Avui, més que parlar d’obres interessants ( que no s’acaben mai!) volem parlar-vos d’un instrument sensacional que al llarg de la història no ha estat mai prou respectat. Ens referim a:
-Jo ho sé, jo ho sé!! Ja era hora, home, ja era hora que dediquéssiu un espai a la guitarra!!!
-I tant! S’ha fet justícia!!!
-Què s’han pensat aquests pianistes de pega!!
-Ja heu trigat, eh?
…ehem, ehem….perdoneu, em sap greu decebre les vostres expectatives però avui li toca a….
l’Harmònica!!!
Humil entre els humils, qui podria sospitar que d’aquest instrument pot sortir la més expressiva i distingida de les sonoritats instrumentals?
A voltes pot recordar el violí, però també l’harmònium ( un orgue amb llengüetes molt popular al segle XIX i primera meitat del XX, que substituïa l’orgue en les parròquies més modestes).
Segons sembla, els orígens de l’harmònica es troben a la Xina de fa més de cinc mil anys
Doncs bé, si l’harmònium no és res més que un orgue on, enlloc de tubs hi tenim llengüetes, l’harmònica és exactament això mateix. Una caixa on hi ha disponibles unes llenguetes que, en passar l’aire, es posen en moviment i emeten sons diversos.
La gran revolució instrumental de l’harmònica es deu al rellotger austríac Matthias Hohner que aconseguí implantar l’instrument tant a Amèrica com als països del centre d´Europa. Gaudí d’immensa popularitat entre els soldats, que podien portar l’instrument amb ells sense cap problema, degut a les seves discretíssimes dimensions.
Però, anem per feina!
Tothom sap com sona una harmònica, però molt poca gent ha escoltat mai un concert per a harmònica i orquestra com el que us oferim avui.
Concert per a harmònica i orquestra de Michael Spivakovsky
Una obra interpretada pel gran harmonista Tommy Reilly ( 1919-2000) intèrpret privilegiat que fou de tot el repertori per a aquest instrument increïble. Quant al compositor, nebot del gran i llegendari pianista Jasha Spivakovsky i ell mateix violinista i director, cal dir que, de tota la seva producció compositiva, l’obra que escolteu és sens dubte la més popular. No cal dir que no és una obra transcendental ni ho pretén, és clar! Aquí es tracta de fer un producte més o menys edulcorat, ben orquestrat, que posi en valor la labor de l’instrumentista solista i, a fe que ho aconsegueix! Passeu-vos-ho bé amb Reilly i Spivakovsky i, si us queden ganes de més harmònica i més concert, podeu seguir amb aquest.
Concert per a harmònica i orquestra d’Heitor Villalobos
Gaudireu d’allò més escoltant aquest meravellós instrument, en les mans ( i boca) ara de Robert Bonfiglio, anomenat “El Paganini de l’harmònica”. Aquí, a més, descobrireu el geni d’un grandíssim i eminent compositor. Villalobos (pronunciat Vilalobosh) fou un increíble compositor brasiler que deixà una obra immensa i superlativa. El gran pianista Arthur Rubinstein parlava amb admiració “d’aquell home autodidacta que dirigia amb absolut virtuosisme una orquestra d’instruments autòctons brasilers”. Un músic increïble que dominava la tècnica musical de l’ A a la Z, capacitat per escriure el que calgués per a qui convingués!
Descobriu la seva música i admireu aquest petit gran instrument!
Si en vols sentir més, fes click aquí
Deixa un comentari