Entrevista amb Eulàlia Homs

– Eulàlia Homs, primer de tot, gràcies per ser aquí i per ajudar-nos amb l’entrevista. Bé, comencem. Creus que la moda actual és massa atrevida?

– Què és la moda actual? Hi han moltes modes diferents, hi ha una certa tendència més comercial però això no vol dir que hi hagi una moda, segurament és la que ven més o la que surt més a les revistes o les botigues de preu més baix, per tant és més assequible per la gent però hi ha moltes altres modes. Atrevida? No, a vegades es confon atrevida amb vulgar. I a vegades la moda ha estat excessivament vulgar, sobre tot amb les noies. Però no crec que ara sigui de les més atrevides .

– Quin creus que és el limit de la moda juvenil a l’escola ?

… la moda hauria de ser un mirall del que pensem i del que som i permetre’ns ser lliures.

– Jo crec que no hi hauria d’haver límits perquè crec que la manera en què vestim hauria de ser el mirall de la manera com som, encara que no sempre és així perquè a vegades les tendències fan que la gent jove es vulgui fondre en algun lloc i que oblidi com es només per voler pertànyer a… Per tant, la moda hauria de ser un mirall del que pensem i del que som i permetre’ns ser lliures. Per això la paraula límit no m’agrada. Però crec que el sentit comú és molt i allà estaria el límit. Que cadascú, dintre de la seva manera de ser, trobés el seu límit. Segurament anar amb pijama a l’escola no seria adequat, s’ha de tenir sentit comú, venir a l’escola despullat tampoc seria adequat. Allà estaria el meu límit, en el sentit comú.

– Creus que els joves haurien d’anar com volguessin a l’escola?

– Dintre del límit que hem parlat abans, sí. Perquè crec que el vestit no només ens protegeix del fred. Crec fermament que ha de ser una eina d’expressió. I per tant crec que a l’escola tota expressió hauria de tenir cabuda.

– Estàs d’acord amb els uniformes actuals?

– Amb tot el que he dit abans, és clar que no perquè camuflen l’expressió i unifiquen i generen una mentida, perquè l’ésser humà no és igual. No som tots iguals i en la diferència hi ha la riquesa, per tant: no, uniforme no.

– Recordes algun cas extrem d’algun alumne creuant els límits dels quals hem parlat?

– Va haver-hi una època, ja fa uns anys, que estava molt de moda ensenyar la roba interior, especialment les noies, i segurament no era el lloc on s’havia de ensenyar i per tant jo crec que allà s’estava sobrepassant el límit, el sentit comú. Tots portem roba interior i tots sabem que la portem i això no vol dir que l’haguem d’anar ensenyat o ensenyar-la tant perquè realment es veia molt i segurament allà hi hauria “un creuar el límit”.

– Creus que els professors haurien d’anar com els alumnes?

– En quin sentit, què  és per tu anar com els alumnes?

– Doncs és seguir la moda dels alumnes.

– Jo crec que els professors són persones i com a persones que són tenen els seus gustos i per tant si mirem la roba que porten de ben segur que n’hi ha que segueixen la moda més (el que diem) mainstream, més el que porten la gran majoria, no crec que ho facin perquè els alumnes la portin sinó que com a persones que són que viuen en societat estan també afectats per les botigues, per les revistes, per les tendències i per tant també segueixen dintre de l’edat. Bé, és ridícul que ens vestim com nois de quinze anys perquè és evident que no els tenim aquest quinze anys, però d’alguna manera crec que no ens diferenciem tant els uns dels altres. No? Dit això, també és veritat que cada edat i cada època té les seves coses, que segurament, si veus una dona de setanta anys vestint com una de vint  fa un punt de pena. Jo crec que acceptar que ens fem grans forma part del fer-nos grans, segurament hi ha alguna peça de roba que no ens correspon. Però no crec que sigui tant si seguim la moda o no sinó que l’edat d’alguna manera et va fent vestir d’altres maneres al llarg de la teva trajectòria humana, per tant no crec que sigui tant que nosaltres anem com vosaltres sinó que crec que el més adequat és que cada persona a la seva edat vagi vestit com correspon a la seva edat.

– I l’última pregunta: Creus que és correcte portar maquillatge a l’escola?

Altra cosa formulable entorn del maquillatge és: els  cal a les dones el maquillatge? Quina és la presa de pèl que la societat ha muntat al dir que la dona és més lletja si la dona no va maquillada i és més maca si va maquillada? Per què ens hem de inventar un altre jo? Quin és l’engany? Quina és la perversió?

– Correcte… sí, o sigui ni correcte ni no correcte. Si la pregunta és si jo hi estic d’acord…o estic en contra perquè som una escola i “nosequè” doncs apel·lo a la llibertat, per tant endavant amb el maquillatge, per mi, prohibir el maquillatge seria tallar llibertats i per la meva manera de ser intento ser molt respectuosa amb la gent. Que si muntessim un món així potser seria molt millor. Altra cosa formulable entorn del maquillatge és: els  cal a les dones el maquillatge? Quina és la presa de pèl que la societat ha muntat al dir que la dona és més lletja si la dona no va maquillada i és més maca si va maquillada? Per què ens hem de inventar un altre jo? Quin és l’engany? Quina és la perversió? Per què fan creure a dones joves que si es maquillen seran més atractives? Per què la dona sempre s’ha de vendre com a objecte? La meva crítica al maquillatge va en aquest sentit: per què la puresa no pot ser atractiva, no pot ser interessant? Per què ens hem de mentir? Que vol dir “make up” en anglès? Vol dir inventar-te una història, i què vol dir “make up”? Maquillatge. Per què el maquillatge ha d’inventar una historia, ha d’inventar una nova persona? Per què la dona no és valuosa pel que és, tal qual? Per tant la meva crítica al maquillatge va per aquí, no va tant en el sentit que a les escoles no ens hauríem de maquillar, jo crec que no ens hauríem de maquillar mai, que som el que som però si algú es vol maquillar perquè lliurement ha decidit que es vol inventar un altre jo, per mi no hi ha problema. O sigui que crec que hem de ser lliures i respectuosos però sobre el que hem dit abans, saber fins a on jo puc molestar amb les meves actuacions, a part d’això hem de ser lliures i per tant si algú es vol maquillar… que ho faci.

– Doncs ja hem acabat.

–  Moltes gràcies, nois.

–  Moltes gràcies.