Joan Albanell, alumne de 1r de Batxillerat
– Bona tarda, Martín Piñol.
– Bona tarda, Joan.
– Avui ens has presentat un llibre que s’anomena “Sentinels”. Per què aquest llibre? De què tracta? Quina és la idea?
– La idea de Sentinels és una mena de “Operación triunfo” de superherois a la Barcelona actual i… Per què aquest llibre? Perquè no estava escrit i a mi em venia molt de gust llegir-lo i llavors vaig dir: “doncs ja l’escric jo si no l’ha fet ningú. L’he vingut a presentar aquí perquè em va convidar la Roser i… Bé, hi havia una massa de gent tallant la Gran Via demanant que, si us plau, presentés Sentinels. Ja has vist que els teus companys ho han rebut amb un entusiasme fervorós i s’ho han passat molt bé i han sortit tots dient: “Vull llegir!”, “Vull ser escriptor!”… Bé, potser no tots però algun n’hi havia.
– Algun sí. Ets escriptor, humorista, guionista i professor; segurament hi ha algun aspecte que engloba tots aquests oficis, hi hauria alguna manera de definir-los tots?
– Sí, gran pregunta. Suposo que la paraula seria “narrador”. En el fons és que a mi m’agrada explicar històries i tant m’agrada fer-ho en llibres, en guions de tele, per programes de tele, en monòlegs… Fins i tot quan jo faig xerrades o classes, a part de donar informació, doncs també explico històries. Avui, com has vist, ha sortit la història de la noia enamorada d’un noi que s’enamorava d’una vampir “txoni”… Podria ser que algú altre hagués fet la típica xerrada sobre ser escriptor i no s’inventaria històries, aniria al que ja està provat. A mi m’agrada fer-ho tot diferent perquè m’agrada explicar històries i és un plaer i una sort poder viure d’explicar històries i que em paguin per això… Sí, sí, això de ser narrador és el meu ofici.
– Has publicat més de 22 llibres, per tant, et podries considerar un autor d’èxit. Tu per què escrius?
– Jo escric perquè és de les poques coses que ser fer bé… Llavors, com deia una companya, el que és més fàcil ho faig i el que no ho és tant ho evito. M’encanta explicar històries i no m’agrada treballar en una oficina amb un horari. Sent escriptor puc treballar des de casa a les hores que vull i després, simplement, trobar-me amb els lectors i conèixer gent que s’ha apassionat per les històries que he escrit i gent que no em coneix de res que a vegades s’apassionarà i a vegades no, però bé, també és part de l’aventura.
En el fons és que a mi m’agrada explicar històries, i tant m’agrada fer-ho en llibres, en guions de tele, per programes de tele, en monòlegs… Fins i tot quan jo faig xerrades o classes, a part de donar informació, doncs també explico històries.
– Has dit que no t’agrada treballar amb horaris però ser escriptor vol dir estar pensant tot el dia.
– Tot el dia, sí. Ja et passarà a tu també si no t’està passant ja… No es pot desconnectar. Jo puc estar posant el rentaplats i pensant una trama, estar passejant el gos i pensant diàlegs i m’ho apunto al mòbil o a la llibreta. T’ha d’agradar molt ser escriptor, ha de ser la teva vida i ha de ser una obsessió. La gent que diu “ara vaig a escriure un llibre a veure si em surt”, si no ho fa amb aquesta intensitat d’estar pensant tota l’estona no li quedarà bé. Tu que t’hi vols dedicar, si tu podries fer qualsevol altra cosa a la vida que no fos ser escriptor és que potser no ho necessites ser, si dius “és que ho he volgut ser tota la vida i només vull fer això”, llavors sí. No és la cosa més fàcil ni la més agraïda del món però si t’agrada és fabulós.
– A què creus que es deu el teu èxit?
– Si ho sabés ho faria més. Suposo que es deu a com tracto els lectors, jo tracto el públic infantil i juvenil com a públic intel·ligent i no els tracto de nens ni de xavals que no saben de què va la vida; jo crec que quan es veuen respectats i es veuen entesos per algú més gran que ells s’hi reconeixen i ho aprecien.
– Ho has dit abans una mica entre línies però, què li diries a la gent que es vol dedicar a l’escriptura?
– Primer que escriguin moltíssim i que acabin les coses perquè gent amb bones idees n’hi ha molta. El que importa és com comences les idees i com les acabes. Hi ha molta gent amb molt talent que no acaba les coses i si no les pot acabar, no veuran mai la llum. Acabar és el més vital i, a sobre, llegir molt i escriure molt fins que et queden coses fabuloses.
– També has estat guionista de programes molt emblemàtics com el Tomàtic o El cor de la ciutat. Què hi ha de diferent entre ser un guionista i un escriptor?
– Doncs escriptor és llibertat total, fas el que et rota, no has de demanar permís a ningú, no tens horaris… Ser guionista és tot el contrari, tens moltes reunions, tens un cap de guionistes, tens el director, tens els presentadors o els actors que volen canviar-te coses, tens les limitacions de pressupost. L’única diferència a nivell creatiu és que ser guionista té més restriccions i alhora tens un públic molt més gran i els diners que pot generar el producte són molt més bèsties, un llibre que tingui molt èxit potser un milió de persones el llegirà, una pel·lícula o una sèrie que tingui èxit la veuran moltes més persones. És molt diferent.
– Consideres que són compatibles les dues feines?
