La genealogia com a tècnica per descobrir els nostres orígens

En algun moment o altre tots ens hem preguntat d’on venim, tant en un sentit general, com a éssers humans que vivim en el món i en una realitat complexa, com en un altre més concret: On vam néixer? D’on ve la nostra família? Qui van ser els nostres avantpassats? Com va ser la seva vida? A què es dedicaven? O potser fins i tot hem somiat en tenir algun avantpassat famós o d’origen aristocràtic… i d’això se n’ocupa la ciència de la genealogia.

A partir d’aquesta idea inicial vaig decidir dedicar el meu treball de recerca a descobrir si tothom pot arribar a conèixer els seus orígens, i com a cas pràctic vaig dedicar-me a fer el meu arbre genealògic i a buscar qui van ser els meus avantpassats. També vaig pensar que tot aquest esforç i dedicació em servirien per a conèixer-me una mica millor a mi mateixa.

En algun moment o altre tots ens hem preguntat d’on venim, tant en un sentit general, com a éssers humans que vivim en el món i en una realitat complexa, com en un altre més concret: On vam néixer? D’on ve la nostra família? Qui van ser els nostres avantpassats?

Per fer-ho vaig plantejar la següent pregunta: “podem arribar a conèixer els orígens de qualsevol persona durant els últims 200 o 250 anys?” Per poder donar resposta a la pregunta vaig dividir el treball en dues parts, una de teòrica i una altra de pràctica. La primera va consistir a estudiar què és la genealogia i les tècniques que utilitza per trobar informació i elaborar l’arbre genealògic, i en la segona em vaig dedicar a fer el meu propi arbre familiar. Per fer-ho vaig buscar informació sobre la meva família parlant amb les meves àvies, als arxius i per internet, i posteriorment vaig fer-me un test d’ADN. Finalment vaig entrevistar diferents experts en el món de la genealogia que em van ajudar molt a l’hora de fer la reconstrucció.

L’arbre genealògic és un gràfic que mostra, a partir sempre d’una persona de referència, l’estructura familiar de forma organitzada perquè sigui fàcil d’entendre visualment. En un inici es va escollir la figura de l’arbre perquè representava molt bé l’estructura familiar, a les arrels hi havia els avantpassats més llunyans i a les fulles les generacions més recents. Per altra banda també trobem una correlació amb l’antiga creença que la sang es traspassava de pares a fills, igual que la saba de l’arbre puja de les arrels cap al tronc i arriba a les fulles més joves… Actualment qualsevol representació familiar es realitza mitjançant l’ordinador, hi ha molts programes informàtics per fer l’arbre genealògic, i en el meu cas vaig utilitzar MacFamilyTree, que és exclusiu per ordinadors Apple.

Un cop vaig acabar la part teòrica i la pràctica em vaig posar a preparar les conclusions. Per això vaig pensar els inconvenients o problemes que m’havia trobat durant el procés i que podien dificultar la possibilitat de reconstruir la pròpia història familiar. Aquests problemes els podem classificar bàsicament en tres categories:

La primera serien els problemes relacionats amb la recerca als arxius. La principal font d’informació per descobrir els nostres avantpassats són els documents antics: llibres parroquials, registre civil, protocols notarials. Són especialment interessants els llibres parroquials on es recullen els baptismes, matrimonis i defuncions de les persones, que inclouen noms, dates i familiars de la persona sobre la qual es centrava l’activitat.

El principal inconvenient amb els arxius pot ser que no es conservin els documents perquè s’hagin cremat en alguna de les guerres que han afectat el territori, perquè algú els hagi robat, ja que poden tenir un preu força elevat al mercat negre, o simplement perquè hagin desaparegut i no es trobin.

Un segon inconvenient que podem trobar és que durant la nostra recerca ens apareguin avantpassats amb pares desapareguts. Hi ha molts casos en què als arxius trobem un fill de pares desconeguts, fet que dificulta molt la nostra investigació.

L’últim inconvenient es dóna quan ens trobem amb els nous models de família. Hi ha parelles que decideixen adoptar un fill o tenir un fill mitjançant tècniques de reproducció assistida. En aquests casos els nens poden reconstruir l’arbre genealògic des d’un punt de vista legal, però no sempre biològic, ja que quan hi ha un donant el nen no compartirà els mateixos gens que els seus progenitors.

Aquest tres casos poden dificultar molt la investigació, tot i que encara hi ha una opció que en certs casos ens pot ajudar: avui en dia ens podem fer un test d’ADN i aleshores els resultats es poden comparar en grans bases de dades amb altres persones que també s’han realitzat la prova amb la intenció de trobar alguna coincidència que els ajudi a reconstruir els seus orígens. Aquesta opció obre una nova via d’investigació que ens pot donar moltes sorpreses, però cal tenir en compte que és tan sols una possibilitat més.

Malgrat els inconvenients que podem trobar durant la nostra recerca vaig arribar a la conclusió que en la majoria de casos sí que podem arribar a conèixer els orígens de la majoria de persones, o de gairebé qualsevol persona, durant els últims 200 o 250 anys. Per tant la preguntai plantejada, normalment, es pot respondre afirmativament.

Penso que dedicar el treball de recerca a aquest tema m’ha ajudat a conèixer una mica millor la meva família i a il·luminar aquelles branques que abans, tot i formar part dels meus orígens m’havien quedat bastant fosques. Per una altra banda també m’ha servit per millorar la relació amb alguns familiars, tant propers, ja sigui el cas dels avis, com altres més llunyans que abans ni tan sols coneixia.