Equip de periodistes de 5è de Primària
Tot va començar quan el Ferran Llopart i el Víctor Gerez van venir a les classes de cinquè de primària i ens van anunciar que es faria un taller de periodisme. L’objectiu era participar en una roda de premsa on la Pilarín Bayés i l’Eudald Carbonell presentarien el seu llibre L’aventura de la vida, sobre la història de l’evolució humana. S’hi va apuntar molta gent però només van poder ser escollits 21 alumnes.
Aquest video ha estat realitzat per la Maria París i la Maria Olmos de l’equip de reporters de l’escola
Aquest taller tindria lloc tres dies a la setmana (dimarts, dijous i divendres) a migdia, a l’hora del pati després de dinar, com a alternativa a estar jugant tota l’estona. En aquesta activitat aprendríem a fer el que fan els periodistes de veritat: a investigar, a elaborar preguntes respectuoses, curtes i directes, a fotografiar amb l’ipad, a gravar vídeos sense moure gaire la càmera, i finalment a fer stand ups.
Durant els primers dies ens vam reunir a la nova biblioteca de l’escola. Ens vam posar per parelles, vam llegir L’aventura de la vida i ens van donar uns paperets on hi havia escrits temes relacionats amb el llibre. Per exemple: Charles Darwin, L’origen de les espècies, el Beagle, l’ADN, l’arbre filogenètic de l’evolució humana, l’Homo Sapiens, etc. A partir d’això vam començar a investigar a l’aula d’informàtica.Quan ja tothom havia cercat informació sobre el seu tema, vam exposar-la i així tots vam conèixer més a fons els temes de què tracta el llibre de la Pilarín Bayés i l’Eudald Carbonell.
Les primeres preguntes que vam pensar no van ser gaire bones. Les fèiem llargues, poc informatives, no sempre prou respectuoses. Però en vam aprendre i vam anar perfeccionant-les.
Tot seguit, vam aprendre a fer bones preguntes periodístiques. Vam practicar imaginant-nos que teníem al davant personatges famosos, com en Homer Simpson, en Nobita, Mariano Rajoy o Justin Bieber. Les primeres preguntes que vam pensar no van ser gaire bones. Les fèiem llargues, poc informatives, no sempre prou respectuoses. Però en vam aprendre i vam anar perfeccionant-les.
Un altre dia ens vam dividir en dos grups: un practicava fer fotos amb l’ipad, investigant diferents plans i angles: per exemple, primeríssim primer pla, pla americà, angle zenital… I l´altre grup pensava les preguntes que faríem a l’Eudald Carbonell i la Pilarín Bayés. Després vam llegir totes les preguntes i, entre tots, vam seleccionar les millors.
Més endavant, ens vam tornar a dividir en dos grups, per practicar dues coses diferents: fer vídeos i fer stand ups. Ningú en aquell moment sabia què era un stand up. Aleshores ho vam descobrir: és explicar el que està passant, en directe, parlant davant de la càmera. Vam practicar-ho improvisant, i va ser molt divertit.
Quan quedava poc per a la roda de premsa, va arribar l’hora de distribuir-nos les feines. Com que érem molts i no tots podíem fer el mateix durant la presentació, vam organitzar-nos d’aquesta manera: 12 de nosaltres farien preguntes, 4 fotos, 3 vídeos i 2 l’stand up. Per assajar-ho una última vegada, vam convidar el nou director de primària, el Dani Klamburg, i vam simular una roda de premsa en què ell era l’entrevistat. Tot això va ser molt emocionant! Vam estar tan il·lusionats i nerviosos com si fos de veritat. I, en acabat, ens va felicitar!
Finalment, va arribar el dia de la roda de premsa amb la Pilarín Bayés i l’Eudald Carbonell. Va ser el 29 de novembre a les 17:30h, a la sala d’actes de l’escola. Els periodistes vam seure a les primeres fileres i vam escoltar la presentació del llibre. També hi havia un representat de l’editorial La Galera i l’Oriol Blancher, el director d’IPSI. Quan van acabar, va començar el torn de preguntes. Quan ens tocava fer-ne una, aixecàvem la mà i ens donaven el torn de paraula. Llavors ens posàvem drets, ens presentàvem com els periodistes de veritat i fèiem la pregunta.
Quan vam fer-ne la primera, dirigida a l’Eudald Carbonell, es va quedar parat de la nostra professionalitat. Va ser aquesta: “Què opines que al món hi hagi escoles que no estudien la teoria de Darwin?”. Va respondre que no li sembla gens bé, perquè “la teoria de l’evolució és molt certa”.
Quan vam fer-ne la primera, dirigida a l’Eudald Carbonell, es va quedar parat de la nostra professionalitat. Va ser aquesta: “Què opines que al món hi hagi escoles que no estudien la teoria de Darwin?”. Va respondre que no li sembla gens bé, perquè “la teoria de l’evolució és molt certa”.
La segona pregunta era per a tots dos: “Us coneixíeu abans de treballar junts en aquest llibre?”. Van explicar que s’havien vist alguna vegada, i que s’admiraven molt, però que aquest era el primer cop que s’havien posat d’acord per treballar plegats.
Amb les altres preguntes vam aprendre molt sobre ells dos. Sobre l’Eudald, que es va començar a interessar en l’arqueologia perquè de petit col·leccionava fòssils amb un amic seu; que buscar ossos és divertit encara que els arqueòlegs també han d’omplir molts papers; que el seu jaciment arqueològic preferit és Atapuerca; i que li hauria agradat molt conèixer en Darwin en persona, tal i com passa al llibre.
Sobre la Pilarín Bayés, vam aprendre que quan era petita volia ser patinadora, però sempre dibuixava i va decidir ser il·lustradora; que un il·lustrador ha de saber dibuixar tot tipus de coses, tant si són felices com tristes; i ens va donar un consell: que si no ens surt prou bé un dibuix, cal tornar-ho a intentar, i al final podem arribar a crear un estil propi.
La Pilarín Bayés ens va donar un consell: que si no ens surt prou bé un dibuix, cal tornar-ho a intentar, i al final podem arribar a crear un estil propi.
Al final, la darrera pregunta va ser per als dos: “tornaríeu a col·laborar junts en un altre llibre?”. I van contestar que sí, perquè “va ser molt fàcil i t’ho passes molt bé fent un treball en equip”. “El 30 % del temps te’l passes treballant, i el 70% te’l passes divertint-te.”
Quan es va acabar la roda de premsa, els autors van firmar el llibre per totes les classes de 5è i per a tot el públic. La Pilarín Bayés va il·lustrar un exemplar per a cadascú de manera personalitzada. I tots dos ens van felicitar per com ho havíem fet i perquè s’ho havien passat molt bé.
I ara estem escrivint aquest text mentre hi ha companys que estan retocant les fotos i editant els vídeos que van fer.
Aquí finalitzem la nostra aventura! Gràcies!
Aquest video ha estat realitzat pels alumnes de 5è de primària
Durant aquest mes de novembre un grup d’alumnes de cinquè de primària hem viscut una nova experiència, i us la volem explicar: hem fet de periodistes!
Deixa un comentari