audiovisual, o la serigrafia li despertaven més interès unes que d’altres, però crear quelcom que pogués viure per ell quan ell no hi fos, deixar a la terra un projecte que fos mirall de l’obra que ell mateix representava, era potser, un dels seus objectius fonamentals. I quan és viu i creu així, més important és experimentar que obtenir resultats, i en el seu cas, més valuós era viure creant, amb fredor i crítica, un art industrial, un art mecànic com el que vam poder apreciar els alumnes de l’artístic el passat 25 d’octubre.
Els alumnes ens vàrem sentir inspirats i realitzats, intrigats i fascinats, encuriosits i ignorants. Ens va agradar sortir de les aules i poder conèixer un petit fragment del món de Warhol. Una guia ben informada ens va mostrar les curiositats amagades a la seva obra, com també ens va parlar de tècniques que encara no se’ns havien presentat, i qui sap, si mai cap de nosaltres podrà dur a terme, tenint més o menys present la figura d’aquestes personalitats que ens han precedit, com el mateix Andy Warhol.
Deixa un comentari