Llenguatges artístics contemporanis, nova optativa al Batxillerat d’Arts

Els recents canvis en l’estructura dels batxillerats ens han permès introduir matèries que, encara que necessàries, l’anterior model no permetia. Aquest és el cas de Llenguatges artístics contemporanis (LAC), una matèria que té com a objectiu integrar dins del currículum d’Arts  obres que, malgrat l’esforç que es fa a Fonaments de les arts de 2n, sovint queden més enllà de l’abast d’allò que es pot treballar a l’ensenyament preuniversitari, per no dir fora de l’experiència personal dels joves estudiants.

Entenem per “llenguatges artístics contemporanis” el conjunt de pràctiques subseqüents a l’establiment del camp conceptual durant els anys 60 del segle passat, incloent-hi els retorns a la pintura i les activitats més fàcilment comercialitzables -i capitalitzables- dels anys 80 (la postmodernitat, vaja), i la resposta potser més descarada dels Young British Artists que observem, de la mà dels nous tycoons del galerisme –Larry Gagosian, Charles Saatchi…–  a partir de mitjans dels anys 90. Des d’aleshores, l’aspecte de les obres que podem veure a museus i galeries sembla tenir la intenció d’escapar a la classificació (com és natural, per altra banda, tractant-se d’obres d’art)

Cal, doncs, dotar  els alumnes d’aquesta matèria de les bases necessàries per aproximar-se a un mon que per a ells és en gran manera nou, i per això comencem fent un repàs que pretén reconstruir i fins a un cert punt omplir els buits que els currículums de Socials o de Visual i plàstica d’ESO no poden tancar, explicant que tot l’art, des del Paleolític fins ahir, és conceptual, i que la pintura o l’escultura no deixen de ser “particularitats” en el temps i en l’espai, moments dins d’un contínuum que només a partir de les avantguardes de principis del segle XX comença a mostrar manifestacions que escapen a un concepte burgès/aristocràtic de la funció de l’art. Durant aquesta repassada explorarem la funció de les arts al llarg dels períodes històrics, amb presses i amb ganes d’arribar a les formes actuals de presentació/representació que amb procediments i tècniques que encara que eventualment poden semblar tradicionals tenen funcions i objectius diferents.

A partir d’aquestes premisses elaborarem una fitxa d’anàlisi que ens servirà així com a eina d’interpretació d’allò inesperat, d’allò que ens trobem i esperem trobar-nos quan anem a un museu d’art contemporani. Es tracta de saber què veiem quan mirem.

Els alumnes, durant el tercer trimestre, tindran l’oportunitat de posar-se a prova en l’execució d’obres individuals i col·lectives que evitaran els mitjans tradicionals… Us mantindrem informats.

La imatge de portada presenta un ready made de Laia Muntalà, alumna de Batxillerat d’Arts de la promoció de 2021, titulat ‘test‘.