Blanca Amorós, tutora de P3
A P3 treballem els éssers vius i ja fa dies que els nens i nenes inunden la classe de fotografies de flors i arbres, que dibuixen margarides i roses, que parlen dels insectes… ha arribat la primavera! Però, tot i ser a P3, creiem que amb això no n’hi ha prou, perquè notem que estan madurs per aprofundir més, per treballar els éssers vius d’una manera més rigorosa. Som al tercer trimestre i els nens i nenes ja han après a aixecar la mà i respectar els torns de paraula, saben fer lectura d’imatges, els agrada investigar… És per això que decidim fer una aproximació molt modesta (talla 3 anys) a la recerca des del mètode científic tot aplicant les variables de capacitació, tret d’identitat de la nostra escola (coneixement, anàlisi, síntesi, inducció i associació, deducció i aplicació…). Esperançades, les mestres llancem a la rotllana una pregunta ben senzilla i encetem el projecte amb una tertúlia.
—Què necessita una llavor per germinar? —pregunta la mestra. (Silenci) —Si poso una llavor aquí a terra sortirà una planta? la llavor germinarà? —diu la mestra mentre deixa una llavor de mongeta al mig de la rotllana.
—Noooooo! L’hem de regar! —diuen uns quants.
—D’acord, reguemla! —La mestra treu la regadora i rega la llavor directament al terra de l’aula.
—Així no es fa! Et despistes! —riuen. —Es fa a l’hort. I surten tomàquets.
—Que no! La meva mare té llavors al balcó i no surten tomàquets!
—I jo un dia vaig posar una llavor en un iogurt i va sortir una planta que no era un tomàquet.
—A mi no m’agrada el tomàquet però m’esforço.
—I com ho farem a l’escola si volem que aquestes llavors de mongeta que tenim germinin? —pregunta la mestra.
—En un test. Una mica de sorra i es rega.
—Si no la regues es torna “pachucha”. —Voleu que ho intentem? diu la mestra Us imagineu si ho aconseguim? Quina emoció si germinen!
Descobrim que les llavors creixen més ràpid que les persones però també necessiten temps; que les plantes són molt diferents que les persones i els animals però que també neixen i es moren
—Síííí! Poc a poc, comencen a indagar. Les famílies aporten tot tipus de llavors que classifiquem per mides i que també anem plantant. Els nens aporten una riuada d’informació de casa (esquemes, enllaços de vídeos, fotografies…) i durant tot el projecte s’habituen a fer lectura d’imatges i a transmetre als companys allò que han descobert. Com que no hi ha acord a l’hora de decidir com s’han de plantar les llavors (els cal escalfor? els cal terra? i aigua?) acordem investigar amb les mongetes. En tenim sense llum (però sí amb aigua i terra), en tenim que passen set (no les reguem ni mica), en tenim sense ni una engruna de terra (però que reguem cada dia)… Pobres mongetes. Cada dia plasmem les descobertes al mural de la llavor que tenim a la classe amb un dibuix i una frase que l’expliqui.
—Hem de dibuixar un sol al mural de la llavor! El padrí diu que sense sol no creixen les plantes.
—Vols que posi una llavor a les fosques per descobrir si això que diu el teu padrí passa sempre ? —diu la mestra.
—Però és veritat perquè ho diu el padrí.
—Doncs posem una llavor en una capsa a les fosques per saberho tots tan segur com el padrí.
Fa goig com van integrant que cal rigor a l’hora de documentar i que és necessari tenir proves d’allò que creuen (perquè al mural només s’hi pot posar allò que hem descobert, no el que creiem o ens diuen). A la vegada, els nens i nenes van plantant la seva llavor. La reguen cada dia i van constatant canvis. Primera sorpresa: les arrels es queden sota terra però la llavor puja “com un ascensor”. Tots pensàvem que la llavor es quedaria amagada! També marquem al calendari els dies que triga a germinar (com costa esperar a P3! quin bon exercici de paciència!), mesurem les tiges, comptem el nombre de fulles de cada mongetera, aprenem a traçar brots i fulles… Descobrim que les llavors germinen més ràpid si les remullem durant uns dies que si les plantem directament a terra; que el vent s’emporta les llavors que no tenen terra encara que tinguin arrels; que sense aigua les llavors no germinen; que sense llum les llavors germinen però són de color groc clar, no verd; que primer surten les arrels i després la tija; que quan les arrels ja han sortit la llavor de la mongetera surt de terra; que de dins la llavor de mongeta en surten dues fulles sempre; que les llavors creixen més ràpid que les persones però també necessiten temps; que les plantes són molt diferents que les persones i els animals però que també neixen i es moren. Passades tres setmanes, poc a poc anem tancant el projecte i els nens i nenes de P3 s’enduen les mongeteres a casa en uns testos de fang preciosos fets per ells. Ens fa sentir satisfetes l’allau de preguntes que han quedat per respondre: “Respiren com nosaltres les plantes?”, “Les llavors grans fan arbres grans amb fruits grans i les llavors petites arbres petits amb fruits petits?”, “Per què unes plantes fan verdures i fruites i d’altres no?”. Han après que hi ha moltes coses que no saben i que per descobrirles cal treballar i investigar. I aquest és un magnífic inici. D’altra banda, aquestes preguntes són mostra del desig inesgotable que aquests nens i nenes tenen de saber i ens fan pensar que aquest petit tast del mètode científic ha estat també una petita llavor en “l’aprendre a aprendre” a l’escola, un camí que aquest curs enceten amb voluntat de rigor (analitzant, deduint, aplicant…). Endavant!y
El treball dels éssers vius a P3 U na aproximació molt modesta (talla 3 anys) a la recerca des del mètode científic tot aplicant les variables de capacitació, tret d’identitat d’IPSI
Deixa un comentari