La Guerra Civil de les milícies

El passat 23 de març, els alumnes de segon de Batxillerat vam fer una sortida pel centre de Barcelona inspirada en la Guerra Civil. Aquest any, per culpa de la pandèmia, no vam poder fer l’excursió habitual a l’Ebre, però tot i així vam poder gaudir d’aquesta activitat d’Història, de segon de Batxillerat. 

L’objectiu de la sortida era posar-nos a la pell dels milicians i milicianes de l’època, representant escenes que s’hi vivien i investigant sobre personatges i fets importants. Per fer-ho, uns dies abans vam haver de crear la nostra milícia en grups de sis, amb nom, simbologia i caracterització. 

El dimarts a primera hora del matí les aules de segon de batxillerat estaven plenes de milícies: comunistes, anarquistes, brigades internacionals… Es veien algunes banderes i gorres de colors. Això sí, per representar les armes vam utilitzar paraigües. De mica en mica, les aules es van anar buidant a mesura que els grups marxaven cap a la primera parada que tenien assignada (cada grup va anar per separat per no ajuntar-nos durant la sortida). El temps ens va ser favorable, feia un dia assolellat i càlid, i això ens va animar. 

Vam anar per un seguit de punts del centre de Barcelona que teníem indicats en un document. A cada punt havíem de representar una acció i fer-ne una fotografia: una barricada, un afusellament, el reclutament de milicians, el repartiment d’armes a la Plaça Catalunya, l’explosió d’una bomba… Per exemple, a la porta del temple d’August vam representar el tràfic de passaports que s’hi feia per poder sortir del país. A la Plaça Sant Jaume vam recrear una trobada entre els diferents líders polítics catalans de l’època. També vam anar a l’encreuament entre Gran Via i Balmes, on es va produir el bombardeig més important de la guerra; a la Plaça del Pi, on vam veure el bar on es va fundar el PSUC; i a la plaça de Sant Josep (on hi ha el mercat de la Boqueria), que va ser el lloc d’intercanvi en el mercat negre i un important punt de racionament. 

• 

• 

• 

Vestits de milicians, cridàvem una mica l’atenció. Al nostre grup, un home gran ens va aturar per dir-nos, emocionat, que el que fèiem era molt maco. Un altre ens va preguntar si hi havia un rodatge per allà a prop, perquè portava tot el matí veient joves vestits com a la Guerra Civil. 

Segurament, l’activitat que més va agradar va ser la de construir la nostra pròpia barricada. La nostra milícia, que era de la CNT, la va construir amb caixes de cereals i brics de llet davant l’antic edifici de Telefònica (que va estar ocupat pels anarquistes fins al maig del 1937). També hi va haver dos grups que van representar un enfrontament entre anarquistes i comunistes, cada bàndol des de la seva barricada, construïda amb cadires prestades d’un bar de la Plaça del Pi. 

Alguns dels llocs més impactants, per nosaltres, van ser el memorial a les víctimes dels bombardeigs (davant del Teatre Coliseum) i la plaça de Sant Felip Neri. En aquesta última encara romanen les marques de les bombes del gener de 1938, que van matar a molts infants de l’escola que hi havia (i encara hi és). Tot i que durant la sortida vam aprendre moltes coses, el més important és que ens vam adonar de com de terrible va ser la guerra per a les víctimes civils. 

Tot i ser un dia feiner com qualsevol altre, vam veure que la ciutat és molt més moguda del que ens esperàvem. Vam trobar-nos a altres grups escolars, una manifestació a la Plaça Sant Jaume, i fins i tot alguns turistes per la zona de la Catedral. Finalment, cap al migdia ens vam reunir a Plaça de Catalunya amb el professorat, ens vam fer una fotografia de grup i, cansats d’haver caminat tot el matí, vam marxar cap a casa. 

Després de la sortida, amb les fotografies i la informació que vam recopilar, estem fent un treball que consisteix a dissenyar un cartell imitant els de la Guerra Civil i a crear un petit llibre recopilant les fotografies i les explicacions. La veritat és que va ser una activitat molt enriquidora. Ens vam poder posar a la pell dels milicians antifeixistes i veure la nostra ciutat des d’un altre punt de vista. A més, vam descobrir o fixar-nos en llocs que normalment ens haurien passat desapercebuts, com les petites places del casc antic, les inscripcions de les plaques, o els antics edificis, plens d’història.