La Segona Guerra Mundial des de casa

Els alumnes de 1r del Batxillerat social i humanístic, hem tingut l’oportunitat de realitzar un viatge en el temps entre el 1939 i el 1945, adoptant el càrrec de corresponsal de guerra per explicar en directe els esdeveniments que més van marcar la Segona Guerra Mundial, com ara el desembarcament de Normandia o les bombes nuclears d’Hiroshima i Nagasaki. Per treballar aquest episodi bèl·lic, a l’assignatura d’història del món contemporani vam indagar sobre el fet que havíem escollit per, tot seguit, crear un diari i vídeos en format de reportatges, actuant com a reporters i corresponsals de guerra.

La proposta que ens van fer els nostres professors era realitzar, en primer lloc, un treball de premsa escrita i seguidament un reportatge televisiu. Ho podíem fer tant individualment, havent d’escollir un únic bàndol; o en parelles, explicant els fets des dels dos bàndols del conflicte. D’aquesta manera, vam poder adonar-nos de com es modifiquen i s’adapten les històries depenent de la perspectiva des de la qual es tracten. A més a més, abans de començar, vam haver de fer una investigació per informar-nos de com eren els reportatges en aquella època, els i les corresponsals, etc. Aquesta part del treball, necessària per poder crear un bon telenotícies, va fer que aprenguéssim sobre temes que potser abans no ens havíem ni plantejat, com la vida dels corresponsals o, per exemple, la transcendència de la premsa en segons quin esdeveniment.

Al cap i a la fi, la realització del treball va suposar una immersió completa en la nació que representàvem i els temps que es vivien. Per exemple, depenent del bàndol, s’havia de procurar emprar un vocabulari i format diferent: els colors, la tipografia… Es tracta d’un treball que sembla que sigui bufar i fer ampolles, però té una gran complexitat: fins i tot havíem d’escollir els dies en els quals havien d’estar basats els telenotícies, tenint en compte el bàndol i l’esdeveniment que representàvem. 

La part de recerca i indagació va ser clau per posar-nos en el paper que havíem d’interpretar i entendre la història com si realment l’estiguéssim vivint; de fet, aquesta era la part més difícil d’aconseguir: no es tractava de recitar la informació trobada a Internet, sinó d’explicar una història no només amb paraules, sinó també amb la mirada. Per tant, vam aprendre molt més que mers fets històrics, endinsant-nos en aquella època vam descobrir aspectes de caire social i referents a com va afectar i com van viure les persones aquest esdeveniment, cosa sobre la qual no s’acostuma a posar el focus en un llibre d’història. És per això que ens va semblar molt interessant esbrinar-ho i adaptar-ho al personatge que ens vam crear com a corresponsals. També ens va ajudar a adornar-nos d’aquesta vessant més social el format audiovisual: tota la recerca que vam realitzar amb la finalitat de trobar les imatges i els vídeos més adequats al  telenotícies ens han permès situar-nos amb exactitud en el moment.

Tanmateix, potser l’aspecte que hem trobat més atractiu ha estat poder desenvolupar la nostra habilitat comunicativa. Explicant-ho en format de telenotícies vam haver de practicar i esforçar-nos per exposar la notícia de manera que tothom la pogués entendre, no embarbussar-nos en parlar i, el més difícil, fer que tota la informació necessària per entendre l’esdeveniment pogués ser relatada en poc temps, tal i com es fa en els telenotícies. 

Pensem que fer activitats que ens permetin polir aquesta habilitat és molt útil, atès que no només ens ajuden a l’hora d’expressar-nos, sinó que també guanyem confiança fent-ho. Al capdavall, tasques com aquestes ens ajuden a preparar-nos per al futur, on cada vegada serà més important que guanyem terreny amb aquest tipus de tècniques.

Definitivament, aquesta feina ha estat una nova manera d’aprendre història. Donada la situació que estem vivint actualment, fer les classes virtualment ha resultat estrany: en cada assignatura els professors han intentat adaptar-se i innovar amb nous mètodes perquè els alumnes poguéssim absorbir tota la informació estant a casa. En el cas d’història, ens ha anat molt bé aquest treball, ha estat una forma creativa d’aprendre però sobretot d’entendre la història, que és el més important. Quan ens van explicar  en què consistia la nova activitat, ens va semblar molt curiós i, com que es desmarcava del normal, la veritat és que ens el vam prendre amb ganes i de la millor manera. Realment, aquest tipus d’activitats ens animen a implicar-nos més en els projectes i a desenvolupar la nostra originalitat de cara a treballs i feines futures.

És ben sabut que qui no coneix la història està condemnat a repetir-la, i quina millor manera de conèixer la història que vivint-la?

A continuació podeu llegir les publicacions senceres a
Les batalles de l’Alamein, per Lele Fan
L’ocupacio nazi de França, per Violeta Almor i Mireia de Torres
La batalla de Berlin, per Clara Dotú i Oriol Noguera
La batalla de Stalingrad, per Carla i Berta Tuset,

o bé accedir a la resta de noticiaris: