Seguretat a les xarxes socials

Actualment, quan vas pel carrer el més freqüent és veure a tota la joventut caminant com morts vivents amb la vista enganxada a una pantalla, una petita pantalla que ens obre un món de possibilitats i que ens posa a l‘abast infinitat d’imatges i d’informació.

Suposadament tots sabem com utilitzar-les responsablement però, som conscients de la gran eina que tenim entre les mans? Som conscients de tot el mal que es pot fer amb un senzill clic? Som conscients de com pot ser de perjudicial per a les relacions socials que s’estableixen a diari?

Fa poc, un equip de reporters de la xarxa de canals digitals Vice, varen venir a l’escola per entrevistar-nos, amb motiu d’un reportatge que estaven preparant que feia referència a la seguretat a les xarxes socials. Van estar unes hores al matí preparant espais, aparells i finalment, varen començar a entrevistar-nos.

L’experiència des de l’altra banda de les càmeres va ser molt impressionant, quan estem mirant un programa no ens parem a pensar en tota la feina que suposa gravar-lo. Quan ets a l’altra banda, veus com cal preparar molt bé cada detall; els espais, tenir en compte la il·luminació, preveure els possibles problemes amb el so i sobretot gravar, gravar i tornar a gravar per no limitar-se a l’hora del muntatge.

Ens van estar fent preguntes sobre les xarxes socials, l’ús del mòbil i els pros i contres que poden generar. Van sorgir temes clau com pot ser el ciberbullying, l’addicció a internet i a les xarxes socials o l’edat adient per accedir a aquest perillós nou món del qual tots som víctimes avui.

Sembla que si no estàs “online”, en el món de les xarxes socials, ets una espècie de fantasma deambulant en un món que no et veu

Sembla que si no estàs “online”, en el món de les xarxes socials, ets una espècie de fantasma deambulant en un món que no et veu, la societat et fa creure que per ser feliços i tenir bones relacions socials has d’estar connectat a tot aquest món, el que no s’explica és que aquesta gran eina que ajuda a milers de persones en la seva vida privada (per mantenir contacte amb persones que viuen lluny de nosaltres), laboral o estudiantil (per  cercar tota la informació que requereixis, fàcilment i ràpida), també és una gran arma que pot ferir  les persones: a internet sembla que no hi ha normes, sempre que ens amaguem darrere de l’anonimat, ens sentim gegants invencibles que no podem rebre cap represàlia si perjudiquem o assetgem algú, l’abans mencionat ciberbullying.

Un altre dels problemes als quals s’enfronta la societat és l’addicció a internet, molta gent ha desenvolupat una dependència cap a aquestes xarxes socials aparentment tan profitoses per a les relacions interpersonals que el que provoquen és que perdem el valor de les mirades a través de les pantalles.

Per altra banda, l’addicció a internet no és tan sols d’algun cas aïllat.

És interessant, però, veure com molts companys meus afirmen no estar enganxats a tot aquest món, però a l’hora de la veritat, necessiten notar que porten el mòbil a sobre si no volen sentir angoixa o necessiten contestar a l’instant els missatges que reben. El primer pas per poder solucionar el problema és reconèixer que el tens.

Personalment, no m’agrada dependre de les xarxes socials, limiten les relacions i considero que et perds moltes coses de la vida per voler capturar moments amb un dispositiu mòbil, si no vius el moment, de què et serveix recordar-lo? A més, la dependència que exigeix el fet de tenir mòbil em resulta banal i irritant. És interessant, però, veure com molts companys meus afirmen no estar enganxats a tot aquest món, però a l’hora de la veritat, necessiten notar que porten el mòbil a sobre si no volen sentir angoixa o necessiten contestar a l’instant els missatges que reben. El primer pas per poder solucionar el problema és reconèixer que el tens.

L’entrevistador de Vice ens explicava que la necessitat d’estar al corrent del que passa a cada minut i, alhora, que tothom sàpiga el que fem, quan ho fem i on ho fem, hauria de fer-nos plantejar quina és l’edat adient en què seria adequat accedir a aquest gran món.

Sorprèn molt veure al carrer nens i nenes de 3r de primària fent-se selfies per penjar-les, per donar a conèixer a qualsevol persona on són o què fan. Actualment, cada cop nens més petits fan ús d’aquesta eina, la seva maduresa, i per tant la seva capacitat per  filtrar tot el que es penja a la xarxa, no és la d’un adult i probablement no és suficient per utilitzar-la amb bon criteri.

Això, però, no crec que pugui tenir solució ja que actualment és molt freqüent veure pares que per tenir els seus nens distrets els donen l’Ipad perquè mirin dibuixos o juguin. Si ja des de petits se’ls incorpora a les noves tecnologies enlloc de fomentar-los els jocs tradicionals i no se’ls fa separar la mirada d’una pantalla per sortir a jugar al carrer o a un parc, suposo que en realitat la gent no busca una solució, ja que la gran majoria no ho veuen com un problema.

Em sento contenta d’haver participat en aquesta entrevista, m’ha agradat conèixer des de dins una part del procés de creació d’un documental, però sobretot ha estat una experiència que m’ha fet reflexionar sobre alguns dels perills d’estar connectat a Internet, que no sempre són evidents i de les conseqüències que pot tenir l’ús que en fem.