Christine Connor i Laia Isern, mestra d'anglès i mestra de música a Educació Infantil
A l’etapa d’educació infantil i específicament a P3 i P4 una de les sessions setmanals de música i anglès es fa amb codocència “Musenglish”.
Es fa servir el moviment, la cançó, la dita, el conte, la dansa i l’acompanyament instrumental per aconseguir que els alumnes puguin interioritzar i expressar-se des dels diferents llenguatges.
Per tant, en les sessions de Musenglish entra en joc una paraula anglesa que en català té diferents significats. Aquesta paraula és “play”. “Play” vol dir tocar un instrument, fer de, representar, interpretar, jugar…
A les sessions de Musenglish, totes les traduccions d’aquesta paraula entren en joc.
Mitjançant la música els infants són capaços de sentir, entendre’s i expressar-se sense paraules. La música és el primer llenguatge i fent ús de la capacitat que tenen les nenes i els nens petits per absorbir com a esponges tot allò que els envolta, s’introdueixen, a partir de P3, continguts en anglès acompanyats de la música, el suport visual (targetes) i, en alguns casos, també del tacte (titelles, mocadors…).
Els titelles s’utilitzen per crear diverses famílies. Cada nen i nena tria un titella, s’agrupa amb altres companys i juguen a representar una família.
L’activitat amb els mocadors es fa per parelles. Ballen, juguen i es mouen junts per tota la classe al ritme de la música.
Les targetes amb imatges són per ordenar una cançó. És una manera visual de construir una peça musical i ajuda que els infants la memoritzin.
Els instruments també són una part important dins de la nostra metodologia. Creiem fermament que introduir aquesta part instrumental en els primers anys ajuda a educar l’oïda, el sentit rítmic i la motricitat.
Alguns dels instruments que es treballen a Musenglish són les claus de fusta, els picarols, els ous o els panderos. S’utilitzen per seguir el ritme d’una cançó, per construir patrons rítmics o, fins i tot, per experimentar lliurement. Els alumnes són actius, receptius, intuïtius i també creatius.
Per exemplificar el que s’ha anat explicant hem escollit dues de les sessions que es duen a terme al llarg del curs:
Do the Pinocchio:
Els infants estan asseguts a la rotllana i es reparteixen les claus de fusta. Tothom posa les claus a terra.
Quan estan tots preparats (en silenci i amb bona postura), comencen a cantar i tocar les claus.
La cançó els fa moure. Fan moviments amb els braços cap a dins, cap a fora, cap amunt i cap avall. També mouen les cames i la barbeta, tal com els indica la cançó.
Tots els infants són capaços de completar aquesta activitat. Miren, escolten i es posen en marxa. Alguns canten, fan sonar les claus i es recorden a la perfecció de l’ordre dels moviments esmentats. Altres encara no canten, però sí s’expressen mitjançant els instruments i els silencis que troben dins la cançó.
Tots gaudeixen del goig de fer música a la seva manera dins d’un entorn que els fa ser feliços, sentir-se segurs i on poden guanyar confiança en ells mateixos mentre van aprenent.
Per donar cloenda a l’activitat amb les claus, juguen amb petits patrons musicals. Escolten i repeteixen els patrons que han sonat. Sempre hi ha alguna nena o nen que vol sortir per fer de mestra i inventar el seu patró i tocar-lo davant dels seus companys. Aquí les nenes i els nens es poden mostrar creadors dels seus aprenentatges.
Finalment, es recullen les claus de manera ordenada fent una cadena per guardar-les dins la bossa. Aquesta cadena també és una manera d’acabar l’activitat en grup, ja que han de ser conscients i estar atents a l’arribada de l’instrument; és a dir, han de fixar-se d’on venen les claus i a quin company les han de passar.
Es tracten els instruments amb respecte i estima. Els instruments no són una joguina i és quelcom que remarquem molt cada cop que duem a terme una activitat que implica instruments.
El mirall de les emocions:
Una altra dinàmica que s’ha dut a terme a Musenglish està relacionada amb el projecte teatral de P4: “El mirall de les emocions”. Es van posar diverses músiques: La tristesa amb “The Blower’s Daughter” de Damien Rice, L’alegria amb “Happy” de Pharrell Williams i La por del “Halloween Theme” de John Williams. Cada alumne havia de trobar un company i expressar mútuament l’emoció que estaven sentint.
Així doncs, tal com el William Shakespeare recitava, “If Music be the Food of Love”, els nostres nens i les nostres nenes tindran la panxa ben plena de música, d’estimació per la música i de ganes de continuar jugant i aprenent.
If Music be the Food of Love, Play on…
Es fa servir el moviment, la cançó, la dita, el conte, la dansa i l’acompanyament instrumental per aconseguir que els alumnes puguin interioritzar i expressar-se des dels diferents llenguatges.
Deixa un comentari