Un aprenentatge més enllà del teatre

Són molts els teòrics que han escrit sobre el valor del teatre.
Fer teatre és jugar a ser. I ho fem a l’escenari omplint de sentit les paraules que diem amb una intenció i un propòsit que beu d’una emoció, la de l’actor o actriu.
La satisfacció personal de l’actor o actriu van des de la catarsi personal, fins al bany d’ego que suposa agradar als altres.
I no oblidem que és un repte de superació, del pudor, la vergonya, i el sentit del ridícul, que amb l’edat inevitablement anem acumulant… i no són fàcils de superar.
Però la meva bandera, la que a mi més m’emociona és la comunitat que genera. L’equip, la companyia, el sentiment de pertinença a un grup que a mode de convivència s’uneix perquè es comparteixen intimitats, emocions, pors, i inseguretats que finalment se superen per la unió i la força d’aquest col·lectiu que decideix salvar-se i anar a totes.
Aquest curs, ens vam proposar interpretar l’obra Arsènic i puntes de coixí. Una comèdia especialment difícil perquè, implica treballar a un ritme molt ràpid i exigeix una agilitat i una seguretat interpretativa que ha suposat un esforç enorme pels alumnes i pel Manel, el seu professor.
Aquest grup d’alumnes d’ESO, han treballat junts, cohesionats. I liderats pel Manel, que com a bon capità s’hi ha deixat la pell, van saber recompensar amb esforç, complicitat i gratitud la feina d’aquests mesos.
A tots ells, gràcies.

Us deixo amb les seves paraules que ho expliquen millor que jo…

Treball en equip: pertinença a un grup.

Fa molt temps que busco un grup de gent on sentir-me còmode i lliure de ser com realment soc, i encara que no duri gaire temps més (perquè la majoria passem a Batxillerat l’any que ve), per fi l’he trobat. Tots molt agradables i amb un líder insuperable, el Manel.
A part d’això, vull dir que sempre havia desitjat participar en un projecte com aquest i a principi de 4t d’ESO no m’imaginava que el meu desig es compliria. Vull agrair molt als meus companys haver pensat en mi quan van saber que els faltaven personatges per cobrir. Ha estat una oportunitat i experiència única que no canviaria per res del món. Clara Jové Inglada. ESO-4A

M’ha agradat la cohesió que hem creat el grup. Mai havia actuat davant de tant públic, és una experiència llarga però val la pena en acabar. Jordi Valls Covalliu. ESO-4C

Noves experiències:

Aquesta ha estat una de les millors experiències de la meva vida i no la canviaria per res del món. M’ha portat a millorar tant en l’àmbit del teatre com en l’àmbit personal, junts hem creat un grup de molt bona gent que hem rigut i ens hem estressat tots junts. Al principi fèiem una mica de broma i no estàvem al 100% o no estàvem atents del tot, però quan s’apropava l’obra ens vam posar el turbo, ens vam deixar anar, i vam millorar molt. A l’hora de fer l’obra va ser un conjunt d’emocions que no havia sentit mai abans era una barreja entre alegria, nervis i al final una mica de tristesa perquè no sabíem si podríem continuar fent teatre quan passéssim a batxillerat, però vam gaudir-ho molt i entre tots vam aprendre moltes coses. Núria Ciáurriz Lalueza. ESO-4B

Amb aquesta obra he descobert un nou àmbit que m’agrada molt. Clara Jové Inglada. ESO-4A

Sortir a l’escenari i veure tot el teatre ple és una sensació única. Jordi Oliver San Emeterio. ESO-4A

Ha estat una de les millors experiències de la meva vida. Núria Ciáurriz Lalueza. ESO-4B

Una experiència que repetiria una vegada i una altra. Josselyn Villalobos Atehortua. ESO-4B

Al principi em feia “por” pujar a l’escenari per actuar davant de tanta gent, però un cop a dalt no volia baixar. Clara Jové Inglada. ESO-4A

Recordo quan el meu amic em va dir si voldria fer teatre. Vaig pensar que estaria bé, però mai vaig pensar que m’acabaria encantant tant. Vaig tenir un paper curt, però vaig gaudir-ne cada segon. Lluís Matheu Zorrilla. Es-4C

És una experiència molt agradable, mai no havia fet una obra de teatre, tot i que el meu paper era curt, ho vaig gaudir al màxim i la vaig passar molt bé, el grup, el Manel, i l’obra com a tal va ser una experiència inoblidable i els estic molt agraïda per deixar-me formar part de l’obra. Josselyn Villalobos Atehortua. ESO-4B

Resultat: Satisfacció.

Fer una obra de teatre com aquesta ha estat molt emocionant. La gent va estar molt emocionada, ens vam posar molt en el paper, els assajos van anar creixent d’emoció, i encara que no vam tenir una gran seguretat, ho vam acabar fent, si no perfectament, amb ganes i expressant els deu mesos que portàvem practicant-ho. Eric Vázquez Beck. ESO-1C

Encara que és una obra de comèdia, al principi pensava que no sortiria del tot bé perquè no acabava d’entendre-la, però quan quedava poc per fer l’obra em vaig posar les piles i cada cop m’agradava més. La primera vegada que la vam representar no estava del tot segur de mi mateix, però l’últim cop és el que em va agradar més de representar. Un cop acabat el projecte em vaig sentir eufòric i feliç per haver-ho aconseguit, però alhora tenia més ganes de tornar-la a representar. A poc a poc hem creat un grup magnífic i amb bona relació. M’ha encantat poder formar part d’aquest projecte i és un bonic record que tindré tota la meva vida. Jordi Valls Covalliu. ESO-4C

Potser sona una mica irònic, però en apuntar-me a teatre mai no vaig imaginar que faria una obra com aquesta, mai no havia fet teatre fins ara, i quan vaig entrar en aquell grup no sabia ni què havia de fer, ni amb qui ho havia de fer, només em vaig apuntar perquè em cridava l’atenció, i encara que no tenia gens de context, vaig integrar-me i en unes setmanes ja sabia què havia de fer, i bones relacions amb els meus companys. I el que va passar és… que sincerament, ho vaig donar tot, vaig passar de no saber on era a ser damunt d’una taula cridant eufòricament davant de moltes persones, i encara que el grup canviï bastant l’any següent, ho repetiria sense dubte. Eric Vázquez Beck. ESO-1C

Porto des que vaig començar l’escola fent teatre a l’IPSI, i crec que aquesta és una de les obres que més he gaudit i que més recordaré.
Ha estat una gran experiència de la qual he après un munt de coses, m’he divertit molt i m’ho he passat genial amb el grup. Ha estat un projecte ple d’emocions, sobretot tenint en compte que poques setmanes abans de l’obra anàvem una mica justos i no sabíem com acabaria sortint, tot i això, i gràcies al gran esforç del Manel que a cada classe ens anava recordant quants assajos faltaven, i que posava molta energia en que el projecte tirés endavant, al final, quan vèiem que el dia de l’obra se’ns tirava a sobre, vam posar-nos tots les piles, vam estar a tope als assajos i vam intentar buscar moments per practicar. El que hem après d’això, és que ens hem de posar al 100% des del primer dia, i que ens hem d’esforçar més per anar-nos aprenent el text de mica en mica, per així poder aprofitar millor els assajos i passar-nos-ho encara millor! 
Em quedarà gravat l’assaig que vam fer pocs dies abans de representar l’obra, en teoria havíem d’anar a veure el teatre on faríem la representació per familiaritzar-nos amb l’ambient, però en l’últim moment, el Manel va decidir que ens quedàvem en una sala de l’escola. Crec que va ser una de les millors decisions que podria haver pres en aquell moment. En comptes de repassar el text i fer el major nombre d’assajos possibles, com potser hauria fet la majoria de la gent, el Manel va decidir posar-nos a tots en rotllana, i començar a parlar de què era el que ens feia por/vergonya de representar l’obra davant de tanta gent. Vam estar parlant i el Manel ens va dir que havíem de sortir a l’escenari a passar-nos-ho bé, a fer el boig, a aprofitar aquells moments que estàvem sobre l’escenari per desobeir, sense importar el que pogués opinar la gent que ens pogués fer sentir vergonya (tenint en compte que era una obra còmica i que en algunes parts havíem d’exagerar bastant certes coses, i que ja de per si, sempre fa vergonya exposar-se davant de tanta gent), perquè si actuem a mitges a causa d’això, els estem donant la raó. I a més ens va dir que l’actor que fa el ridícul, és aquell no està a tope en el seu paper per vergonya.
Així doncs, ens vam posar tots a tope a fer un assaig de tota l’obra, sense importar si dèiem exactament la frase que tocava, simplement al 100% d’energia, i ens ho vam passar genial, vam sortir tots d’aquell assaig amb l’energia i la motivació al 200%.
El dia de la primera representació estàvem tots súper nerviosos, era el primer dia que vèiem el teatre, i era molt gran! No sabíem com sortiria, i els nervis i l’emoció de quan començava a entrar el públic eren molt guais. Al final de l’obra la sensació també era increïble, veure que havia sortit tot molt bé, que ho havíem aconseguit!
Les altres dues representacions també van ser genials, ens ho vam passar súper bé, cada cop vas agafant més confiança i t’ho passes encara millor i et diverteixes molt amb els companys. Sobretot és molt satisfactòria la sensació que després de tota la feina, t’aplaudeixi tot el públic i et felicitin. La representació que vaig gaudir més va ser la dels pares, són un molt bon públic.
Va haver-hi algun cop, durant les representacions, que ens vam deixar algun objecte, o es va torçar alguna paret, o va caure alguna ampolla de vi de saüc… però improvisant ho vam solucionar, els problemes del directe… Al final són anècdotes de les quals riem després de l’obra.
Un cop ja has fet totes les representacions i cada cop veus que ho gaudeixes més, vols continuar fent més representacions, i fa pena tancar el projecte amb el qual portes tot el curs, i amb el qual t’ho has passat tan bé. Però també et sents content i orgullós d’haver-ho aconseguit i haver-ho gaudit tant.
En resum, ha estat una meravellosa experiència i la recomano moltíssim! Àngela Domènech Franco. ESO-4B

Al principi vaig voler provar el teatre perquè vaig pensar que no tenia res millor a fer durant el migdia. Va resultar que no m’equivocava: el que no esperava és que fos una experiència única. M’ha encantat formar part d’aquest equip meravellós, encara que fes un paper curt, ha estat una experiència inoblidable.
Sincerament, em va sorprendre a mi mateix com de divertit podia arribar a ser el món de l’actuació. Abans de les obres estàvem tots molt nerviosos, però la sensació que teníem després d’actuar no la canviaria per res del món.
Recomano a tothom que ho provi perquè estic segur que tothom ho pot gaudir tant com nosaltres i tothom mereix una oportunitat com aquesta.
Finalment, vull donar les gràcies als companys i al Manel per haver fet d’aquesta comèdia una meravella. Lluc  Ruano Blazquez. ESO-4D

Més informació sobre teatre a IPSI…