– Helena Vicente, gràcies per estar aquí; actualment a què et dediques?
– Actualment sóc professora de ciències a l’escola IPSI, faig les matèries de mates i de biologia i geologia de quart.
– I quantes hores, aproximadament, fas a la setmana?
– De classe? Faig 23 hores de classe més una hora de tutoria.
– Quant fa que treballes a l’IPSI?
– Hi treballo des del 1999, mitja vida.
– Has treballat en altres escoles?
– Sí, més que en escoles vaig treballar en acadèmies per preparar la prova d’accés als cicles formatius.
– I quins estudis universitaris vas fer?
– Vaig fer la carrera de biologia amb el pla antic que era de 5 anys.
– Et va semblar difícil?
– No, no, dintre de les carreres de ciència es diu que la biologia potser és la més fàcil, jo no la consideraria fàcil però com que és molt atraient i molt diversa, realment cada matèria que fas és una matèria on descobreixes molts coneixements i és molt agradable, a més fas moltes pràctiques i realment l’ ambient de companys és molt divertit, també.
– Com et vas endinsar en aquest món de la biologia?
– Jo tenia molt clar des de ben jove que volia ser profe però dintre de tot volia fer els estudis de medicina, una mica per fer projectes per difondre el món de la medicina.
Va ser una miqueta de rebot, de fet per x raons vaig acabar fent la selectivitat al setembre, sempre havia desitjat fer medicina i tenia clar que havia de fer una carrera de ciències, la salut en especial a mi m’atrau molt. Evidentment al setembre, impossible entrar a medicina i aleshores vaig dir, dintre dels coneixements que jo vull, quina és la que hi està més relacionada? I vaig escollir biologia i un cop havia fet un any de biologia, que podia fer el salt a medicina, ja em vaig quedar perquè m’hi vaig trobar molt bé i vaig decidir que era ja la meva carrera. Viure al laboratori és molt interessant, fer tots els projectes de recerca, vaig fer una tesina dintre d’un departament d’antropologia i va ser interessant, realment, però vaig descobrir que el món d’un departament o d’un laboratori no era per mi. Jo sóc molt expansiva, se’m feia petit, necessitava un dia a dia més dinàmic, no tan competitiu, no m’agrada el fet d’estar en tensió per competir amb una altra persona.
– I en algun moment te n’has penedit o has pensat que t’hauries haver decantat per una altra feina?
– No, home, ser docent és dur, tens un dia a dia molt dur, el que passa és que després el que has de fer és buscar els petits agraïments o reconeixements que et dona la professió, els companys i els alumnes, aleshores no me n’he penedit, i al reves, jo si em quedés sense feina no sabria què fer a part d’ ensenyar. No em veig fent una altra cosa, evidentment en soc capaç molt… però que m’agradés i que jo ara m’hi veiés …doncs si deixés d’ensenyar, què faria? No sabria què dir-te.
– Què creus que t’ha aportat la biologia, a la teva vida actual?
– Professionalment és el que he comentat, faig el que vull fer, aleshores és un gust. Una cosa és que faci mandra, dilluns 6 hores de classe, buf, quina mandra! però després acabes el dia, i dius, ja ha passat, i m’ho he passat bé. Estic fent el que m’agrada, tinc la sort, que no tothom té, que al claustre de professors ens trobem molt bé. Al claustre jo tinc els que considero amics meus, hi ha una part d’amics que són els que són aquí a IPSI, puc tenir amics en diferents àmbits però realment el dia a dia uneix molt, i hi ha certes persones que jo considero ja els meus amics.
– I per acabar, quin consell li donaries a algú aficionat de la biologia?
– Que no faci cas del que diu la gent, ui, és biòleg! No farà res a la vida, acabarà fent de docent o acabarà fent tal cosa. Biologia és una carrera prou extensa per poder arribar a trobar aquella cosa que t’interessa. Simplement diria que la faci amb el màxim d’il·lusió i sense pensar en una aplicació concreta dels coneixements que li marqui el futur. Ha de pensar, la vull fer perquè m’agrada i perquè em compensarà i després ja trobaré el forat per poder intentar aplicar els coneixements.
– Molt bé, moltes gràcies.
– De res, a vosaltres.
Deixa un comentari