El teatre com a eina transformadora

Avui ens endinsem a l’extraescolar de Teatre Dramàtic amb l’objectiu de fer-los una entrevista. Aquest grup el porta en Manel Sábado, professor de teatre de l’EAE, que arriba a l’aula amb uns alumnes de primer i segon d’ESO plens d’energia per fer la classe. Els primers minuts d’activitat serveixen per deixar-se anar, per treure tota l’energia que porten al damunt abans de concentrar-se en l’extraescolar.

Fem una rotllana i comencem l’entrevista amb l’Alma Calderón, l’Àngela Domènech, la Gala Sáez, la Ikram Antón, en Jordi Oliver, en Martí Osanz i la Nuria Ciáurriz. Tots i totes

m’expliquen que ja porten temps al món de les arts escèniques: o feien teatre des de petits/es o van començar teatre a l’escola on anaven abans; i qui no havia fet mai teatre, havia fet dansa.

Els preguntem què és per a ells i elles el teatre i què els aporta al dia a dia.

Les paraules brollen de les seves boques amb una il·lusió enorme i contagiosa. “Per a mi el teatre és una forma d’obrir-me i m’ho passo molt bé amb tots els companys” diu l’Alma. Tot seguit l’Àngela explica que “Al principi era una mica vergonyosa i el teatre m’està ajudant a no ser-ho tant”. En Martí comenta “A mi el teatre fora de les classes m’ha ajudat a no ser tant tímid com era abans”. Aquestes paraules ens ratifiquen que la feina que fan a classe és una eina també per al món exterior, més enllà de la classe en si.

Continuem l’entrevista i els demanem amb quina freqüència van al teatre, al circ, al cinema…

La Núria ens confirma que el que li agrada és “anar al cinema i al teatre per veure alguns

musicals” i la Gala coincideix amb el gust pel cinema: “M’agrada molt anar al cine” però

afegeix que “A les obres de teatre normalment hi vaig si hi ha algun conegut meu que hi actua ”. En Jordi explica “Vaig molt al cine; i al teatre poques vegades perquè em costa trobar una obra que m’agradi. Però les que trobo m’encanten”. Una altra assídua al cine és la Ikram: “Vaig molt al cine, cada setmana a veure el que estrenen i al teatre també”. En Martí aprofita de vegades les estones amb els pares per fer activitats culturals: “M’agrada anar al cinema i al teatre a vegades amb els meus pares”. Amb l’Àngela descobrim que a més a més del teatre en si, li agrada “Anar a veure espectacles de màgia”. L’Alma ens explica que de petita va viure una experiència transformadora: “A P4 vaig anar per primer cop al Liceu a veure “El Cascanueces”, em va agradar molt i allà vaig decidir que volia fer teatre”.

És cert que en general el món audiovisual és més accessible per a ells i elles, perquè poden engegar la TV o connectar-se a una plataforma i accedir a moltes pel·lícules o sèries. Fins i tot els nois i noies avui tenen a l’abast dispositius per crear material audiovisual, com és el cas de l’Àngela que diu: “Al meu poble fem pel·lícules. Amb la 

tablet ho gravem i fem com si fóssim actors. Fem pel·lícules però curtes” o el cas de la Gala: “Al poble estem fent una pel·lícula però no és de les curtes, és llarga: com d’una hora aproximadament, – de riure – i l’estrenem al nostre poble”

Per acabar, hem volgut saber com es veuen en un futur en relació al món teatral. Els hem

preguntat si, de grans, es veuen fent teatre, com a hobby o dedicant-s’hi professionalment.

… l’experiència de fer teatre, els proporciona eines universals i vàlides per a qualsevol feina, relació o fins i tot dificultats que puguin arribar a tenir en un futur.

Les respostes han estat del tot variades. Per una banda, tenim la Núria que vol continuar fent teatre però té altres interessos al món professional: “No ho veig com a professió perquè també m’agraden altres coses, però sí com a hobby perquè m’agrada”. Tenim a en Jordi que té molt clars els seus gustos i alhora toca molt de peus a terra sabent que la professió artística de vegades és molt difícil: “A mi m’agradaria seguir fent teatre i com a professió has d’esforçar-te molt per guanyar diners per viure. Però m’agradaria seguir fent teatre”. També tenim per exemple la nostra fan del cinema, la Ikram que no ha dubtat en respondre amb seguretat: “Com a professió, però no en un teatre sinó més en una pel·li” i d’altra banda tenim en Martí que diu que fer teatre com a professió seria la combinació perfecta per guanyar diners i passar-ho bé: “M’agradaria dedicar-m’hi com a professió entre altres coses, per poder guanyar diners i passar-m’ho bé a la vegada”.

Més enllà que es vegin sent actors i actrius o no en un futur, troben important haver passat per l’experiència de fer teatre, perquè això que han après: expressar-se davant d’un públic, treballar l’escolta de grup, poder posar paraules als seus sentiments o memoritzar textos, són eines universals i vàlides per a qualsevol feina, relació o fins i tot dificultats que puguin arribar a tenir en un futur.

Moltes gràcies nois i noies per aquesta estona i per haver accedit a parlar amb nosaltres. Que tingueu un bon curs i us seguirem de prop!