Més que bàsquet

De l’inoblidable i infravalorat pati verd al pavelló, de 4t de primària a 4t d’ESO, han sigut moltes matinades de cap de setmana, centenars de partits i un bon grapat de centímetres més. Partit a partit hem après (algunes més que altres) què són dobles i quan són passos o els símbols, al principi indesxifrables, de l’àrbitre.
Però, i ells? Què han après tots aquests anys jugant a bàsquet? Aquí no hi ha fitxatges ni patrocinadors, “només” són un grapat de nens i nenes de l’escola que juguen.

I mentre juguen, aprenen a botar la pilota i milloren la coordinació, quan saben botar i comencen a aixecar el cap s’inicien en l’estratègia, amb els tirs lliures aprenen el valor de la constància i de la precisió; quan la pilota ja no els crema a les mans i decideixen a qui passar-la comencen a tastar com prendre decisions, quan s’aturen i cedeixen el punt a un company més ben col·locat aprenen què és el treball en comú i a mirar pel conjunt, a la banqueta es carreguen de paciència, les faltes els ensenyen autocontrol i els triples els fan valorar el risc. I llevar-se de bon matí els inculca disciplina, esforç i pensar en la resta. I partit a partit agafen seguretat, els augmenta la confiança, els millora l’autoestima i des de la competitivitat del joc es socialitzen i es fomenta el respecte, aprenent a guanyar o a perdre.

… i partit a partit agafen seguretat, els augmenta la confiança, els millora l’autoestima i des de la competitivitat del joc es socialitzen i es fomenta el respecte, aprenent a guanyar o a perdre.

Tot plegat els fa créixer com a equip i a nivell personal, perquè si una cosa fa el bàsquet és cohesionar-los, fer grup, ordenar un grapat de nens que juguen per passar-s’ho bé, sense que per això perdin la seva manera de fer. Ells són el Cadet A, però segueixen sent el Biel, el Fontde, el Joucy, el Lluc, el Marí, el Max, l’Olmos, el Pol, el Tama, el Víctor i el Zak.
I com ho fan?
En primer lloc, gràcies als entrenadors. Ja siguin primers o segons, uns apassionats pel bàsquet que s’estan amb els nostres fills i, cadascú amb el seu estil, els ensenyen a jugar i els motiven des d’una empatia, una sensibilitat i una intuïció sorprenents que els nens no qüestionen. I a més a més, quan surt l’oportunitat, els organitzen partits amistosos, els apunten a participar en tornejos o,fins i tot, els animen a muntar estades de pretemporada. Tots són un molt bon model per a ells.
I en segon lloc, però de fons, pares i mares que condicionen els seus caps de setmana al calendari de bàsquet (de vegades més d’un), a animar-los, resituar-los i dur-los per tot Catalunya fent grup també. I que, de tant en tant, aprofitem que toca partit a Vic per organitzar un dinar de brasa, que serem per Lleida per fer una cargolada o que passarem per Tarragona i podem muntar una calçotada. Pares, mares i també avis i àvies, cosins, tiets i tietes, amics i amigues i, sobretot, germans i germanes que també matinen, passen fred voltant per un munt de pavellons i miren de distreure’s aliens als partits.
I de vegades, hi ha un extra.
Aquesta Setmana Santa heu passat cinc dies entre Lloret i Blanes, en un torneig internacional amb equips de l’Àsia, Sud-amèrica i tot Europa, molt majoritàriament clubs, organitzat per Globasket. Cinc dies jugant i convivint, cinc dies plegats sortint a la pista amb moltes ganes.
I ho heu aconseguit: tercers de la vostra categoria! La copa és vostra, de l’equip, i la satisfacció que us endueu de cadascun de vosaltres.
No sempre és fàcil, no ens enganyem, però amb la vostra manera de fer dins i fora de la pista, el vostre entusiasme i la vostra manera particular de ser-hi, cadascú la seva, però tots junts, partit a partit, ens ensenyeu què és treballar en i per a l’equip.
Felicitats a tots, nois! Ben jugat i ben guanyat!
I, sobretot, no deixeu mai de passar-ho bé jugant amb els vostres amics, com el primer dia. La resta ja ho teniu.