Moments de lectura i escriptura a infantil

La Rita vol explicar un conte als companys. Assegura —molt decidida— que ella ja ha après a llegir. Diu el títol en veu alta i, amb fluïdesa, va explicant el conte als nens de la classe de les Granotes mentre ressegueix el text amb el dit. Encara no ha après a desxifrar textos però sap amb tota certesa que les paraules expliquen una història que ella coneix i que la lectura demana passar d’una paraula a l’altra.

A P3 comencem a notar que hi ha nens que, com la Rita, comencen a manifestar molt interès per l’univers escrit. Fan veure que llegeixen contes i revistes, volen saber com s’escriuen els noms de les persones que els envolten, reconeixen els logotips d’alguns productes comercials…

En un entorn ric en estímuls escrits és freqüent que es manifesti aviat l’interès per utilitzar la lectura (i fins i tot que s’imiti l’acció d’escriure). Els nens observen com els mestres, els pares i el germans fan llistes, repassen els tiquets de la compra, escriuen notes, llegeixen la premsa, consulten receptes de cuina… Les misterioses lletres apareixen per tot arreu, així que és ben normal que els despertin curiositat.

La curiositat pel codi i la necessitat dels nens d’aprendre a llegir és la base sobre la que comencem a treballar. És per això que verbalitzem sovint allò que llegim o escrivim (i sobretot, per què ho fem): llegim la seqüència d’activitats del dia (per organitzar-nos), llegim les notes dels pares en rotllana (per saber si algú es queda a dinar o si no s’ha trobat bé), repassem amb ells la llista de material que ens fa falta per fer les activitats plàstiques (per poder-les enviar al responsable de magatzem). Qualsevol moment en què calgui posar en pràctica la lectura o l’escriptura vinculada a un propòsit important per ells té un gran potencial lector, perquè envia als nostres alumnes el missatge que llegir és útil i necessari.

Les mestres no volem que comencin a desxifrar textos de forma mecànica, volem que l’esforç que requereix aprendre a llegir i escriure vagi guiat per un desig potent.

Ens traslladem a P4 on, poc a poc, les lletres van conquerint els dibuixos (esquitxats de paraules i fletxes que aquí i allà amplien la informació que ens volen transmetre). Avui l’Aniol diu orgullós: “Porto mmmmmmmaduixes!!!”. Si fem un cop d’ull a la resta d’esmorzars trobem mantega, macedònia, melindros… Avui els nens i nenes de P4 menjaran “eMes” i, pel que sembla, són encara més bones que les “Pes”.

A P4 es treballen amb especial atenció els fonemes, i és a partir d’aquesta recerca de sons que els nens de l’IPSI comencen a jugar a confegir paraules (que es piquen per identificar-ne les síl·labes, es classifiquen segons els fonemes que contenen…). És un moment carregat d’emoció perquè, quan comencen a associar els sons a les grafies, volen llegir tot el que tenen al voltant.

Paral·lelament, es comencen a entrenar les habilitats de traç de forma creativa (amb el cos, amb pintura, amb colors…). Aquest exercici sistemàtic de la motricitat i la direccionalitat els permet iniciar-se en la producció de paraules amb més seguretat.

És també un bon moment per fer llistes (d’allò que els fa falta per anar d’excursió, de les seves preferències…) ja que, si bé encara no tenen les eines per confegir frases, tenen moltes ganes de produir textos i ja han entès que escriure és útil i necessari.

Última parada: P5. El Nil porta a casa una nota amb gran orgull (perquè l’ha escrit ell tot sol) i la llegeix als pares a batzegades: “Dijous 4 de maig anirem al museu de l’aigua a Cornellà”.

A l’escola IPSI s’aprèn a llegir llegint (les consignes de les feines escrites, la informació que es troba fent recerca, els contes de la biblioteca…) i s’aprèn a escriure escrivint (les notes dels pares, les llistes d’allò que sabem i d’allò que no sabem…). Inventen contes i cançons i els escriuen en grup, fan rodolins, fan descripcions i definicions del tema que treballen…

A la vegada ens cal també dur a terme un treball sistemàtic per donar als nens eines d’agilitat a l’hora de descodificar textos i, com que hi ha una gran diversitat de ritmes, les mestres agrupen els nens segons el moment lectoescriptor. Es memoritzen paraules i signes gràfics, es busquen paraules amagades dins d’altres paraules, es reprodueixen textos mitjançant la còpia, es classifiquen paraules; es creen frases a partir de determinades paraules i es produeixen petits textos sobre  temes concrets.

Les mestres no volem que comencin a desxifrar textos de forma mecànica; volem que l’esforç (en alguns casos molt gran) que requereix aprendre a llegir i escriure vagi guiat per un desig potent. Sabem que si enceten aquest treball d’aquesta manera, la motivació es dispararà i encararan els reptes de primària carregats d’il·lusió.