Psicologia i esport

La idea del  meu treball de recerca va sorgir de la meva passió pel ciclisme i de l’interès en què la recerca em servís per millorar com a esportista. Volia  confirmar que la preparació psicològica té un paper determinant en la millora del rendiment quan s’està competint.

Per corroborar la hipòtesi vaig haver de fer un treball  molt exhaustiu de documentació i dissenyar una prova que servís per poder-la corroborar.  

L’etapa de documentació va ser difícil i va posar de manifest que el treball triat era arriscat i un repte més gran del que inicialment pensava perquè els meus coneixements previs de psicologia eren gairebé nuls. Després de destriar el gra de la palla i gràcies a entrevistes amb professionals de la psicologia, vaig centrar la base teòrica en tres potes que són les que sostenen l’entrenament psicològic en l’àmbit de l’esport: la teoria de l’estrès, la teoria de l’atenció i el mètode conductual-cognitiu.

La part experimental va consistir en una prova de cross country a l’Alt Empordà que els participants en l’assaig vam realitzar dues vegades: una abans i l’altra després d’haver assistit a diferents sessions d’entrenament psicològic. Per avaluar l’efectivitat de l’entrenament psicològic i el seu impacte en el rendiment vaig comparar dos paràmetres: el temps en realitzar les curses  i l’estat anímic dels corredors, mesurat a partir d’un test anomenat POMS (Psychological asessments, mood states, sport perfomance). Els resultats van ser els esperats. Tots els participants vam millorar el temps, i l’estat anímic tant abans com després de la prova va millorar substancialment en la cursa post entrenament psicològic..

Pel que fa a les conclusions, el primer aspecte que voldria destacar és que a mida que vaig anar avançant vaig veure que l’objectiu de l’entrenament psicològic no se centra en el rendiment sinó en l’entrenament de tècniques per a l’afrontament de l’estrès associat a la competició. La posada en pràctica d’aquestes tècniques et permet arribar a controlar les coses que passen abans, durant i després de la competició.

Cal conèixer quines exigències imposa l’esport que es practica tant des del punt de vista físic com des de la perspectiva psicològica, així com avaluar pensaments, emocions i conductes en competició.

També vaig comprovar que l’entrenament psicològic és un sistema de treball complex que requereix una feina personal i bona predisposició a aprendre per tal que doni els seus fruits. Cal conèixer quines exigències imposa l’esport que es practica tant des del punt de vista físic com des de la perspectiva psicològica. També és fonamental avaluar els pensaments, emocions i conductes en competició, de manera que puguis identificar en cada moment com estàs, si cal fer alguna cosa per modificar emocions o pensaments negatius i saber on has de centrar l’atenció. Així mateix és imprescindible establir objectius realistes i controlables per a les diferents fases de la competició i tenir pràctica en l’aplicació d’estratègies i tècniques com per exemple, les visualitzacions, el biofeedback o l’atenció plena, que són les que permeten mantenir el punt d’activació òptim per a cada fase de la cursa i mantenir-te en un punt on siguis capaç de controlar i et permeti competir sense patir, ni sobrepassat, ni desmotivat o desanimat.

Tots aquests elements tampoc s’improvisen el dia de la competició. Abans que res és important conèixer quins són els pensaments, emocions i conductes que entren en joc quan afrontes individualment una situació competitiva. Aquesta tasca és fonamental per identificar les dinàmiques psicològiques negatives i poder-les treballar per  gestionar-les de manera que no afectin el teu rendiment i evitar efectes psicològics com l’ansietat o l’estrès i efectes físics com la tensió muscular o les lesions. També cal haver entrenat les tècniques i elaborar, abans de la cursa, un pla individual de competició. Aquest pla s’ha d’ajustar a les característiques tècniques dels diferents trams en els quals has decidit segmentar la cursa. El pla de competició també ha de concretar els objectius per trams i especificar quines tècniques faràs servir per  mantenir la concentració i modificar el punt d’activació òptim per a cada tram.

En tot cas i per acabar, volia destacar el repte, no només teòric sinó també personal, que ha suposat per a mi el meu treball de recerca i destacar que tot i que l’entrenament psicològic al qual m’he sotmès ha estat breu, m’ha servit per veure que la millora és possible i que sens dubte tots els coneixements adquirits m’ajudaran en la meva evolució com a ciclista i en el meu creixement personal.