Què puc fer jo per mitigar el canvi climàtic?

La comunitat científica internacional s’ha pronunciat repetidament durant els darrers anys sobre la realitat de l’escalfament global davant l’increment evident dels registres de temperatura d’arreu del món.

Els models climàtics mostren clarament que el canvi és per causa, extremadament probable, humana.

Per tant, és un fenomen inequívoc, i el debat científic ja no es tracta de si hi ha o no canvi climàtic. Els models climàtics mostren clarament que el canvi és per causa, extremadament probable, humana (veure figura). Aquest canvi implicarà augments d’entre 2º i 4ºC de la temperatura mitjana del planeta per a finals d’aquest segle. Els majors increments es poden donar en els casquets polars, sobretot, a l’Oceà Àrtic on es produeix la retroalimentació anomenada amplificació de l’Àrtic. Aquest mecanisme implica, bàsicament, que si es redueix la coberta blanca de gel reflectant i s’enfosqueix la superfície, es dispara la temperatura per una major absorció de radiació solar a l’estiu boreal. Quant a la precipitació, els canvis seran diferents segons la regió del planeta: països humits d’altes latituds com Noruega o Canadà encara rebran més pluja, i les regions àrides, com la conca mediterrània, es tornaran més seques. A tot això, hi hem d’afegir que els fenòmens extrems com huracans, pluges torrencials i sequeres es tornaran més freqüents i intensos. A part d’aquests canvis en el clima, també hem de tenir en compte algunes conseqüències directes com l’augment del nivell del mar. Aquest pot suposar un risc natural important en múltiples ciutats perquè pràcticament la meitat de la població viu a pocs metres de la costa. Per exemple, els primers refugiats climàtics podrien procedir de països insulars d’escassa altitud com els que es troben a la Polinèsia enmig de l’Oceà Pacífic Sud.

 

Modelització de l’anomalia de temperatura mitjana del planeta tenint en compte factors naturals (activitat solar, vulcanisme, variabilitat natural de les variables climàtiques, etc.) i antròpics (emissió de gasos d’efecte hivernacle) (línia vermella) i l’evolució tèrmica real (línia negra). Les grans erupcions volcàniques intertropicals tenen un efecte de refredament en reduir l’arribada de radiació solar amb els gasos i les partícules emeses durant dos anys (Santa Maria 1902, Agung 1963, El Chichón 1982 i Pinatubo 1991). (A la dreta) Es tracta de la mateixa modelització climàtica sense tenir en compte els factors antròpics (línia blava), denotant-se una divergència evident entre ambdues línies de temperatura. Font: 4t. Informe de l’IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change, 2007).

 

El canvi climàtic actual és quelcom inusual quant a la seva causa i l’acceleració amb què s’està donant. No és el primer canvi climàtic que viu el planeta Terra. Al llarg dels seus 4.600 milions d’anys, el nostre planeta ha passat per refredaments i escalfaments de diferent magnitud, però mai per un origen no natural (antròpic). La resposta planetària davant aquest canvi i la nostra capacitat d’adaptació com a societat seran decisives en el futur. Cal prendre consciència que la tasca de mitigar, és a dir, de desaccelerar el canvi climàtic no és una competència única d’uns pocs mandataris. La suma de totes les petites accions individuals poden ser l’estalvi energètic de major magnitud i així comportar una reducció important de les emissions de CO₂. La nostra energia encara es basa fonamentalment en fonts no renovables com són els combustibles fòssils, que emeten una gran quantitat de gasos d’efecte hivernacle com el CO₂ o N₂O. Mentre no es completi la transició energètica, en un estadi inicial des de fa anys, cal ser raonables amb el consum, a més de ser un estalvi econòmic a la llar. No es tracta de renunciar a les comoditats actuals, sinó de parar atenció en petits detalls que ens poden semblar insignificants. En definitiva, es tracta de reduir emissions que es denominen difuses, derivades del nostre consum energètic diari i individual, i poden suposar un 40% del total d’emissions que pretenia regular el protocol de Kyoto de 1997. Les accions quotidianes, des de comprar bombetes de baix consum o fer ús del transport públic fins pensar què menjaràs abans d’obrir la nevera o apagar els llums a casa, són petites maneres d’estalviar energia que poden suposar un còmput important al final de l’any; i d’això en diem mitigar el canvi climàtic a títol individual. Al cap i a la fi, no hem de buscar una excusa com el canvi climàtic per canviar els nostres hàbits de consum, freqüentment, desmesurats. El reciclatge i el consum racional d’aigua i plàstics haurien de ser conductes habituals a les nostres llars per viure en un planeta més sostenible.

Estem en uns anys crítics d’emergència climàtica, on hi ha un desacord entre el que alerta la comunitat científica internacional i les polítiques mediambientals de les principals potències mundials. Es parla d’emergència climàtica perquè ens acostem a un escenari futur on els efectes del canvi climàtic podrien ser irreversibles produint important impactes socioeconòmics. Les bones intencions de l’acord de París (COP21, conferència de les parts) de desembre de 2015, on hi hagué el compromís de grans països emissors de gasos d’efecte hivernacle com els EUA i la Xina, han quedat en suspens per la deriva escèptica dels governs actuals de l’era Trump, on s’hi ha afegit Rússia i Brasil. Aquesta tensa situació ha indignat les generacions més joves que han passat de l’acció individual a la col·lectiva gràcies a l’empoderament de la figura de l’estudiant sueca Greta Thunberg. Les mobilitzacions estudiantils Fridays for Future, sota el lema There’s no planet B, van agafar molta embranzida a nivell mundial el passat mes de setembre des de tots els sectors de l’educació, des de les escoles de primària fins a les aules universitàries. Aquestes mobilitzacions són una lluita comuna on els més joves volen dir la seva i renyar els grans per la seva mala política mediambiental durant les darreres dècades, i haver-la supeditat sempre als interessos econòmics. La conferència anual de les parts, on els mandataris de molts països debaten cada any les accions vers la crisi climàtica, enguany se celebrarà a Madrid (COP25) del 2 al 13 de desembre. Les escoles i les universitats haurien de tornar a tenir un paper clau en les seves accions durant el proper mes per recordar que els joves reclamen poder créixer en un planeta sa.