Alícia Ayala Martínez, mestra d'enllaç
A l’escola, tot projecte neix d’un desig, d’una il·lusió, d’una convicció, de la necessitat d’anar una mica més enllà i també, per què no dir-ho, de sortir de la zona de confort on ens aboca el dia a dia i millorar allò que creiem que ja fem prou bé. El nostre, Quan arribin les paraules… perdudes, ho va fer ja fa un temps i s’ha anat coent a foc lent al llarg de dos cursos per prendre volada més tard, al segon i tercer trimestre d’enguany, que ens quedarà gravat a foc pel retrobament dels somriures, tant de temps sospitats.
En un primer moment, la nostra idea era crear un projecte de l’àmbit lingüístic que mobilitzés i impliqués recursos, equips, alumnes i famílies. Sortosament, més tard, el projecte es va anar enriquint des de diferents àmbits, per acabar convertint-se en un projecte transversal on tothom ha après de tothom i amb tothom.
Per dur-lo a terme hem comptat amb la col·laboració decidida de l’equip de mestres, bibliotecàries, responsables de l’Escola d’Arts Escèniques, la Comissió Pedagògica i, per últim, la de la inestimable Neus Sanmartí, química i professora emèrita de Didàctica de les Ciències a la Universitat Autònoma de Barcelona i especialitzada en temes relacionats amb el desenvolupament curricular i l’avaluació, entre d’altres. Ella ens ha guiat i acompanyat durant aquest procés aportant-nos la seva enriquidora mirada.
Després de moltes reunions i aportacions dels membres dels diferents grups a aquest projecte, vam acordar que l’implementaríem i el vincularíem a la participació de l’alumnat de Primària als Jocs Florals d’enguany, de l’Escola.
Vam proposar-nos aconseguir un objectiu: Escriure un poema amb paraules en desús per tornar-les a fer servir i gaudir-ne. A continuació, decidírem que establiríem una progressió en la complexitat de la producció poètica, a l’hora d’encomanar-los l’elaboració dels seus escrits. A primer escriurien rodolins, a segon endevinalles, a tercer cal·ligrames i al segon cicle -quart, cinquè i sisè- escriurien modalitats poètiques diferents, utilitzant diverses figures retòriques -metàfores, anàfores, oxímorons…- treballades a l’aula.
Durant un temps previ a la seva implementació, les bibliotecàries van farcir i guarnir les aules i les biblioplantes de l’escola amb un seguit de textos que convocaven i interpel·laven l’alumnat a participar-hi, tot pensant i compartint respostes o idees per les endevinalles, títols pels diferents poemes o bé a l’hora de completar un rodolí…
En el moment de fer l’encàrrec de les paraules a l’alumnat, ja havíem realitzat una part molt engrescadora amb activitats lúdiques que van arribar per diversos camins i formats al primer i segon cicle de Primària.
La intenció era, a partir d’aleshores, aprofundir amb altres tasques amb finalitats diverses: la lectura i posada en comú de composicions poètiques; incidir sobre la importància de la imatge poètica que projecta una mirada diferent, estètica sobre el món; treballar la rima o el joc fonètic; o bé, per acabar, endinsar-nos en allò que vam anomenar l’ecosistema, l’univers de la paraula destinada a ser salvada.
Va ser en aquest punt que el nostre projecte va anar sumant suggeriments, idees, veus -en definitiva-, que enriquiren la proposta primera.
Ja hem escrit en algun lloc que les paraules que volíem recuperar, treure de l’oblit a què sotmetem tot allò que deixem de fer servir, de sobte, les vam acollir, sentir, acaronar, compartir, explicar, respectar, per més tard pescar, niar en ruscos, exhibir en un museu, atresorar curosament en capses, estendre a l’aire tot voleiant, dibuixar … Per convertir-les en poesia i així participar en els Jocs Florals de l’escola i elaborar el llibre de Sant Jordi, on esperaran que alguna encuriosida criatura l’obri i torni a fer-ne ús i a gaudir-ne, tal com hem fet nosaltres durant tots aquests dies que hem treballat en el projecte.El resultat de tot plegat ha anat deixant petja tant en els poemes finals elaborats per l’alumnat –aquí teniu els que han estat guardonats en els XXVII Jocs Florals de l’Escola– com en tots els entorns i racons de Borrell 1: els de dins i els de fora. I d’una mica més enllà, de Borrell 2 i Provença ens van arribar d’altres propostes que, ara sí, us explicaran d’altres companyes.
El projecte persegueix recuperar paraules perdudes i fer-ne ús, convocant tota la comunitat educativa.
Santi Valls says
Molt bé aquest projecte per ajudar als alumnes a enriquir la seva llengua i, a la vegada, per ajudar la nostra llengua a no quedar reduida a quatre mots moderns, molts cops, anglicismes o castellanismes. Felicitats a l’Alicia, companya entranyable, lectora voraç, mestre inquieta…i a tot l’equip pedagògic que ha col·laborat en el projecte.