Il·lustrar un cartell (El cartell de la festa major de Sants)

Des de l’Escola m’han proposat que expliqui la meva feina fora de l’Escola, arran del premi que em van donar fa poc pel cartell de la Festa major de Sants, el meu barri. 

Fa més de vint anys que em dedico a la il·lustració i al disseny. Vaig estudiar Belles Arts i Arts gràfiques, i he treballat en estudis de disseny i editorials. Des de fa 4 anys també compagino la meva activitat de freelance amb la docència, i crec que les dues feines es complementen la mar de bé!

La meva feina pràcticament sempre l’he fet en l’àmbit editorial, i sobretot per editorials que treballen en el camp infantil i juvenil. Editorials i administracions són els meus clients principals malgrat que el gruix de la meva feina (i el que em permet guanyar-me la vida), és la il·lustració de llibres de text.

El que m’ha estat molt útil per fer la meva feina ha estat tenir coneixements de disseny gràfic i de les eines informàtiques, ja que sovint em demanen que dissenyi el producte final. Feines de disseny, com maquetació o disseny de logotips també m’han permès poder establir-me pel meu compte.

Aquesta feina sempre l’he desenvolupat a casa o en espais compartits de treball, però rarament han estat feines col·laboratives. En general he disfrutat molt fent-les (hi ha hagut projectes més engrescadors que no pas d’altres, esclar), però darrerament també tenia la necessitat de compartir espais i projectes. És per aquest motiu que he volgut treballar de professor. Els infants i joves m’agraden molt (en tinc tres a casa…) i em sembla que els puc transmetre moltes experiències… i ells a mi moltíssimes més! Per mi és com un intercanvi. Estic descobrint que la part didàctica i la recerca dels interessos dels alumnes pot ser apassionant.

El cartell de la Festa Major de Sants és un concurs públic amb una dotació econòmica, on s’hi pot presentar tothom que vulgui i on hi ha unes bases que han de ser respectades (lema, format, dimensions…). Enguany hi havia unes 50 propostes i vaig tenir la sort que la meva fos la més votada! Fa 17 anys també vaig guanyar el concurs amb un altre cartell i, d’alguna manera, aquesta proposta era com la continuació d’aquell primer cartell…

El barri de Sants és un barri amb una forta base associativa. Comissions de festes, castellers, colles de diables, de bastoners, geganters i un ampli teixit de barri. És per això que el tema que vaig triar per al meu cartell era una combinació que ho reflectís tot. Així com en el cartell que vaig fer fa 17 anys, el protagonista era en “Xava”, el gegant de la colla gegantera i que representa un treballador de l’Espanya industrial, aquesta vegada he triat un casteller de Sants i un infant de la colla de diables, com a personatges representatius de la vida del barri (algun bastoner se m’ha queixat perquè encara “no els he fet un cartell”…:))

Els últims anys sempre he estat treballant “digitalment”, i en aquesta ocasió em venia de gust tornar al treball més artesanal. És per això que vaig recuperar les aquarel·les que li donen al dibuix un toc més càlid. El registre vol ser amable i també li vaig voler donar un aire còmic. Per mi, potser perquè la meva feina ha estat molt vinculada a la literatura infantil, és important que el dibuix expliqui històries. En la meva il·lustració vaig intentar explicar una història, a través de les mirades i els gestos dels protagonistes. En aquest sentit, la composició pren una gran importància i m’agradaria pensar que s’hi veu aquesta exploració semiòtica dintre la imatge.

Quan els alumnes em diuen que a ells se’ls “dóna fatal dibuixar”, els explico que pel fet de fer “mala lletra”, no necessàriament vol dir que facis una mala redacció…

La feina de l’il·lustrador normalment va lligada a un text i, per tant, a una seqüenciació de les imatges. Les imatges complementen, són un subtext, una recreació que fa l’il·lustrador de l’obra. Hi ha vegades que els àlbums il·lustrats fins i tot prescindeixen del text i és a través de la il·lustració que es fa la part literària. 

Als alumnes de l’Escola els intento explicar la “seriositat” del dibuix. Quan em diuen que a ells se’ls “dóna fatal dibuixar”, els explico que pel fet de fer “mala lletra”, no necessàriament vol dir que facis una mala redacció… fins i tot fent mala lletra i faltes, pots crear textos de gran qualitat! (ep, però s’ha de fer bona lletra i cap falta!)

Crec que dibuix és una activitat tan “intel·lectual” com ho puguin ser les matemàtiques o les llengües i procuro posar-ho en valor sempre que en tinc l’oportunitat. En l’Art normalment el terme “correcte” i “incorrecte” no s’usa amb els mateixos criteris que a la resta. També hi intervé el gust, la sensibilitat, la tradició, la tècnica o l’habilitat… El dibuix és un exercici continu de presa de decisions, que demana per part de la persona una gran atenció. També demana molta pràctica i constància.

L’Art ens permet desenvolupar una part del cervell (l’hemisferi dret), una manera de processar i percebre la informació diferent a la que estem habituats amb disciplines més analítiques. (La intel·ligència analítica és només una de les sis possibles). Amb l’art treballem amb una part del cervell que ens dóna una percepció més global, i ens demana no classificar les coses, tal i com estem acostumats a fer, on tot ocupa el seu lloc i té una valoració concreta. Penso que aprendre a treballar també aquesta part més visual, auditiva i sensorial dels nois i noies, els dóna eines extres per al seu desenvolupament cognitiu, i són dues maneres de “pensar” que es complementen perfectament.