Blanca Coll i Laura Nogueras, professores d’instruments de corda orquestral a Primària i ESO
El curs 2015-16 vam introduir a dos cursos de Primària l’aprenentatge dels instruments de corda orquestral (violí, viola, violoncel i contrabaix) a la matèria de música. Aquest projecte ha anat creixent i ja són 5 cursos (3 a Primària i 2 a Secundària) que han incorporat els instruments de corda corda en el seu dia a dia a l’aula.
La pràctica instrumental requereix ordre i disciplina. Els nens i nenes, a part de tocar un instrument, aprenen els valors del treball en grup i la perseverança, no tot es pot aconseguir amb immediatesa i cal gaudir de la música des de la pràctica.
Amb aquest article, hem volgut donar veu als alumnes que actualment estan a l’ESO o al Batxillerat i que han vist néixer i créixer aquesta iniciativa. En molts d’ells s’ha despertat una vocació i la música és una part molt important de les seves vides.
1- Quin instrument vas escollir i per què?
Actualment, els alumnes de l’escola escullen un instrument de vent metall o corda fregada a la matèria de música a partir de 4t de primària. Les respostes d’alguns dels nostres alumnes de corda fregada són molt variades.
L’Ana Palmero ho va veure clar: “El violoncel (cello). El principal motiu, perquè així podia tocar asseguda”. En el cas de la Sira Casas i la Paula Fernández hi havia el component familiar, disposaven d’una viola ja a casa. La Paula Bagao i l’Oleguer Company de 4t d’ESO tots dos, també es van decantar per la viola, preferien un instrument més greu que el so del violí. La Daniela Sendrós, en canvi, va optar pel violí: “Sempre ha estat un instrument que m’ha transmès molta pau amb el qual puc transmetre moltes emocions. A part, és molt bonic.”
2- Amb els anys què és el que més valores d’aquest projecte?
La trajectòria d’aquest projecte comprèn l’etapa de 4t a 6è de primària, 1r i 2n d’ESO.
La Guiomar de Sárraga, que ara ja fa 1r de batxillerat, comenta que, quan ella va començar ja sabia una mica de violí perquè feia extraescolar i això li va permetre poder ajudar als seus companys amb l’assignatura de música. La Lara de Blas valora molt positivament l’oportunitat de provar diversos instruments i gaudir d’una experiència única a l’escola.
La Maria Crosas veu que “a d’altres escoles toquen la flauta o res, i que nosaltres puguem tocar un instrument i formar part d’una orquestra, és molt especial”, semblant al que ens comenta la Paula Fernández, “crec que és un privilegi poder fer corda a primària”.
L’Oleguer, la Paula Bagao i la Daniela valoren l’oportunitat de poder trobar una passió: “Nosaltres no hauríem trobat la passió per tocar la viola si no ens ho haguessin ensenyat a primària”. “Poder començar de petit, et permet descobrir una possible futura vocació”.
3- Quins aprenentatges t’han sorprès d’aquest projecte?
Aprendre a tocar des de zero un instrument en grup, no és una pràctica gaire estesa, normalment els inicis de les classes de corda són individuals i en horari extraescolar. Treballar en equip comporta que el grup classe avança al mateix ritme i que a més poden gaudir de fer música plegats.
La Maria explica que a diferència del piano, tocar el violí li ha permès formar part d’un conjunt instrumental i compartir un espai diferent amb els seus companys de classe.
La Guiomar valora que si tota la classe s’esforçava, els resultats eren molt bons, “tot esforç tenia la seva recompensa i això es veia molt clar a les classes de corda”. La Paula Bagao posa èmfasi en el fet que aquest tipus de treball en grup serveix per a molts altres aspectes acadèmics, no només la música. I l’Abril Carbajo destaca positivament el fet de poder ajudar als companys i compartir els coneixements, “em feia sentir molt bé veure com la classe evolucionava cada vegada més”.
4- Tens algun record especial que vulguis comentar de les classes de corda?
