Són molt coneguts els beneficis d’oferir un bon ritme a la vida dels infants. Les rutines que es repeteixen al llarg dels dies, les setmanes o els mesos, els serveixen de punt de partida des d’on gira tot el seu món. Aquestes rutines, més que lligades a unes hores establertes, estan lligades al ritme del dia i la nit. Ara que es fa fosc més d’hora, segurament haurem d’avançar l’hora d’anar al parc o no ens podem entretenir tant com un mes enrere. Seguint aquest ritme constant, i amb coherència amb l’entorn on vivim, oferim als infants seguretat. Allò que mai canvia els ajuda a anticipar el que passarà; quan es fa fosc, anem a dormir; quan ens despertem, esmorzem; després de menjar, ens rentem les dents; etc.
J. M. Esquirol, al llibre El respirar dels dies, explica que en la majoria dels milions d’espècies que habiten la Terra estan inscrites les informacions del ritme dia-nit, conegut com a ritme circadiari. Aquest ritme proporciona la sincronització de la nostra conducta i dels nostres estats corporals. Sobretot, el que més afecta en el sistema nerviós dels infants (i també dels adults) és la llum. Els nens i nenes entenen que passa el temps gràcies a aquest ritme que els ofereixen les rutines que, a poc a poc, es van convertint en hàbits. El cos integra aquesta repetició i això genera molts beneficis corporals, psiquics i emocionals. Esquirol diu que la primera mesura del temps és la dels dies que passen, per tant, podem dir que per als infants la primera mesura del temps és la de les rutines que passen.
A les classes de psicomotricitat també tenim les nostres rutines i les mantenim a cada sessió, és una seqüència que mai canvia i que els genera la seguretat de què parlem. Per aquest motiu, els nens i nenes saben que, normalment, després de les activitats de moviment hi ha una proposta més tranquil·la, una conversa de com ha anat la sessió, un conte o una activitat de relaxació.
Hem de tenir en compte que els nens i nenes per arribar al pensament, abans han d’iniciar un procés que va de l’acció a la representació i de la representació al pensament. Tal com indica el Currículum d’Infantil: “L’infant es relaciona i comunica amb el món a través del seu cos i cada un ho fa d’una manera única, segons quines siguin les seves capacitats i necessitats. L’infant té una necessitat innata d’acció, de moviment, que li permet actuar i interaccionar amb el seu entorn i anar ampliant aprenentatges. Així mateix, el llenguatge corporal és qui acompanya i ajuda a desenvolupar la resta dels llenguatges (plàstic, matemàtic, musical i verbal).”.
Tenir un espai on poder córrer, saltar, enfilar-se, gronxar-se i moure’s els ajuda a alliberar les possibles tensions acumulades, a connectar amb el cos i les emocions i a iniciar el camí cap a l’autoconeixement. Aprendre a conèixer-nos és una capacitat que s’ha d’ensenyar des de ben petits. Amb les propostes de relaxació també oferim als nens i nenes un espai d’autoconeixement, ja que passem d’un estat d’acció corporal a un moment d’inacció i això implica un esforç intern d’autoregulació cos-ment. Aquesta pràctica d’autoregulació afavoreix l’assoliment progressiu de la seguretat afectiva i emocional i la formació d’una imatge positiva de nosaltres mateixos i dels altres.
Les relaxacions creatives són propostes d’entre tres i cinc minuts que aporten un moment de calma i centratge. La tècnica que utilitzem és la de la focalització en un objecte, per aquest motiu sempre les realitzem amb un material per atreure l’atenció i afavorir la concentració. A continuació, algunes propostes de relaxacions creatives que fem a psicomotricitat:
–La capseta de l’olor: Oferim als nens i nenes diversos saquets de tela amb una boleta de roba cadascun prèviament impregnada amb una essència diferent que ens agradi. Ens passem els saquets olorant la seva fragància sense desvelar quina olor pertany a cadascun. Després podem endevinar quina olor és i finalment diem de quina es tracta. També es pot fer amb diferents herbes aromàtiques.
–Suau com una ploma: Posem una música tranquil·la i donem als nens i nenes una ploma. Comencem anomenant les diferents parts de la mà mentre ens passem la ploma per on anem dient. Després podem passar la ploma per la cara, anomenant les diferents parts. També es pot fer amb un peluix.
–Lleugers com una tela: Els infants s’estiren a terra, si ens ve de gust posem una música que ens agradi i ens calmi. La mestra passa una tela suau per sobre del cos dels nens i nenes, acaronant-los.
Com ja sabem, els nens i nenes es cansen molt ràpidament de fer les mateixes coses, per això anem variant les propostes i oferim diferents materials.
Per afavorir la seva realització i assolir el que ens proposem sempre preparem el material que utilitzarem amb antelació. Per presentar la proposta, com que als nens i nenes els encanten les sorpreses, guardem el saquet, la ploma o el mocador en una capseta, llavors els l’ensenyem i encetem un diàleg preguntant què pot haver-hi a dintre, deixant que voli la seva imaginació. Després, amb lentitud, amb un to de veu suau i creant expectació, es va traient a poc a poc l’objecte, mostrem què és i expliquem com el farem servir. Per crear un clima adient, tanquem els llums i posem una música tranquil·la.
Si les volguéssim introduir en la rutina diària o setmanal, un bon moment podría ser al vespre, quan ja han fet alguna activitat motriu i han desbloquejat el cos. L’infant ens pot ajudar a preparar l’espai, pot col·locar la catifa o coixins a terra. I si les volem introduir a les dinàmiques de la classe, el millor moment és després del pati, quan ja han fet una activitat corporal.
Durant la realització de les relaxacions creatives sorgeix un silenci present, és un moment molt especial que els nens i nenes viuen plenament.
Aquí pots llegir més articles relatius a Educació Infantil.
Deixa un comentari