Entrevista amb Eduard Mateo

– Eduard Mateo, bona tarda.

– Bona tarda.

– Primer de tot gràcies per acceptar la nostra proposta de l’entrevista.

– Encantat.

– Ens agradaria que fessis una petita introducció teva…

– D’acord, introducció en funció del que meu demanat, és que jo sempre he estat una persona que m’ha agradat treballar amb persones, amb nanos… De fet jo ja de petit em vaig treure un títol d’entrenador de gimnàstica esportiva i mentre estava estudiant batxillerat ja feia de segon entrenador  i portava un grup de nois i després un grup de noies com a segon entrenador. Fins que em vaig treure el títol oficial per dir-ho així. Aleshores vaig continuar fent-ho. A part d’això sempre m’ha agradat molt l’esport, he jugat sempre a tota mena de esports, però bàsicament l’esport que jugàvem a la meva època  era el futbol, però el problema era que havíem de ser 11 persones i això era complicat… Solució, futbol sala, que havíem de ser menys persones i durant molts anys hem estat jugant molt, fins que em vaig cansar de rebre puntades de peu, i vaig decidir prou, s’ha acabat. Però en fi, l’esport sempre ha estat present a la meva vida, després vaig passar a  esports de raqueta, que sempre m’han agradat molt i…. bé déu n’hi dó vaig passar del tennis a l’esquaix, i a l’esquaix vaig tenir la sort que un club em va fitxar i tot… I anàvem fent campionats d’Espanya, va estar prou bé, va ser una experiència divertida durant bastants anys, de fet tinc una artrosi aquí al colze com a conseqüència del tema de la raqueta, de de picar tan fort, tants cops. Però sí, ha estat molt divertit durant molt temps. A part d’això sempre m’han agradat molt també les activitats d’esplai, i quan era jove, també vaig ser monitor d’esplai i vaig fer campaments, de forma que quan vaig entrar aquí a l’IPSI, al primer que em  vaig apuntar va ser als campaments, també de monitor, i és una afició que m’ha agradat molt i encara tinc molt de contacte amb els ex-monitors i antics professors que eren monitors. I hem fet un grup de whatsapp només de campaments.

– Està bé.

– I tant, és molt divertit, un dijous de cada  3 o 4 mesos ens trobem, fem un sopar i fem grans debats sobre tota mena de temes. I…. A part d’això, vaig estar a punt de no dedicar-me a la docència, perquè jo sóc llicenciat químic, i tot just començar a treballar aquí a IPSI vaig anar a a fer una entrevista per una empresa de dissolvents i pintures a Polinyà del Vallès.

– Clavat  al que estàs fent ara.

– Clavat, ja ho veus, però jo ja estava treballant aquí a IPSI i vaig veure que haver d’anar cada adia al Polinyà del Vallès en una empresa durant tot el dia olorant dissolvents i pintures, no m’acabava d’agradar i vaig continuara aquí, més o menys és això,  tot i que les expectatives que jo tenia en principi no eren dedicar-me durant tota la meva vida a la docència, sembla ser que finalment, em jubilaré aquí fent de professor.

– Doncs molt bé, ara comencem amb les aficions actuals, més o menys el teu dia a dia i què t’agrada fer.

aficions… m’agrada molt l’esport… estic fent teatre… la meva filla em va enredar per fer cant coral…, i vaig a un taller, a dibuixar i pintar. I la muntanya, sobretot la muntanya.

– Doncs ja porto uns anys que tinc unes quantes aficions, unes quantes eh! Fa molt de temps que tinc una afició, ja us dic que m’agrada molt l’esport, esquiar m’agrada molt. De fet sóc el president d’un club d’esquí. El club d’esquí Vall de Cardós. Allà dalt del Pallars Sobirà. Bé, quan la meva filla tenia 5 anys la vam inscriure i nosaltres també ens vam fer socis. Des de l’any 1997,  quan vaig entrar en el club, vaig començar a ser secretari, ara sóc president com us he dit, m’agrada tant esquiar que el que fem és proporcionar cursets d’esquí per a nanos que vulguin aprendre o perfeccionar el seu nivell, aquesta afició la mantinc, i la gaudeixo molt. Com a noves aficions, fa un temps que estic fent teatre, faig teatre en un centre cívic, precisament la setmana passada vam actuar, aquest cap de setmana tornarem a actuar, m’ho passo bomba, és molt divertit, tot i la tensió i els nervis, i… que no se m’oblidi res, per favor… o que no m’encalli, però genial, o sigui el repte d’estar allà davant del públic i tu interpretar, realment és una cosa que qui no ho viu potser no ho pot entendre. És genial! A part d’això la meva filla em va enganyar un dia dient: Per què no vas al Palau que estan fent unes proves per fer un cor de pares i mares? Total que també faig coral en un cor de pares i mares del Palau, i sí, cada dilluns vaig a cantar que és una catarsi també, desconnectes molt i és molt divertit, i a part daixò també vaig a un taller de pintura, dibuixo i pinto, a la meva manera, però ho faig.

– Des de quan et va cridar l’atenció actuar.

