Clara Rius, alumna de 2n de batxillerat
La musicoteràpia uneix la música i la sanitat, és per això que vaig escollir aquest tema. Havia vist un vídeo molt especial on un home dedicava a la seva muller, que estava malalta en un hospital, una cançó. En aquell moment transmetia molts sentiments.
Una altra experiència a destacar és un viatge on vam conèixer uns nens amb els quals sense compartir l’idioma podíem expressar-nos a través de cançons. En un moment ens van donar la mà i aquest fet és el que dóna títol al treball realitzat: la mà musical que transmet força, ànims.
Els primers passos per anar construint el treball de recerca són plantejar els objectius i la hipòtesi. La hipòtesi que vaig desenvolupar és ‘la musicoteràpia modifica positivament els sentiments de les persones i pot ajudar a millorar la salut i el procés de curació en determinades malalties ’. Per tant la hipòtesi està composta per la vessant emocional i la vessant biològica.
El següent pas va ser pensar l’estructura del treball i decidir que tindria un marc teòric i un de pràctic.
Pel que fa al marc teòric vaig estudiar tres malalties: l’Alzheimer, el Parkinson i el càncer per veure quins beneficis podia tenir la musicoteràpia sobre elles. També vaig treballar un trastorn neurobiològic: l’autisme.Vaig analitzar com la musicoteràpia podia canviar les emocions i sentiments quan s’aplicava en aquests casos i com podia potenciar aspectes biològics per fer front a la malaltia.
Vaig analitzar com la musicoteràpia podia canviar les emocions i sentiments quan s’aplicava en aquests casos i com podia potenciar aspectes biològics per fer front a la malaltia.
L’Alzheimer és una malaltia on hi ha una pèrdua progressiva de la memòria i de les funcions cognitives. La musicoteràpia potencia la memòria musical ja que permet que es recordin cançons, i cantar-ne les lletres potencia el treball de diverses parts del cervell.
A més, fa possible que s’alliberi oxitocina, l’hormona del plaer, i dopamina que és un neurotransmissor que millora les connexions neuronals.
El Parkinson també és una malaltia degenerativa a causa que les neurones de la substància grisa del cervell no funcionen de manera idònia i moren. Gràcies a músiques amb ritmes marcats i repetitius es pot millorar l’autocontrol motriu i exercitar el pensament. A més, es millora la coordinació.
En moltes ocasions es fan exercicis parlant i relacionant-se i d’aquesta manera, els malalts adquireixen més confiança en ells mateixos.
Pel que fa a l’autisme, és un trastorn neurobiològic del desenvolupament que dificulta la comunicació i la relació amb altres persones. La veu és una eina que permet establir una relació entre el musicoterapeuta i el participant.
També s’utilitzen instruments de vent perquè es prengui consciència dels llavis i la boca, elements importants en el llenguatge verbal. A més, es fan exercicis per relaxar-se i crear un ambient distès i còmode.
El càncer es produeix quan el procés ordenat de generació de cèl·lules es descontrola. Les cèl·lules es divideixen sense parar i les que ja hi eren i són velles no moren. El tractament amb pacients que tenen càncer és complementari al tractament mèdic i les sessions ajuden a reduir el dolor ja que dirigeixen l’activitat del cervell cap a la música.
També disminueix l’ansietat ja que permet expressar-se i canalitzar les emocions. A més, redueix la tensió muscular. La sessió de musicoteràpia és un record positiu que ajudarà a superar els moments difícils.
Quant al marc pràctic, vaig viure experiències molt especials. Vaig anar a l’hospital Sant Joan de Déu on feien una sessió de musicoteràpia pels infants. Una coral va cantar diferents cançons a algunes de les plantes de l’hospital. Els nens i nenes portaven el ritme, picaven de mans i fins i tot alguns cantaven. En la sessió a l’hospital vaig poder veure el canvi d’emocions d’abans i després d’una sessió de musicoteràpia. En una de les plantes un nen que estava al meu costat em va agafar la mà i me la movia al ritme de la música. En acabar la sessió l’infant estava molt content i ple d’emoció. El seu pare va agrair molt aquella experiència també veient com en gaudia el seu fill.
La segona experiència pràctica van ser les sessions realitzades a la residència ‘Ficus’. Vam decidir anar-hi i fer diverses activitats musicals relacionades amb la musicoteràpia. En la primera sessió vam conèixer els avis de la residència i en les següents sessions vam tocar-los el piano, el tambor i els vam portar una caixa de música que tocava la melodia de ‘Yellow submarine’ perquè la poguessin escoltar.
També vam ajudar a tocar el piano als avis i ells ens van cantar cançons com per exemple havaneres.
Tots els factors que vaig anar analitzant van fer possible certificar les dues parts de la hipòtesi plantejada. Tant la vessant emocional com la biològica.
Durant el treball s’aprenen moltes qüestions diferents. El fet de desenvolupar tots els temes que et permeten treballar i analitzar la veracitat de la hipòtesi és molt enriquidor ja que vas desenvolupant els conceptes, idees i aspectes concrets sobre el treball.
A més, el fet de treballar la manera d’escriure i realitzar les teories em va permetre adquirir seguretat a l’hora d’escriure i ser creativa. També vaig poder desenvolupar la constància, la precisió i l’esforç.
Finalment voldria agrair a totes aquelles persones amb qui anava compartint tot allò que aprenia i que nodrien amb les seves preguntes la meva curiositat per saber-ne més. Moltes gràcies als pares, germans i avis. També a la Sònia Pascual per viure al meu costat les experiències a la residència. Un especial agraïment a l’Anna Ballaró, la tutora de recerca, per aconsellar-me i acompanyar-me durant el treball.
La musicoteràpia uneix la música i la sanitat i ajuda als pacients de malalties com ara l’Alzheimer o el Parkinson.
Deixa un comentari