Paula Rodés, alumna de 2n de Batxillerat
El meu treball de recerca tracta sobre els efectes que té la música a la publicitat televisiva, concretament girava al voltant de la pregunta “Serveix la música a la publicitat per segmentar l’audiència?”. Primerament em vaig interessar per aquest tema per al meu treball de recerca, en veure la quantitat d’informació que podem arribar a assimilar sense ni tan sols ser conscients que l’estem rebent. Per donar-li una perspectiva més personal vaig enfocar el tema de la publicitat des d’un punt de vista amb el qual estic més familiaritzada: la música.
El treball consta de dues parts, la teòrica i la pràctica. A la part teòrica explico els conceptes necessaris per dur a terme la part pràctica, com per exemple els diferents tipus de música a la publicitat o les seves funcions. A la part pràctica, primer vaig analitzar alguns anuncis televisius per exemplificar la teoria i després vaig utilitzar els coneixements obtinguts per desenvolupar el meu propi espot publicitari.
… la música activa parts del cervell que es poden relacionar amb la nostra actitud i manera de ser, i per tant a partir de la música podem crear una determinada actitud envers el producte anunciat.
La creació de l’anunci va ser sens dubte la part més feixuga del treball, sobretot perquè no m’esperava la quantitat de feina que podia donar un vídeo de 45 segons. Primer vaig fer una petita recerca sobre el producte que seria el protagonista de l’anunci: la Coca Cola. Vaig basar el meu espot en les seves campanyes anteriors i els ideals que havia establert la marca. Després va venir la part que necessitava més organització, el disseny. Calia buscar un lloc on gravar, persones disposades a col·laborar i aparèixer i a l’anunci, preparar tot l’attrezzo, crear un argument i fer el guió tècnic amb les diferents escenes i, la part més important en relació al treball, escollir la música.
L’anunci explica la història d’una noia que en beure un glop de Coca Cola té un flashback i recorda la festa d’aniversari sorpresa que li van organitzar els seus amics, ja que va ser un moment de sorpresa i felicitat que és la imatge que busca la marca. La localització, el terrat de l’edifici on visc, el vaig escollir per la facilitat a l’hora de transportar el material i perquè d’aquesta manera no interferia amb altra gent. Els personatges depenen del target de l’anunci, és a dir, a qui està dirigit. En el cas de Coca Cola té un target molt ampli per això tots els personatges són més grans de 25 anys, d’aquesta manera està dirigit a tot el públic juvenil, des dels adolescents fins al voltant dels 30 anys. En el guió apareixen 20 escenes, que són les que vaig gravar i de les quals finalment només en vaig utilitzar 7.
Triar la música va ser complicat, ja que no hi ha uns passos a seguir, i no pots saber amb seguretat si ho estàs fent bé. Vaig escollir Kids de Onerepublic perquè s’adequava al tipus de cançó que buscava ( pop rock, alegre, que la lletra tingués significat).
Per, realment, veure quin efecte té la música a l’anunci vaig decidir provar de posar a l’anunci que havia creat, altres cançons que no acompanyessin la imatge.
En el primer exemple trobem Ruin de Shawn Mendes, es tracta d’una balada que no ens incita gaire a moure’ns i celebrar, a més el ritme és ternari, que com comento durant el treball és millor evitar-lo. El fragment musical és molt pla i no evoluciona amb la imatge, en canvi a l’anunci original primer la música creix fins a arribar al clímax i després torna a disminuir.
El segon exemple és Bangarang de Skrillex, es tracta d’un gènere musical dins la música electrònica anomenat dupsteb, normalment relacionat amb discoteques i clubs nocturns. Per tant resulta un so massa violent per a l’anunci, que en comparació amb la cançó és molt dolç i innocent.
Surfin’ USA de Beach boys, podria funcionar molt bé si l’anunci estigués basat en els anys 60 i es gravés a la platja a l’estiu, i tal com narra la lletra de la cançó hi hagués nois i noies fent surf a la platja i bevent Coca Cola, com una espècie de flashback a l’època de popularització de la marca.
L’últim cas en què la música no acompanya la imatge és Pumped up kicks del grup Foster the people. Aquesta cançó ens mostra el gran problema del rock alternatiu, no hi ha connexió entre la melodia i la lletra. En aquest cas mentre que la melodia és alegre i repetitiva la lletra és massa agressiva i explícita. Narra la història d’un nen que s’ha tornat boig i es vol venjar de tots aquells que l’han deixat de banda.
Kids, la cançó que vaig escollir com a banda sonora de l’anunci, té un missatge positiu de viure la vida al màxim i no mirar enrere.
Les conclusions que vaig obtenir amb aquest treball són que la música activa parts del cervell que es poden relacionar amb la nostra actitud i manera de ser, i per tant a partir de la música podem crear una determinada actitud envers el producte anunciat.
També vaig descobrir que la música és un dels elements que s’utilitzen per a segmentar l’audiència però no és l’únic. L’entorn, la imatge dels qui apareixen a l’anunci i com van vestits, entre altres característiques més visuals, també afecten l’espectador.
La música activa parts del cervell que es poden relacionar amb la nostra actitud i manera de ser i pot crear una determinada actitud envers el producte anunciat.
Deixa un comentari