Sandra Arna i, Marta Espinach, especialistes de ViP de cicle 2 de Primària
Els alumnes de segon cicle de primària, per segon any consecutiu, a l’àrea de plàstica han dedicat el segon trimestre a fer la seva aportació al projecte Quan arribin les paraules, que aquest curs han estat les paraules que ens cuiden. Es tracta d’abordar aquest tema no des del punt de vista literari com fan a l’aula, sinó pensant de quines altres maneres podem expressar-nos, a través de la paraula però també dels diversos llenguatges plàstics, en un taller de plàstica.
En el cas de cinquè, ja que havíem començat el curs parlant sobre la percepció i representació del “jo”, el següent pas no podia ser altre que parlar de les relacions que establim amb els altres. D’aquesta manera, vam proposar treballar sobre els registres de les accions, a través d’una acció conjunta i a mode d’intervenció sobre un suport, per tal de materialitzar el registre d’aquesta acció.
Pensant en el tema, les paraules que ens cuiden, la idea es concreta en una acció de celebració, com a moment en què establim relacions entre nosaltres de manera relaxada, divertida, amable, amb confiança, etc. I tot va esdevenint un descobriment, ja que les accions es van succeint sense una idea clara i preconcebuda del desenvolupament de l’activitat.
En la primera sessió, demanem als alumnes posar entre tots el nostre espai a punt per tal de fer aquesta celebració imaginària. Així doncs, disposem al centre del taller una taula ben llarga, la vestim amb unes estovalles blanques, i la parem amb tot allò necessari per fer un bon brindis: gots plens d’aigua, colorants alimentaris, suc de llimona i una mica de sucre per donar a l’aigua gust i color.
La conversa gira entorn dels motius que tenim per celebrar coses, els moments que més ens agraden de les celebracions, allò indispensable en un acte d’aquesta mena, què sabem sobre els rituals, com ens relacionem amb els altres, etc., de manera que cada grup classe proposi una forma de fer un brindis que posi punt i final a la nostra celebració particular.
Després d’aquesta primera sessió, anirem plantejant com, a partir del suport “estovalles” podem fer un registre de tot el que ha passat durant aquella primera hora compartida i com això s’expandeix en altres moments i espais o fins i tot, quan estem envoltats d’altra gent que no són els companys de classe. És a dir, com ens cuidem entre nosaltres, a través de les paraules, però també dels gestos, les accions, etc.
A mesura que cadascú va perfilant la seva intervenció sobre les estovalles, primer amb la conversa col·lectiva i després individualment sobre paper, ens interessem per artistes que han treballat amb el registre d’accions sobre un suport, com Jaime Serra, (“Cafè diari”, 2013), Daniel Spoerri, o els arquitectes Sarah Wigglesworth i Jeremy Till (“Table Manners”, 1997).
Aquest treball sobre paper, l’inici de cada procés creatiu personal, és necessàriament lent i reflexiu, es va polint poc a poc i va prenent forma sense perdre de vista aquella part de les estovalles que cada alumne tria per explicar-nos la seva visió particular de l’acció.
Les taques de les estovalles, el rastre que ha deixat l’acció, doncs, és el punt on hem intentat que es trobin les paraules, l’evocació del moment, el relat de l’acció i la màgia del vincle que establim les persones entre nosaltres.
El resultat de totes aquestes sessions i d’aquest llarg procés creatiu ha estat exposat, amb motiu de la diada de Sant Jordi, al vestíbul de l’escola i és la matèria primera, juntament amb els poemes que han escrit els alumnes, del llibre de Sant Jordi que cada any elabora cada grup classe.
Pots trobar més articles relacionats amb Visual i Plàstica aquí…!
Els alumnes de segon cicle de primària, a través de diversos llenguatges plàstics, fan la seva aportació al projecte d’aquest curs “Quan arribin les paraules”
Deixa un comentari