Sobre els records especials de l’etapa de corda, quan hem preguntat als alumnes, molts coincideixen en l’emoció dels concerts de final de curs. La Martina Homedes, l’Ana, la Paula Fernández i la Guiomar han coincidit en les respostes: “Recordo els concerts que fèiem a l’entrada de l’escola i a la placeta per Sant Jordi o Carnestoltes. M’agradava molt preparar les peces per després tocar-les en públic!”.
La Paula Bagao i l’Oleguer, en canvi, ens han volgut confessar uns records que no havien explicat mai a ningú: “Jo recordo molt el primer dia que se’m va trencar una corda de l’arc”, ens explica l’Oleguer, “em vaig espantar molt, pensava que havia trencat l’arquet i em vaig posar molt trist. No ho vaig voler dir a ningú perquè no entenia què m’havia passat”. A la Paula també li va passar una cosa semblant amb l’arc “Una vegada se’m va destensar molt l’arc i també pensava que se m’havia trencat. No vaig poder dormir aquella nit pensant en l’arc. Són coses que no havíem explicat mai a ningú fins ara! Patiment de cuidar molt l’instrument.”
I, finalment, l’Abril té un record molt bonic de la sensació que tenia quan tocava a l’assignatura de música, “també m’agradava molt quan fèiem l’activitat de crear cançons amb els meus companys.”
5- Quins aspectes valores més positivament del treball en grup?
Treballar en grup, no és sempre fàcil, però acostuma a ser molt gratificant.
El Josep Gallego que actualment fa 1r de batxillerat explica que “quan toques en grup, aprens a respectar els altres, a veure que cadascú té el seu ritme, i que tots podem aprendre de tots”.
L’Ana posa en valor que tots som importants, “formem part d’un engranatge i si volem que la peça soni bé, hem de donar el millor de nosaltres mateixos”. La Lara i la Jana Morera expliquen els vincles que es creen quan “els companys que en saben més ensenyen els que en saben menys”. “Entre tots ho acabem fent tot”. La Guiomar remarca les virtuts del treball en grup “et permet veure la importància d’adaptar-te als companys perquè la peça funcioni”.
Finalment, la Daniela ens diu que va trobar a faltar que a l’ESO fessin corda. Actualment ja se’n fa.
6- Què creus que és el més important per tocar un instrument de corda correctament i millorar amb el temps?
Sovint, les professores de corda hem d’anar recordant la importància de l’estudi regular a casa i la constància per poder evolucionar i millorar amb la pràctica d’un instrument. Hem volgut preguntar als alumnes què creuen que és el més important per tocar un instrument de corda correctament i millorar amb el temps. Les seves respostes ens han sorprès i agradat molt.
Segons la Paula Fernández, és simple: “fer cas a la professora i estudiar. Costa molt millorar les coses que et diu, com per exemple desenganxar la mà del mànec, però després entens per què t’ho diuen. Cada cosa que et diuen que has de millorar és per alguna raó. Si no estudies, s’oblida tot. Com més estudies a casa, més avances a les classes”.
La Paula Bagao també ens ha respost una paraula preciosa: “Disciplina”. Ella creu que és el més rellevant. “Motivació potser no en tens sempre perquè tenim molta feina d’altres assignatures. Però per molt que et costi, s’ha de tenir disciplina i treballar a casa”. L’Oleguer ens ha comentat que “Si es fa això, els resultats són molt bonics. El primer dia que toques una peça nova no té res a veure amb com sona després d’haver estudiat a casa. És una sensació molt gratificant”. Tots dos han coincidit en l’experiència d’un “procés màgic entre l’inici d’una peça o aprendre algun aspecte nou de l’instrument, que creus que no et podrà sortir mai, i quan ja l’has treballada amb la teva professora i has estudiat, et surt. Aquesta sensació és realment la que motiva i la que et fa pensar que t’has superat i penses que et podràs superar amb moltes més coses”.
La Guiomar i l’Abril ens han parlat de “dedicació, esforç i temps”. “Crec que el més important és practicar. Estudiar a casa des del dia u, repassar el que s’ha fet a classe. Agafar la rutina i fer això et permet avançar molt. Per millorar s’ha d’estudiar”, ens comenta la Daniela.
7- Quins consells donaries als alumnes que comencen ara?
