Entrevista amb Joan Grau

-Quan et vas adonar que volies ser professor?

– Jo tinc un oncle el que ara està jubilat i que era mestre i me’n recordo que als sopars de Nadal sempre parlava de les seves classes i dels alumnes. Cada vegada que ens vèiem per Nadal sortia el tema de les seves classes i això em va engrescar i ho vaig trobar interessant i poc a poc vaig veure que podia ser la meva vocació.

-Tens la mateixa il·lusió ara que quan vas començar a treballar?

-Jo crec que la il·lusió és diferent, la il·lusió hi és però la perspectiva canvia, quan tens 21 anys ets més innocent, no tens tanta experiència, és una altra història. Evidentment, tens una energia acumulada més forta perquè ets més jove però la il·lusió la tinc igual. Ara des d’una perspectiva molt diferent amb més experiència amb molt més bagatge, perquè ja porto molts anys a l’ensenyament i vulguis o no és una òptica diferent però la il·lusió no la perds és el motor que et dona les ganes de treballar cada dia.

-Com va ser la teva primera classe?

-La primera classe, ui sí, me’n recordo, quin desastre! La primera classe va ser un desastre perquè al començament tenia més cura, a més eren classes molt nombroses. Jo treballlava en una escola de monges, vaig agafar l’úlltim any que eren tot nenes de 13 i 14 anys, 8e d’EGB, que seria ara 2n d’ESO i va ser un desastre. La veritat és que sort que em vaig anar espavilant perquè quan no tens experiència no en saps encara, això és com conduir, quan comences a conduir no en saps tampoc, i has aprovat l’examen però no hi tens pràctica i això és com l’ensenyament, quan comences a donar classe no en saps, et falta la velocitat de reacció, et falta el control de l’aula, moltes coses. Vas fent una evolució, poc a poc vas millorant.

-Has treballat en alguna escola més, a part de Ipsi?

-A l’antiga escola, vaig estar-hi gairebé 9 anys, i a IPSI, hi porto des de 2001. És a dir, ara estem parlant ja  de 16 anys, o sigui  que porto des del 89 en el món de l’ensenyament, per tant, 28 anys.

… me’n recordo de quan tenia 16 anys i els meus pares em feien treballar a l’estiu (…) a la central nuclear d’Ascó. Treballava al sector de protecció radiològica o a la sala de turbines, feines bastant dures, eren torns de matí, tarda i nit.

-Quina va ser la teva primera feina? A part d’aquesta has treballat d’alguna cosa més?

-A part de l’ensenyament, he fet de tot, me’n recordo de quan tenia 16 anys i els meus pares em feien treballar a l’estiu. Sóc d’un poble de Tarragona que es diu Flix, aprop d’allà hi ha la central nuclear i és on em feien treballar, a la central nuclear d’Ascó. Treballava al sector de protecció radiològica o a la sala de turbines, feines bastant dures, eren torns de matí, tarda i nit. A part d’això, el meu avi tenia una gasolinera i és on vaig tenir la meva primera feina, durant els caps de setmana hi treballava per aconseguir diners i ajudar els meus pares a pagar-me la universitat.

-Si no haguessis estat professor, a què t’haguessis dedicat?

-Potser si no hagués pogut ser professor, hauria estat presentador de televisió, potser m’hagués agradat fer un programa de televisió, d’entreteniment . Jo crec que això ho faria bé.

-Què és el que menys t’agrada de ser professor?

-El que menys m’agrada de ser professor? Corregir! Sobretot quan tens molta feina de correccions que t’hi passes caps de setmana. Per qüestió de família, per compaginar, jo tinc 3 nens, compaginar els nens petits amb moltes feines de correcció a casa és difícil. Corregir potser és el més pesat, sobretot als exàmens d’història, s’hi dediquen moltes hores.

M’agrada quan els alumnes tenen il·lusió de fer les coses, quan hi posen ganes, quan estan engrescats, quan tenen ganes d’aprendre, realment… quan de debò volen formar-se i progressar

-Que és el que més t’agrada de ser professor?

-M’agrada quan els alumnes tenen il·lusió de fer les coses, quan hi posen ganes, quan estan engrescats, quan tenen ganes d’aprendre, realment. Quan tenen aquesta predisposició de cercar, quan de debò volen formar-se i progressar a la seva vida, volen seguir un camí i tu els ajudes a orientar-se, és fantàstic.

-Com ha de ser la relació amb l’alumne?

-A veure, obviàment,  de respecte  mutu. L’alumne ha de respectar el professor i aquest ha de respectar l’alumne, si jo li demano respecte però jo no el respecto, doncs, no anem bé. Ha de ser una interacció, un feedback.