Entrevista a Cristina Jiménez

– Cristina Jiménez, bona tarda.

– Molt bona tarda.

– Estem fent una entrevista escolar i hem decidit entrevistar-te a tu perquè ens expliquis coses sobre la teva carrera musical i la teva experiència a l’escola.

–  Molt bé!

– Comencem amb les preguntes.

– Endavant.

– Has estudiat música a la universitat?

– Sí, vaig estudiar musicologia que és una carrera de segon cicle que havia de durar dos anys i se’m va allargar una mica més perquè era la segona carrera i vaig estar cinc anys estudiant musicologia.

– I quina va ser la teva primera carrera?

– Humanitats.

– Quan vas decidir estudiar musicologia?

– Doncs pensava fer dos anys d’humanitats i aleshores passar a fer el segon cicle de musicologia, però quan vaig començar humanitats em va agradar tant que vaig pensar que la faria sencera, i en acabar, com que ja estava fent el cicle mitjà d’instrument de piano, vaig pensar que bé, per una mica més d’esforç faria els dos anys de musicologia, i m’ho vaig passar molt bé.

– I com vas arribar a ser professora al final d’aquestes dues carreres?

– És una bona pregunta. Doncs mira, jo pensava dedicar-me al món del turisme, però els horaris no eren massa bons i era un món una mica limitat perquè realment sempre expliques el mateix. Els monuments de Barcelona són els mateixos, els museu sempre són els mateixos, i, per tant, vaig pensar que estaria més motivada intel·lectualment en una escola on cada dia és tot diferent i, per tant, és molt més emocionant.

– Ara ja entrem a l’apartat de música un altre cop. Quin va ser el primer disc que vas comprar amb els teus diners?

– Molt bé, doncs mira, el primer disc que jo em vaig comprar va ser un disc de la Madonna, “Like a Virgin”, i me’l vaig aprendre de memòria, i encara el tinc, i encara me’n recordo i de tant en tant me’l poso.

–  I la vas arribar a veure en concert?

– No, malhauradament no l’he vista mai en directe, tot i que tinc esperança que encara, potser l’enganxaré, però està molt gran..

– Encara està fent tours…

– I tant!

– I el teu primer concert…

– El meu primer concert..  el primer que em vaig pagar jo, perquè amb els meus pares hi anava des que era molt petita i del primer, primer no me’n recordo. Però el primer que em vaig pagar jo va ser al Palau de la música per sentir la primera Simfonia de Beethoven, va ser espectacular…molt variat tot…

– Quin és el músic que més admires i perquè?

… hi ha poques coses que li arribin a la sola de la sabata, al senyor Beethoven.

– Aquesta és una pregunta molt difícil, perquè n’hi ha moltíssims… si parlem del món de la clàssica m’agrada molt  Beethoven, perquè personalment era un lluitador i la seva música realment marca un abans i un després i hi ha poques coses que li arribin a la sola de la sabata al senyor Beethoven. I si parlem de la música més actual, més moderna… m’encanta Chuck Berry, també perquè és un lluitador en un altre aspecte, més pròxim a nosaltres, no tant per la seva condició física, no es va quedar sord, però va haver de lluitar moltíssim per ell i pels drets dels seus col·legues també. I perquè m’agrada la musica que fan, un grup que ja s’ha dissolt que es diu REM, que m’encanten.. tot el que fan és fabulós, bé tot el que feien, que ara ja no… algun dia potser, un “revival” d’aquests….

– Potser, potser…. Te’n recordes del teu primer professor de música?

– Sí, un desastre, era un senyor que es dedicava a llegir-nos un llibre d’història de la música,  que era la cosa més avorrida de tota la història, a més és un llibre que encara tinc, que es horrible… publicat als anys 70, sense cap fotografia ni cap mena de referent musical, no ens feia escoltar musica… En fi, que si fos per ell em dedicaria a ser cuinera… sort que els altres van ser millors.

– Si poguessis tornar enrere, escolliries alguna altra carrera?

– Doncs m’he quedat amb les ganes d’estudiar història. Vaig estudiar humanitats, i estic encantada d’haver-ho fet, em va agradar moltíssim i em va donar una visió molt més variada de la cultura, però m’he quedat amb les ganes d’aprofundir més en la història, ho he fet per altres vies.

– Doncs ja està…

– Moltes gràcies.

– Gràcies a tu per venir.