P5 a la Pedrera

Un dels projectes més engrescadors que es fan a P5 és conèixer la nostra ciutat, Barcelona, projecte en el qual estem immersos ara mateix.

Partint de cada alumne, de qui som (primer projecte del trimestre) ens llancem a buscar la porta de cada casa, el carrer i, finalment, la ciutat sencera.

Casa meva, la ruta fins a l’escola i qui trobo per aquest camí, quants carrers camino, lluny i a prop, adquireixen un significat en primera  persona a través de la pròpia vivència.

Qui van ser els primer constructors? Com ho fem per entendre’ns en una ciutat de tanta gent? Com podem fer canvis, nosaltres, a la ciutat? Aquestes són les tres preguntes que guien, per exemple, el projecte a la classe dels Castanyers (P5B) però en aquesta línia van totes les investigacions que estem fent a les quatre aules de P5. El passat, el present i el futur del nostre espai urbà i la connexió personal, particular que cadascú estableix, petits i grans.

Casa meva, la ruta fins a l’escola i qui trobo per aquest camí, quants carrers camino, lluny i a prop, adquireixen un significat en primera  persona a través de la pròpia vivència. El dibuix o la fotografia ens ajuden a fer aquesta estimació, aquest càlcul, mentre graven el dibuix dels panots i observem els principals edificis de la ciutat.

Qui decideix què cal fer a la ciutat? Per què pot fer-ho? Els òrgans de govern municipals.

D’on surten les ciutats? Els romans i els ibers van existir fa dos mil anys però, com sabem que hi eren? Com podem reconstruir els fets del passat? Visitar una casa museu ens permet fer-nos una idea de com es pot reconstruir el passat recent. En aquesta línia, enguany hem proposat fer una sortida guiada a La Pedrera.

Així, els alumnes de P5 han visitat la fantàstica casa Milà i, des del moment que han baixat de l’autocar, l’emoció ja s’ha posat en marxa.

Comentaris com “que gran que és”, “sembla un castell” i d’altres els han acompanyat durant la visita.

Això de fer d’exploradors, amb barret i mapa inclòs, els va acabar de conquistar.  I és que van començar la visita tenint una missió, una missió tan important com les de l’aventurer Indiana Jones: trobar un tresor amagat a dins de l’edifici i, per això, calia superar diferents proves.

Ben acompanyats, han pogut contemplar com Gaudí era un enamorat de la Natura i com estava present en tot l’edifici: columnes que recorden un tronc d’arbre, forjats que evoquen algues marines, portals amb forma de  teranyines, portes inspirades en papallones, teulades que semblen ratpenats…

Però això no ha fet més que començar!

Per anar resolent tots els misteris han hagut de pujar set plantes a peu fins a la terrassa. I quines vistes!! Poder veure Barcelona des d’una altra perspectiva…. “Miraaaaa  la torre Agbar”…. “Jo també veig la Sagrada Famíliaaaa… “, envoltats de xemeneies en forma de guerrers, ha estat per a ells tot un descobriment!!

Però la missió no acaba aquí. Han pogut entrar en una de les vivendes que arrendaven els senyors Milà i, buscant objectes semblants als que tenim a casa, entendre que molts anys enrere les neveres funcionaven amb blocs de gel, que per utilitzar el telèfon s’havia de demanar  permís a una centraleta, que per escoltar música calia donar corda a una gramola i que les pobres minyones eren les que pujaven carregades set pisos d’escales per poder fer la bugada a les golfes, que semblen un esquelet de balena!!

I per últim els panots, els nostres estimats panots de Barcelona que tant els agrada buscar i identificar pels carrers del barri. Però com els de Gaudí, amb algues, meduses, estrelles de mar i cargolines encara no n’havien vist cap! I els han  tocat i calcat.

I finalment han trobat el tresor amb tots els elements de la natura que tant inspiraven Gaudí i la gran sorpresa final, ens ha deixat un missatge que a tots ens ha arribat al cor: “ El gran llibre, sempre obert i que hem de fer un esforç per llegir, és el de la Naturalesa”.