Amb aquesta pregunta les respostes han anat per la mateixa línia, la Lara i l’Ana recomanen no angoixar-se al principi “s’ha de començar amb bona actitud, és vital crear una bona atmosfera”.
El Josep ens diu, “que no defalleixin, que els principis són difícils, però compensa, cadascú va al seu ritme, no val la pena comparar-se.” La Maria afirma que “tens l’oportunitat de conèixer els teus companys des d’una altra perspectiva, jo no m’imaginava les meves amigues que fan bàsquet tocant el violí…”.
També és important tenir paciència, l’estudi de qualsevol instrument i especialment la corda que requereix autocontrol, ordre i perseverança. Com diu la Paula “No tot surt a la primera, però poc a poc es pot anar molt lluny”. “El més important és no perdre les ganes de tocar-lo. Crec que estar motivat amb les peces que treballes és important i hi haurà l’esforç necessari perquè tot surti millor”, afirma la Guiomar.
Finalment, la Mar Sin ens explica que ella ja li diu a la seva germana petita que el curs vinent farà 4t de primària: “val molt la pena, és molt bonic”.
8- Què significa la música, ara mateix, a la teva vida?
Per finalitzar l’entrevista, hem preguntat quin paper té la música a la vida dels alumnes, actualment. Tots han coincidit en un fet: l’han descrita com imprescindible.
Com diu la Maria “estic tot el dia fent música”, per la Martina és “una forma de viure”, per la Mar és terapèutic “em fa sentir bé, quan estic malament” i per l’Abril és “un pilar a la meva vida. És un dels pilars que m’ajuda més a seguir cada dia. Hi va haver un moment que vaig veure clar que volia ser violinista. La meva professora em va parlar de l’oportunitat del conservatori i vaig voler preparar-me per fer les proves d’accés. Ara puc alternar els meus estudis musicals a IPSI i al conservatori Municipal de Barcelona.”
El Josep, la Paula Bagao i l’Oleguer coincideixen en afirmar que, per a ells, és una forma d’evadir-se de la realitat. L’Oleguer va comentar que “estudiant castellà, per un examen de sintaxi que tenim, estava estancat… I vaig decidir començar a tocar la viola per si em podia anar bé. Vaig acabar estudiant tres peces i em va anar molt bé! Quan veus els resultats, encara et motiva més” i la Paula comentava que “et fa veure que, quan et surten les peces o aspectes tècnics més complicats, pots millorar encara més.”
Amb la perspectiva que et dona el temps, per a nosaltres, les professores de corda, és molt gratificant constatar com els joves han anat fent el seu procés personal més enllà d’aconseguir dominar tècnicament un instrument o saber interpretar les peces des de la sensibilitat de cadascú. Les seves respostes denoten que la música va molt més enllà d’un llenguatge, una tècnica… Tots els valors que ells i elles destaquen corroboren el gran valor de la música a la vida com a llenguatge universal, catalitzador d’emocions, i és un ensenyament que va més enllà de la partitura. Haver contribuït a despertar en ells tot el que ens revelen és un gran premi a la nostra tasca docent i és encoratjador per continuar formant els nous alumnes que comencen cada curs. És sens dubte l’harmonia en el concert de la vida!
Alumnes col·laboradors:
Ana Palmero, de 1r ESO
Paula Fernández, de 1r ESO
Sira Casas, de 2n ESO
Maria Crosas, de 2n ESO
Jana Morera, de 2n ESO
Lara de Blas, de 3r ESO
Abril Carbajo, de 3r ESO
Mar Sin, de 4t ESO
Oleguer Company, de 4t ESO
Paula Bagao, de 4t ESO
Martina Homedes, de 1r Batx
Josep Gallego, de 1r Batx
Guiomar de Sárraga, de 1r Batx
Daniela Sendrés, de 1r Batx (a la portada)
L’aprenentatge dels instruments de corda orquestral (violí, viola, violoncel i contrabaix) a la matèria de música. Donem veu als alumnes que actualment estan a l’ESO o Batxillerat i que han vist néixer i créixer aquesta iniciativa
Deixa un comentari