– Actuar, de fet, m’ha cridat l’atenció sempre, fa molts anys n’havia fet un petit tast, en una activitat que es feia en un centre cívic, durant un trimestre, però només era un tast, no es feien representacions, fins que, com us he dit vaig a pintura, la professora que tinc de pintura està en aquest grup de teatre i ens va dir, ens falten homes al nostre grup, em va engatussar, ho vaig provar i em va agradar, i estic allí ficat des de fa 3 anys. A part, com altres aficions, moltes coses, la muntanya, a tota la meva família li agrada la muntanya, i uns dels projectes que teníem nosaltres de vida va ser que, em sembla l’any 90, ens vam comprar el que es diu una quadra, a la quadra hi havia les vaques, vam comprar la quadra, vam fer fora les vaques i ho vam arreglar tot i tenim una caseta allà al Pallars Sobirà. Total que la muntanya ens agrada molt, d’aquí ve l’esquiar, però també m’agraden les motos, i tinc dues motos de trial, el meu veí d’allà del poble em va enganyar: compra’t una moto, compra’t una moto. I fins que no me la vaig comprar no va parar, i fem sortides amb moto, que m’agrada molt, i ja està, és una afició de moltes, el fet d’anar en moto.

– Hi ha molta diferència entre la ciutat i la muntanya, t’agrada més viure a la muntanya o la ciutat?

Eduard: Tot té els seus avantatges i els seus inconvenients, actualment, espero jubilar-me per anar-me’n a la muntanya, tal i com estic ara. Però és cert que a la muntanya, en un lloc de tanta alçada,  a uns 1100m, els hiverns són bastant durs, per no dir molt, el dia se t’acaba de seguida, a les quatre, quatre trenta, a l’època del hivern es fa fosc, i és clar, això té els seus desaventatges, sobretot té desaventatges en els serveis: no pots tenir els mateixos serveis que a la ciutat, està claríssim. Però com a contrapartida, tot és més econòmic: llum, aigua, impostos que pagues allà… Gastes molt menys, la qualitat de vida  (quant a tranquilitat) no té punt de comparació, però sobretot per persones que tinguin una mica de dinàmica, que si el que penses és quedar-te allà i anar al sofà per mirar la tele, doncs tampoc guanyaràs res, no farem res.

– Molt bé, ara parlarem sobre la teva vida abans de ser professor: la vida com a estudiant, què feies?

… els mossens sí que tenien clar que a la primera de canvi, per qualsevol cosa que pensessin que no era correcte segons el seu varem, et queia una bufetada, o un cop amb una raqueta o un cop amb l’esborrador amb la part de fusta, al cap.

– Com a estudiant, la vida com a estudiant? Jo vaig tenir una vida bastant “tranquil·la”, però res a veure amb el que hi ha actualment, res a veure. Jo bàsicament, em recordo de l’escola quan tenia 12 anys, que era una escola de mossens, de frares. En aquella època,  Franco encara estava molt viu, i estava prohibit parlar català i no fèiem cap classe en català, no existien, actualment es parla molt de l’adoctrinament, era adoctrinament cap a l’altra banda, totalment, cent per cent: fèiem una assignatura que es deia “formación del espíritu nacional”, una assignatura que el que volien era “menjar-te el coco” per que creguessis allò, que allò era el millor, el més bo,el més important. No em van obligar, això no ho he viscut, a cantar el Cara al sol, que era l’himne de la Falange en aquell moment, però els mossens sí que tenien clar que a la primera de canvi, per qualsevol cosa que pensessin que no era correcte segons el seu varem, et queia una bufetada, o un cop amb una raqueta o un cop amb l’esborrador amb la part de fusta, al cap, o sigui que això ho he viscut en primera persona, i jo he viscut com ens preguntaven en la classe de castellà, que un s’havia d’aixecar i el professor preguntava per exemple: Definició de nom substantiu. Ho sabies bé, no ho sabies: bufetada, i la pregunta anava al següent. És clar, tothom estava  espantat, espantat per no dir una altra paraula. Tot això durant un temps, però jo no he tingut cap trauma infantil per això, però sí que puc dir que tinc amics que tenen alguna seqüela perquè hi havia persecucions per part d’alguns mossens cap aquell alumne, i li fotia unes bufetades que eren exagerades. Fins que es va haver de millorar la situació: venien els pares o germans del amic meu i ho van arreglar.

– Sort que ha canviat el sistema educatiu.

– Bé, per sort pel sistema educatiu ara ningú no utilitza aquests mètodes. El que dic és que he tingut sort, perquè vaig anar trampejant i no m’ha passat res. A més a més en la meva escola tots érem nois, i va ser un gran què quan ens van deixar fer una trobada amb l’escola de noies,  va ser una novetat, realment, tota una novetat. Les noies anaven a una escola que era de monges, on hi ha actualment el Museu de la Ciència, i les noies venien, ens trobàvem a la nostra escola, i de tant en tant hi anàvem nosaltres, i fèiem un berenar. I a partir d’aquí ens vam anar trobant els caps de setmana, i va ser una cosa genial, de fet hi ha algunes parelles que van sortir d’aquestes relacions i encara duren. Això no treu que de tant en tant, evidentment, com la immensa majoria de joves, buscàvem les nostres sortides, i jo també anava amb els meus companys de la escola de discoteques.

– A quines discoteques anàveu? Encara existeixen?

– N’hi havia una que es deia Bocaccio, que ja no existeix. N’hi havia una altra al  carrer Tuset, que tampoc no existeix… I eren aquestes les discoteques on anàvem. I de tant en tant fèiem festes nosaltres, això no ha canviat.

– Fins aquí l’entrevista, moltes gràcies Eduard per contestar les nostres preguntes per conèixe’t més.

– Moltes gràcies.