Preguntes sobre la mort a Educació Infantil

Fa un parell de dies que a la classe de les Granotes hem estat observant dos cucs que hem trobat dins d’una castanya. Però aquesta tarda quan els hem anat a mirar ja no es movien. Per què?

Temps enrere, quan els nens compartien casa amb els avis, anaven integrant poc a poc experiències que els feien entendre la mort i el fet d’envellir o emmalaltir com a part inseparable de la vida (dels altres i la pròpia).

Ara, en canvi, la mort és considerada negativa (tot i ser tan antiga com la vida, tot i aparèixer com a tema principal als mitjans de comunicació, tot i alimentar-nos gràcies a ella). Nosaltres intentem fer veure que no existeix i amagar-la als ullets dels nostres nens i nenes per por a ferir la seva sensibilitat. No volem que pateixin i, carregats de bones intencions, fem que visquin aliens a la realitat de la mort i el dolor que comporta la pèrdua dels éssers estimats.

És cert que els nens d’infantil són molt petits. Però de fet, si hi pensem, és més complex entendre l’inici a la vida (la fecundació, el part…) que la mort. I els nens i nenes de tres anys d’aquesta escola ja ens saben dir moltes coses sobre l’inici de la vida.

… si hi pensem, és més complex entendre l’inici a la vida (la fecundació, el part…) que la mort

A la classe tenim sovint l’oportunitat d’anar fent present aquest final natural en tot allò que és viu perquè no el visquin amb por a mesura que es vagin fent grans. Això sí, per evitar trasbalsar-los i confondre’ls, ho fem seguint el fil de les seves preguntes i sense oferir més informació que la que  ells demanen, perquè les preguntes que fan ens donen pistes sobre allò que la seva petita història els permet assimilar. Nosaltres els guiem per trobar respostes però sense anticipar res.

Disfressar la realitat de la mort és negar als infants una preparació progressiva necessària per assumir futures pèrdues. Un nen que ha vist morir un ésser viu (una planta, un ocell, o bé el cuc d’una castanya) i l’ha observat de la ma de l’adult, té més informació per entendre que tots els éssers vius moren per unes causes concretes, que quan ho fan el cos i la ment deixen de funcionar (i no pateix) i que aquest fet és irreversible.

Proporcionar experiències educatives per anar integrant aquests quatre conceptes (universalitat, causalitat, no funcionalitat i irreversibilitat de la mort) segur que els ajudarà a viure més preparats i serens futures pèrdues.