Perspectiva de gènere al casal d’estiu

Són les nou d’un matí de juliol i a l’escola IPSI comencen a arribar infants acompanyats de les seves famílies, la majoria per passar un mes al casal d’estiu. Mentre entren es van trobant l’Escola decorada amb una ambientació màgica, ben estranya i, de moment, desconeguda. El que encara no saben és que tota aquesta ambientació els acompanyarà durant aquestes setmanes de vacances escolars. Un cop les famílies marxen, petits i grans descobreixen que darrere d’aquest atrezzo repartit per les parets s’hi amaga un personatge històric: es diu Ada Lovelace i ha vingut per quedar-se!

Quan analitzem el nostre entorn quotidià, trobem una infinitat de referents masculins, però on queda la dona? On ha estat en totes les protestes? En els moviments artístics? I en els esports?

I qui és aquesta persona? Doncs és ni més ni menys que una gran científica que cobrarà vida al 2019 al barri de l’Eixample. Ada Lovelace va fer el primer algoritme, i arriba a l’escola cada dilluns de juliol a través d’una màquina del temps.

En una rotllana, els infants seuen i queden expectants amb l’arribada de Lovelace, que ens parlarà de diferents dones oblidades en el nostre passat però també del present, i ens demanarà una tasca molt important! L’hem d’ajudar a resoldre diferents pistes per saber a què es dediquen aquestes dones, perquè ella ha oblidat part d’aquesta història.

A través de les seves visites i amb l’ajut de contes, històries i excursions l’haurem d’ajudar a completar la seva enciclopèdia mig esborrada: gràcies a ella, viatjarem i descobrirem les vides de dones diverses del món.

Una de les activitats estava basada en una obra de teatre participativa titulada “La Perruca”, a càrrec de la companyia cooperativa NusTeatre. L’obra transcorria amb normalitat, però quan el públic detectava estereotips per raó de gènere, s’aturava per ajudar els personatges a capgirar la història, a qüestionar les escenes i a proposar nous diàlegs. Aquí teniu un petit fragment de la història perquè us en pugueu fer una idea:

“La Perruca explica la història d’en Luca. En Luca és un nen i  vol portar els cabells llargs. La seva mare fa mans i mànigues per aconseguir tallar-los-hi… no vol que li diguin que és una nena. Finalment, la mare se surt amb la seva. En Luca no entén quin problema hi ha en dur els cabells llargs. Camí de l’escola es troba una perruca molt especial que li queda genial.  Quan arriba a l’escola els companys i companyes de classe es riuen d’ell perquè sembla una nena, amb aquesta perruca! La mestra s’enfada amb ell i vol parlar amb la seva mare… què pot haver passat? D’on ha tret en Luca aquesta perruca? La professora pensa que la mare s’ha begut l’enteniment… En Luca acaba veient que no el deixen dur el cabell com ell vol, i que això genera molt rebombori. Se sent trist. I enfadat… La Perruca qüestiona els estereotips de gènere des de la infància, i les resistències que es troben les persones que trenquen amb les normes establertes (i no escrites) en relació al gènere.”

La tasca de l’equip de monitoratge és clau, serà l’encarregat de generar els espais pedagògics perquè els infants cerquin i creïn diferents maneres de donar visibilitat a nenes, noies i dones que han fet grans gestes, però també a totes aquelles que diàriament ens cuiden i ens acompanyen a la nostra vida, dones anònimes que no podem deixar en l’oblit.

Els casals d’estiu, és a dir l’educació en el lleure, han de poder esdevenir espais educatius i crítics on l’infant gaudeixi i aprengui alhora. El fil conductor, és a dir, l’ambientació, és una oportunitat vivencial i màgica per dotar de contingut l’educació en el lleure. Hem de poder traslladar qüestions com el paper de la nena i la dona i rescatar-ne la història perquè no sigui oblidada.

Quan analitzem el nostre entorn quotidià, trobem una infinitat de referents masculins, però on queda la dona? On ha estat en totes les protestes? En els moviments artístics? I en els esports? Des de l’educació en el lleure hem de poder parar el temps per descobrir el món amb una perspectiva de gènere, feminista, que ens remogui el que ja havíem après.