Entrevista amb Xavier Sánchez

– Xavier Sánchez, bona tarda…

– Bona tarda

– Bé, ets conscient que el pes que tens sobre els teus jugadors és molt gran, sobretot en els més petits?

– No m’ho he plantejat mai, seriosament, no, no crec que sigui jo qui hagi de dir el  pes que tinc…no ho sé, jo he passat en quaranta anys moltes etapes com a entrenador i d’alguna manera ara estic vivint una altra època i quan miro enrere me n’adono òbviament que he fet coses malament… però és normal, no? Vull dir que tot té una progressió, tot té un…  camí que recorres…

– Tu creus que al principi tens més pes en els petits que en la fase d’adolescència, o t’ho prens per igual?

– Jo crec que potser em sento més segur amb els més grans, amb els adolescents, potser em comunico millor amb ells, no? Els petits entenen com a petits,  però de fet jo ja fa molt temps que no porto minis, vull dir minis encara, encara m’agradaria, minis o pre infantils, amb més petits és més difícil, et comuniques però són molts nens, connecto molt més amb els adolescents, òbviament.

– Estàvem parlant dels valors i un d’aquest valors que potser nosaltres destacaríem sense tenir la mateixa experiència que tu seria el respecte. El consideres molt important en aquesta etapa d’aprenentatge ?

– Sí, bé, tothom fa la seva feina el millor que pot iiii… És clar, evidentment sí, s’ha de respectar a tothom, i és  l’única manera de poder exigir que et respectin, no? Perquè si tu no respectes la gent, la gent no et respecta a tu, i això val pels entrenadors, pels àrbitres, pels jugadors i per a tothom, òbviament.

– Bé, creus que els valors del bàsquet els pots aplicar a la vida quotidiana?

– Sí, és clar. Jo penso que és un tauler de proves que és realment complex perquè estàs… Has de pensar , has de… de respectar tota una sèrie de gent, has de fer un treball en equip i al mateix temps estàs en tensió i estàs amb l’adrenalina molt alta, no? I per tant això ajuda molt a l’autocontrol, en general, és clar.

– D’acord, gràcies, sabem que ets una persona tranquil·la, ben temperada.

– BUfff!

– Això no vol dir que els teus jugadors o equips també ho siguin. Com ajudes els jugadors en l’àmbit de l’autocontrol?

– Sí, sent, intentant ser analític, una de les coses que dic sempre és que quan estiguis a la banqueta intentis pensar tot el que t’ha sortit malament, per què t’ha sortit malament……. I segur que hi ha una raó, i la raó mai és l’àrbitre ni el contrari que resulta que t’ha fet falta i no, ni la pista que rellisca ni les cistelles que reboten, tot això pot ser que passi però com que tu no pots fer-hi res, el millor que pots fer es obviar-ho, dedica’t a pensar el que tu has fet malament i com pots solucionar-ho, sempre s’ha de ser analític, i llavors, si ets analitic, contribueixes una mica a l’autocontrol.

– Bé, reprenent el tema, alguna vegada has hagut d’enfrontar un cas d’exclusió a un jugador de l’equip? És a dir, parlem de bullying?

– Que jo sàpiga no. Dic que jo sàpiga perquè realment molts cops has de fer… Has de tenir el teu cervell, d’intel·ligència per dir-ho d’alguna manera, el teu CNI, i llavors pots saber coses que et poden ajudar. En principi…no es manifesta d’una manera clara, d’una manera clara no, sí que és veritat que a vegades…quan analitzes molt profundament, veus coses que no t‘agraden. Cada equip i sobretot en un equip d’escola, com és el cas de l’IPSI, el que passa a la classe, el que passa a l’escola s’extrapola a el equip, llavors,  tú has de saber, com dèiem el teu cervell d’intel·ligència, no? Tu has de saber el que passa a dalt per entendre coses que passen a baix, cosa que en un club no passa, en un club la gent pràcticament no es coneix, no té cap altra relació que no sigui dins l’equip. Llavors sí, en aquest sentit, passen coses, i si no entens el que està passant a la classe no entendràs el que t’està passant a l’equip, això és molt clar.

– Utilitzes alguns mètodes en concret?

– No, mostrar-te com ets tu realment, no? O sigui… Jo molts cops, i això també ho extrapolem a Pastuira tots els monitors, eh… Les colònies a què fèiem referència abans. Jo crec que el més  important és no ser fals, no deixar de ser tu quan estàs amb els nens. És evident que a un nen de 8 anys no li pots parlar com a un adult però t’has d’apropar més a la manera de dirigir-te a ell, com si parlessis amb un adult que no com si parlessis amb un nen de 4 anys, no? I aleshores ells d’alguna manera ho agraeixen.

– Bé, arribem al final de l’entrevista, i ens agradaria saber com t’ha afectat tota aquesta experiència que has viscut com a entrenador, a la teva vida, si t’ha aportat bones coses o…

…un esport d’equip és un reflex de les coses que passen en el dia a dia, tu estàs en un grup, tú gestiones un grup, tu t’has d’afrontar una sèrie de coses que molts cops depenen de la sort, i has de saber gestionar-les…

– Sí, sí, òbviament, perquè  ja hem dit abans, que un esport, un esport d’equip, és un reflex de les coses que passen en el dia a dia, tu estàs en un grup, tú gestiones un grup, tu t’has d’afrontar una sèrie de coses que molts cops depenen de la sort i has de saber gestionar-les, i quan les coses no surten bé les has de saber gestionar i quan surten bé, també. Una de les coses més complicades que hi ha a l’hora de portar un equip és gestionar tant la superioritat com la inferioritat, si tu estàs en un equip que és superior a la resta d’equips del grup, això s’ha de saber gestionar perquè els jugadors quan van a jugar, no pensin que sense defensar, sense córrer, sense fer res, guanyaran, perquè com a l’exemple que els poso jo, un un cotxe, un utilitari a 60 km per hora va més ràpid que un ferrari a 40. Per altra banda,  en la inferioritat cal intentar que el jugador sigui analític, que entengui quan s’ha perdut i que s’ha perdut perquè no s’hi pot fer res, perquè el rival és millor i quin percentatge del que ha passat a la pista és responsabilitat seva, o responsabilitat del grup, mai es un 100% o sigui, tu pots jugar contra el Barça i perdre 110 a 15 però segur que tu haguessis pogut fer alguna cosa perquè aquests 15 fossin 30 i perquè els 110 fossin 90, llavors, has d’intentar que l’equip entengui que hi ha una part que podria haver fet, i una part que no i i això s’ha de saber explicar, i és difícil. Gestionar la superioritat i la inferioritat, són dues coses complexes, i això serveix molt a la vida

– Bé, moltes gràcies Xavi, ens veiem aviat.

– Gràcies a vosaltres.