Pau Mateu, exalumne i exmonitor dels campaments
Benvolgut prat de Moriero,
Potser no hem parlat mai de tu a tu, de fet, potser ni em coneixes pel meu nom, però tu, Prat de Moriero, has estat una constant a la meva vida durant més d’una dècada. Soc el Pau, exalumne de l’IPSI, i exmonitor de campaments, i, durant onze estius, he tingut el privilegi d’immergir-me en el teu entorn i compartir unes de les millors i més enriquidores experiències de la meva vida. Aquesta és una carta d’agraïment.
Suposo que en aquests moments de l’any, estàs adormit sota un mantell de neu que, a poc a poc, comença a cedir al pas de la primavera. I, enmig del silenci hivernal, segurament penses en aquells dies d’estiu que han de venir. Deu dies en què molts (MOLTS!) nois i noies, monitors i cuiners omplen de corredisses, cançons, rialles i aldarulls la teva gespa, impregnat-la de vida i alegria.
Estimat Moriero, comparteixo amb tu aquest anhel de tornar a viure uns campaments, i recordo amb nostàlgia aquells moments d’estiu, que tu, per sort, encara viuràs cada any. No saps com envejo aquells que, estirats d’amunt la teva gespa podran contar els estels fugaços abans d’adormir-se arraulits dins el sac, o els qui faran emmudir el so del riu amb acords de guitarra i cançons al capvespre. Desitjo tornar a saltar als Gorgs en un dia calorós de juliol, sentint els crits a la llunyania d’un partit de beisbol.
I tu ets el testimoni silenciós de tots aquests instants, ets qui ens acull i ens rep durant més d’una setmana. Ets el lloc segur on, quan tornem després de tres dies d’una ruta pels pics que t’envolten, sabem que ens retrobarem amb els altres, ens esperarà un bol de sopa calenta, i haurem tornat a un lloc, que, per uns instants d’estiu, serà casa.
Prat de Moriero, has estat testimoni de la meva infantesa i joventut. M’has vist riure i plorar. Has vist neixer noves amistats, i has assistit a disputes i reconciliacions. M’has vist mullar-me sota la pluja i aixoplugar-me en una de les tendes que, mig mal muntada, aguantava com podia la tempesta. M’has vist créixer i aprendre a muntar la tenda, però, sobretot, m’has vist aprendre que a la muntanya m’hi sento bé, i a estimar la natura i l’entorn que ens envolta.
Encara que potser no tornaré a trepitjar-te com a monitor, mai oblidaré els moments compartits en la teva companyia. Estigues ben segur que tornaré de tant en tant a saludar-te, per reviure aquells moments d’estiu, perquè, el que he viscut durant els campaments, no ho vull perdre mai.
Amb sinceritat,
Pau Mateu
Voleu tornar a llegir l’article sobre campaments de la setmana passada?
Carta al Prat de Moriero
Santi Valls Porcel says
Bonica carta, m’ha agradat llegir-la i li agraeixo al Pau haver sabut expresar el que molts han sentit, han viscut, durant les acampades d’estiu al Pirineu. Jo hi vaig anar durant molts anys, primer com a professor/monitor, després com a director juntament amb en Joan Grau i l’Eduar Mateo. L’experiència dels campaments crec que em va fer crèixer i em va fer més bo, més fort, millor persona.
Gràcies Pau… esperem que molts infants i joves puguin repetir l’experiència de viure aquests 10 dies forts.
Santi Valls