Francisco Gabriel Rosu, alumne de 2n de Batxillerat
Se’ns anomena la societat deprimida. Des dels vincles interpersonals de cada individu fins als valors que componen la nostra societat en si, són molts els factors que han marcat una tendència preocupant en l’estat d’ànim dels joves. Les visites a professionals de la psicologia augmenten progressivament, i ningú entén el perquè. És realment l’adolescència un període vital tan important? Som els adolescents del segle XXI més dèbils? És possible crear una proposta educativa més coherent a la visió adolescent?L’adolescència és una etapa plena d’incerteses per als mateixos individus, però també per als pares. Tant si és la primera vegada com si ja s’ha passat per aquesta etapa anteriorment com a progenitor, cada jove és un món, i cada món ha de ser descobert per poder adaptar-s’hi. Després de nou mesos de recerca i formació, he pogut realitzar un estudi consistent del període de l’adolescència, tant a nivell històric com a nivell biològic i analitzar aquest món tan apassionant. Progressivament, el procés d’investigació m’ha permès analitzar les inquietuds i els dubtes dels pares a l’hora d’educar els seus joves per, finalment, obtenir una radiografia profunda que reflecteixi els valors de la societat actual. D’aquesta manera, he pogut establir els fonaments del meu model de proposta educativa coherent a la societat del segle XXI amb l’esperança que es pugui aplicar en un futur. A continuació exposaré algunes de les revelacions més importants que constitueixen el meu manual d’instruccions per a sobreviure a l’adolescència, un llibre que porta per títol 14 respostes per entendre’ns.
En primer lloc, la biologia ens revela que el cervell humà adult és neotènic, és a dir, té la capacitat de conservar característiques pròpies de la infància. El fet d’haver-me endinsat en el funcionament del cervell humà m’ha permès comprovar que tot depèn de l’estimulació rebuda, però sobretot és crucial saber que la conducta particular que caracteritza l’adolescència té el seu origen, fonamentalment, en la infantesa. Per aquest motiu, a l’home no li és suficient comptar únicament amb la infància per madurar la seva conducta al nivell requerit per l’adultesa, així que aquesta situació impulsa el naixement d’una etapa com és l’adolescència, on deixem de ser nens i nenes per passar a ser nois i noies: l’espurna que permet encendre el circuit vital de l’evolució social i cultural de l’home. La nostra ment canvia i, en conseqüència, adquirim les eines físiques, conductuals i intel·lectuals necessàries per afrontar el futur com a membres d’una societat predominantment lliure i democràtica.
En segon lloc, l’adolescència resulta clau per tenir l’objectiu de ser un cicle constant d’assaig i error, on es dona el primer contacte entre el jove i la realitat adulta. En altres paraules, és una versió de prova del món adult on no és tan greu cometre errors perquè encara es depèn dels pares, que donen suport tant econòmicament com socialment. Si un adolescent no rep el suport emocional necessari, rep una educació massa estricta o pateix traumes importants, el seu cos pateix un desbalanç que impedeix una relació estable amb el seu entorn, i no garanteix una evolució òptima cap a l’adultesa. En canvi, si la situació és la inversa, és a dir, aquesta estimulació de les emocions esdevé excessiva i incontrolada, la visceralitat natural dels joves, que és causada per les hormones, els pot portar més desgràcies que moments de felicitat i eufòria.
En tercer lloc, el treball m’ha permès negar el fet que els joves de l’actualitat siguem més dèbils que els d’altres generacions. La societat actual ha estat el bressol que incita a tothom a pensar que som dèbils però, realment, el nostre camí de la vida es troba més ple d’obstacles que el de qualsevol altra generació. Si bé és cert que el món ha evolucionat en bona direcció (més importància a la salut mental), també ho ha fet en mala direcció (abús de tecnologia i altres productes de consum, falta de temps, fenòmens com el canvi climàtic o les tensions entre països que no podem controlar, etc.).
Si des de petits som apropats a una pantalla que ens bombardeja amb informacions il·limitades i ens estimula tant que ens veiem cegats per ella i no fem res més que viure al seu voltant, com impulsarem les noves generacions a sobreviure en el món real? Molts infants tenen dificultats per expressar els seus sentiments. La causa més probable? Penso que ja es dedueix sola. Si els pares no controlen la relació dels seus fills amb la tecnologia, associaran els sentiments positius al consum compulsiu d’aquestes i resultarà fatal per al seu creixement. Fins i tot hi ha fills que donen més raó al dispositiu que als pares!
A més, si sumem a aquest aspecte el consumisme del món capitalista en què ens trobem immersos, observem la tendència extrema a consumir compulsivament per satisfer les pròpies necessitats i destacar sobre la resta, fet que s’ha acabat d’estendre arreu del planeta gràcies a la “happycràcia” que els joves prenem com a real i, conseqüentment, ens fa infeliços i dependents de tot allò material i extravagant.
A tall de conclusió, el meu Treball de Recerca pretén ser un toc d’atenció per a tots els públics, i el meu llibre, una possible solució que, com a adolescent del segle XXI, proposo per encaminar les properes generacions cap a una societat estable, sostenible i fraternal.
L’adolescència és una guerra. Ningú en surt il·lès.
Harlan Coben
De com un adolescent elaborà una proposta educativa per als pares de les properes generacions
Deixa un comentari