– Sí, totalment. Porto 15 anys fent-les totes dues i quan faig guions sóc molt feliç de treballar amb altra gent (altres guionistes, actors, directors…) i alhora quan estic fent llibres, estic molt feliç a casa sense haver d’anar a reunions, sense haver-me de vestir, sense haver d’agafar el metro o el cotxe per anar no sé on ni tenir reunions inacabables o haver de retallar coses perquè no hi ha diners.
– Un escriptor és un guionista o un guionista és un escriptor?
– Per mi són equivalents. Un guionista és un escriptor audiovisual i l’única diferència és que el guió és una obra escrita que només llegeix l’equip que fa la producció audiovisual i el llibre és una peça escrita que llegeix qualsevol. La gent compra un llibre però no compra un guió, ha de comprar l’entrada per la pel·li o veure-la. El resultat final per l’escriptor és tal com ell el vol i com a guionista, el resultat és el que ha fet un equip.
– Com a guionista, algun cop has tingut una idea que a tu et semblava meravellosa i quan l’has comentat a qui marca els límits no t’ha deixat continuar?
– Sempre. He aprés a rebaixar una mica, tan a nivell de pasta com a nivell de bestialitat; de fer acudits que no es poden fer, de tocar temes que poden ser massa bèsties o massa cars. En canvi, en els llibres, per exemple Sentinels, no desvetllaré molt però a un li tallen una mà i amb això a un llibre no li passa res…
– Clar, això al Tomàtic no li pots fer.
– Bé, al Tomàtic sí. Com que ja no en tenia de mans no s’hagués queixat.
– Respecte a la inspiració, com ve i quan ve?
– Doncs la inspiració, un cop entrenes el cervell per tenir idees i fixar-se en coses, ve en qualsevol moment de la vida. La inspiració ve de parlar amb altra gent, d’escoltar-los, fixar-s’hi, d’anar amb els ulls i les orelles obertes i enlloc de caçar Pokemons, caçar idees.
– Has tingut mai un bloqueig d’idees?
– No. Per sort no. Espero que no em passi mai.
– Passant ja a l’àmbit de l’humor, quines capacitats creus que ha de tenir un bon humorista?
– Doncs la primera és empatia amb el públic, saber-los llegir, saber què esperen de tu, saber-los entretenir i alhora tenir molt clara quina és la teva personalitat i què t’importa a tu; perquè una cosa és el que tu estàs dient i l’altra és com ho dius. Llavors ser humorista d’èxit o funcionar implica que has de saber trobar el punt mig entre el que tu vols explicar i el que la gent vol escoltar, explicar les coses de manera divertida i àgil. Llavors es crea aquesta comunió on la gent no vomita… De moment.
– Sortir sol a l’escenari no t’espantava al principi?
– Molt, a més, jo sóc molt tímid. Però el que passa és que t’has d’anar posant petits reptes i si els superes creixes com a persona i com a professional. Parlar en públic és el segon temor més comú en tota la humanitat, el primer és la mort; hi ha gent que el fet de veure algú que surt a parlar, ja els meravella. A la que superes això, la resta és molt fàcil perquè és, simplement, parlar de coses que t’importen.
– Recordes alguna anècdota que t’hagi passat mentre actuaves?
– Moltes, massa, i alguna molt trista. M’ha passat per exemple que se’m va acudir fer una broma sobre la Petra, la nòvia del Cobi, que era la mascota dels JJOO del 92, perquè no tenia braços, era la mascota dels paralímpics; i de sobte es va acostar a l’escenari un home sense braços que va començar a moure els munyons però rient perquè li agradava molt que fes bromes d’això i em vaig quedar en blanc durant dos minuts. No vaig saber com reaccionar. Després ja vaig continuar, ell s’ho passava teta. És el més rar que m’ha passat mai actuant.
– Respecte el llibre que has presentat avui, què el fa diferent dels altres?
– Primer el títol, i que l’he escrit jo. Això fa que sigui diferent d’altres llibres que no es diguin “Sentinels” i d’altres que no hagi escrit jo… Parlant seriosament, crec que és un llibre molt actual sobre un tema molt bèstia com és la tele i els seus monstres, l’obsessió per la fama que té la gent adolescent. La manera d’encarar-ho el fa diferent, amb una trama de superherois i molt d’humor, però el tema ara està de moda. Crec que cal llegir-lo i cal reflexionar sobre això, perquè molta gent de la teva edat se sent atreta per la fama sense veure tot el que comporta, sobretot aquesta fama efímera i sense fonament que hi ha ara a “Mujeres, hombres y viceversa” surto a la tele, estic bo i ja sóc famós sense fer res a la vida per guanyar-m’ho. Això fa una mica de por.
– Per què recomanes la seva lectura?
– Primer perquè guanyaré diners amb cada un dels exemplars venuts i segon perquè és un llibre fabulós, molt divertit i això no ho dic jo, sinó que ho diuen els cinc membres del jurat que em van donar el premi per unanimitat i els centenars de lectors, escriptors i periodistes que ja l’han llegit. Si ha agradat a tanta gent, alguna cosa deu tenir.
– Per anar acabant, ens podries dir quin és el següent projecte?
– És una novel·la de vampirs relacionada amb gent d’un institut.
– Moltes gràcies!
– A tu, gràcies.
En el següent enllaç es pot sentir l’audio de l’entrevista:
Martín Piñol ens explica en aquesta entrevista la diferència entre ser escriptor i ser guionista de televisió.
Deixa un comentari