Energies del futur

El meu treball de Recerca es basa principalment en una resposta a un dels problemes globals més importants del segle XXI i que pot arribar a determinar el futur de la nostra espècie. Actualment ens trobem immersos en una etapa de transició energètica, com l’anomenen els experts. Aquest procés es caracteritza per dur a terme un canvi significatiu en el qual la quantitat d’energies no renovables consumida respecte les renovables s’inverteixi per tal que en un futur incert la majoria de les energies del futur utilitzadaes al món siguin les renovables i les no renovables siguin secundàries o directament s’anul·lin.

Per tant, la hipòtesi és la següent: A partir de certes dades de reserva i amb objectiu de verificar la hipòtesi, és possible realitzar la transició energètica abans del 2050.

I si és així, serà possible autoabastir-nos exclusivament amb energia solar fotovoltaica produïda per cel·les fotoelèctriques. 

Per poder determinar la veracitat de la hipòtesi ha estat necessari dur a terme un procés de recerca detallat per trobar els valors de reserva i consum de les energies renovables i no renovables que s’utilitzen al món. A partir d’aquesta informació, he calculat la mitjana anual segons la producció i consum de cada país per extrapolar els valors cap al 2050 per veure els valors de la reserva. Llavors, gràcies als gràfics que he elaborat en diferents colors segons la quantitat de reserva mundial, he pogut fer la predicció de quan s’acabaran les reserves de cada energia no renovable.

Aquest procés, junt amb la recerca teòrica de les energies renovables, remarca la possibilitat de realitzar la transició energètica abans de l’any 2050. Llavors la primera part de la hipòtesi queda confirmada empíricament. 

Per demostrar la segona part de la hipòtesi va ser necessari construir una placa solar fotovoltaica totalment funcional a partir de díodes rectificadors per tal d’aconseguir suficient diferència de potencial per fer funcionar un despertador. A més, cal extrapolar el valor per veure si és possible dur a terme l’autoconsum amb les dades de consum del meu habitatge. 

Enllaç del vídeo de la part pràctica: elaboració d’una cel·la fotovoltaica solar

A partir dels resultats dels càlculs, la transició energètica a una economia neutra en carboni per al 2050 sí que és possible i té sentit econòmic. La descarbonització de l’economia també és una excel·lent oportunitat per crear riquesa, crear llocs de treball i millorar la qualitat de l’aire. L’entorn regulatori és la clau per desenvolupar portadors d’energia i usos finals més eficients i lliures d’emissions al menor cost possible i promoure una descarbonització eficient. En els últims anys, Europa ha estat el promotor més decisiu de la transició energètica global cap a les energies del futur.

El primer desafiament d’una transició energètica eficient és descarbonitzar completament el sector elèctric, que és més propici per aconseguir aquest objectiu de manera immediata i competitiva, gràcies a la creixent integració de les energies renovables en la seva cartera de generació d’energia. Els valors obtinguts mitjançant el càlcul de volum de CO₂ que s’emet a l’atmosfera, tractant-lo com a gas ideal utilitzant la temperatura mitjana de la Terra, és de 20,847.17 km³. És totalment imprescindible reduir aquest valor urgentment perquè en pocs anys pot generar greus problemes de contaminació. S’estima que al voltant del 65% de la generació d’energia renovable s’aconseguirà per al  2030 i el 85% per al 2050. Per poder realitzar aquest canvi es requereixen certes accions com fomentar les energies renovables entre la comunitat, establir un mecanisme de capacitat per garantir que el sistema té la força necessària de manera sostenible i promoure l’emmagatzematge d’energia d’alta eficiència.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Conseqüentment, un gran nombre de països ja prenen mesures i han començat un camí on existeix un futur per al carbó si s’aconsegueix controlar la seva contaminació i producció. Tanmateix, l’aparició d’energies renovables netes i econòmiques són una realitat que pot capgirar totalment le indústries globals en les quals s’utilitzen.

Actualment ja s’han presentat avisos del que podria deparar el futur com la pandèmia per COVID-19 (Sars CoV-2) o l’actual conflicte pel gas entre Europa i Rússia. Aquests impactes han donat l’alerta al món sobre com estem preparats a nivell global per encarar diferents tipus de crisis que d’ara endavant podrien incloure lluites pels recursos naturals que estan acabant-se. Cada país pot aprofitar al màxim cada característica del seu terreny per generar energia renovable de manera respectuosa amb el medi ambient.

En resum, la resposta de la primera part de la hipòtesi és afirmativa perquè el consum d’energies no renovables es reduirà en els pròxims anys degut a l’escassa reserva restant, mentre que la segona part és impossible pels valors recollits amb la placa solar, per tant, l’autoabastiment a partir d’energia solar és impossible. A més, els valors de consum mundials anuals utilitzant energies renovables superaran els valors de les energies no renovables per 2050 i es podrà afirmar l’èxit de la transició energètica completada. A partir d’aquesta comprovació fonamentalment teòrica calculada s’ha demostrat que, quant a valors empírics, es disposa de suficients recursos per solucionar la crisi climàtica global abans de l’any 2050. Ara, està en mans dels polítics impulsar el canvi i aplicar la teoria a la pràctica establint acords per comprometre’s a reduir l’impacte mediambiental al planeta i realitzar la transició energètica cap a un nou model energètic amb visió de futur, cap a les energies del futur

Si clickeu aquí podreu llegir més sobre treballs de recerca…