Trobadors de paraules és el títol de l’obra que ha culminat el projecte Quan arribin les paraules perdudes per celebrar els Jocs Florals de Primària d’enguany.
És la primera vegada que l’escola d’Arts Escèniques iniciem un projecte curricular del curs conjuntament amb l’equip pedagògic de l’escola.
Participar a les reunions de la comissió d’aquest projecte ens va permetre conèixer el punt de partida i el recorregut d’aquest viatge que ens portaria conjuntament cap la creació; de poemes per part dels infants i d’una obra de teatre per part del nostre equip de mestres amb els alumnes de teatre i dansa.
I he de dir, a títol personal, que ha estat un luxe veure treballar l’equip de mestres, especialistes, i tutors… Tots a la una, navegant un mateix projecte des de cadascuna de les disciplines curriculars i artístiques.
El nostre repte ha estat apropar la feina de les aules de caire més intel·lectual a la vessant emocional i artística. El llenguatge és el mateix però hi arribem per canals diferents.
A l’hora de crear l’espectacle ens vam trobar amb la dificultat de fer una obra que agradés a alumnes d’edats diferents, de primer fins a sisè de Primària. Per aquest motiu vam optar per una posada en escena que tingués molt moviment, amb cops d’efecte visuals, que de ben segur atraparia als més petits. I que l’ argument de la història tingués una temàtica d’aventura. Però, alhora, a aquest mateix fil conductor li vam sumar personatges més elaborats pensats per als més grans.
Un altre repte a què ens enfrontem sempre és que volem ensenyar les disciplines artístiques tractant a tothom per igual, oferint les mateixes oportunitats. Amb aquest objectiu adaptem els textos de les obres per aconseguir un repartiment coral on tots siguin protagonistes.
El teatre és essencialment emoció i paraula. Neix de la necessitat de comunicar alguna cosa. LLavors imaginem el context, el recorregut, l’espai, i l’emoció que hi ha al darrere, per expressar amb paraules, vivències, desitjos, opcions, divagacions o atzucacs del viatge per on transita la història que volem explicar. Un exercici d’assaig i error fins trobar la forma de comunicar un missatge.
Però del que us vull parlar és que, més enllà d’explicar una història, el teatre desenvolupa la capacitat de treballar junts col·laborant els uns amb els altres.
També podem parlar d’autoconeixement, d’integració, de superació personal, però sobretot hem de parlar de cohesió. El teatre és un treball en equip que només funciona si ens salvem tots. No podem perdre mariner, ningú en pot quedar a la deriva. Si això passa, l’obra no és completa. Per això és un exercici que cohesiona. I aquest, un dels seus beneficis, amb l’afegit que compartir una emoció agermana i crea vincles.
El que a l’esport anomenem equips, al teatre ho anomenem “companyies”.
Ja de ben petits fem teatre al pati de l’escola, podem ser guepards, unicorns, el Goku, la princesa Leia, el cantant d’Eufòria, el pare o la mare. Els infants fan una escena als pares quan no accepten alguna cosa a mode de rebequeria. Un talent innat que anem reprimint poc a poc fins oblidar-nos-en.
El mateix ens passa amb les emocions que no expressem, o les accions que no trobem el lloc per desenvolupar. Com quan diem: “ A mi m’hauria agradat ser ballarina “, per posar un exemple…
Llavors l’escenari esdevé l’espai perfecte per tornar a jugar a ser, lliurement i sense judici.
En aquesta ocasió, ha estat bonic convertir un espai tan quotidià pels alumnes d’IPSI com “el castell” de la placeta Maria Mercè Marçal, en un escenari de teatre amb forma de vaixell imaginari format per paraules de l’scrabble.
És la màgia del teatre…. i us convidem a jugar-hi!
Si voleu veure més imatges, feu click aquí…!
Deixa un comentari