Intel·ligència artificial: interactivitat, ètica, tecnologia i… Doraemon?

Dimarts 28 de novembre els alumnes de primer de Batxillerat van anar a veure una exposició al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) sobre el fenomen que està sacsejant el món sencer últimament, la intel·ligència artificial. 

Aquesta visita va ser la segona part d’una activitat didàctica. Primerament, vam anar a escoltar una xerrada amb Lluís Nacenta, comissari de l’exposició, sobre la intel·ligència artificial i la creativitat. Ara, ja hem pogut veure la segona part d’aquesta activitat i puc dir amb seguretat que no ens ha deixat indiferents.

L’exposició tracta tots el àmbits on la IA es veu involucrada, tant des d’un punt de vista ètic i cultural, com també de quina manera l’humà es veu davant la possibilitat d’un altre ésser intel·ligent, mostrant un sentiment tant de fascinació com de temor. 

Començant amb tots el avenços i canvis tecnològics que porta la IA, l’exposició planteja com pensava i funcionava aquesta i els seus antecedents, com ara la màquina Enigma, dient que el seu gran factor impulsor ha estat la supercomputació o Big Data.

En resum, la supercomputació es basa en l’ús de superordinadors amb una gran capacitat de processament per abordar tasques computacionals molt exigents i crítiques en diferents àmbits científics i industrials.

La supercomputació fa que les IAs puguin accedir a bancs de dades gegants i donar respostes molt precises, per exemple, el popular “chatGPT” utilitza aquest fenomen, i no sé si ho haureu notat, però aquest últim paràgraf que explicava la supercomputació ha estat creat amb el “Chat GPT”, ho havíeu notat? Un ús d’aquest fenomen, per exemple,  són les aplicacions de cites.

L’exposició també parla de com la IA pot fer activitats impressionants, com ara la reproducció de veus o creació d’imatges o, fins i tot, la reproducció d’hàbitats per espècies en perill d’extinció i l’experimentació amb allò ja extint, mostrant també les polèmiques que porten tots aquests avenços, com l’oblit de les minories.

Malgrat totes aquestes oportunitats, l’exposició fa esment de quelcom que no hem d’oblidar, i és que la IA no pot fer tasques que requereixin respecte, amor i comprensió.

Una qüestió inevitable amb tot aquest fenomen són els dilemes ètics que porten tots aquests avenços, un a destacar per mi són les armes autònomes, robots d’ús bèl·lic de fàcil producció que posarien en perill tot el globus, i la necessitat de campanyes com “stop killer robots” que busquen frenar-ne el desenvolupament.

L’exposició planteja dilemes ètics, per exemple com la IA desafia conceptes com són percebre i comprendre, com aquestes IA haurien de ser legislades, o com algunes disciplines simplement quedaran obsoletes posant exemples de la història i actuals, l’exposició diu que això és més important que mai, ja que aquesta tecnologia està sent la més adoptada de la història, i com no és acceptable quan suposa un perill.

Un tema que personalment vaig trobar extremadament atractiu de la visita va ser com s’esmenta la percepció de diferents cultures davant el fenomen de la intel·ligència artificial o un ésser intel·ligent fet artificialment.

Ens parlen de com, fins i tot, a la religió jueva ja conceben aquesta idea amb la popular figura del Golem, un ésser d’argila que era bo o dolent depenent de la representació. El que més em va cridar l’atenció va ser la percepció dels japonesos, degut al xintoisme que practiquen,  es creu en els esperits Kami, esperits que viuen en totes les coses, això s’ha vist representat en personatges com el Doraemon, un amable robot del futur que ve a ajudar un noi amb mala sort.

També s’esmenta com funciona el rebuig cap a l’IA, explicant que quan més s’assembla a un humà més rebuig genera, un exemple son el Wall-E i el Terminator, el Wall-E no s’assembla gens a un humà, llavors no genera rebuig, en canvi,  Terminator degut a la seva aparença humanoide genera molt més rebuig.

Un altre àmbit que tracta l’exposició es l’àmbit literari, i les oportunitats que hi pot donar la IA degut a la seva manera tan diferent de pensar.

Per acabar volia esmentar el que penso que serà més atractiu de l’exposició  per  a  l’alumnat i famílies, el factor interactiu.

La visita compta amb varietat d’activitats interactives per al públic, escanejament i anàlisi d’expressions facials amb un joc interactiu, l’enregistrament i simulació de la veu dels participants, la projecció d’un model dinàmic dels nostres moviments o ordinadors per generar imatges amb IA, aquestes activitats i més fan que l’exposició sigui molt dinàmica i entretinguda tant per grans com per petits.

AVÍS A FAMÍLIES!!! Hi ha un vídeo de l’exposició que no és per a menors de edat, el lloc on es projecta està marcat i s’ha de passar una cortina per veure’l, és un element a tenir en compte per si es va amb nens.

Trobo que aquesta visita al CCCB és absolutament recomanable, és una exposició que ensenya una gran varietat de realitats sobre el fenomen que està sacsejant el món actualment i que farà que tinguem una comprensió molt més clara i formada sobre el que és, fent que n’estiguem més preparats i conscienciats.

El seu enfocament en diferents àmbits farà que entusiastes de tots els camps puguin gaudir-ne, a més que el seu factor interactiu permet que els més petits (i també més grans) s’entretinguin i passin una bona estona.