El record de Campaments

Conviure a la muntanya em permet alliberar-me i reconnectar amb mi i amb l’entorn.

A la muntanya és on em sento més afortunada i feliç. No tens res i alhora ho tens tot.

No sé què m’agrada de la muntanya, només sé que la trobo a faltar. Per això hi torno.

Aquestes són frases d’alguns dels monitors en preguntar-los què és la muntanya per ells.

Va ser l’estiu de 1976, quan uns professors de l’Escola van decidir, per primer cop, organitzar uns campaments d’alta muntanya. Van plantar unes tendes d’acampada enmig de les Valls del Pirineu, i van gaudir durant deu dies d’un entorn especial i privilegiat. Des d’aleshores no hem parat, l’emoció d’aquests deu dies ha fet que, any rere any, tornem a la Vall de Tavascan (on ens hem establert aquests últims anys) amb les mateixes ganes i il·lusió que els qui van crear-ho.

Tots aquells que, després de quatre anys de vivències, ens hem quedat amb ganes de més, i d’ensenyar a les noves generacions el que representen els campaments, hem passat a formar part de l’equip de monitors i monitores, per així mantenir una continuïtat i no perdre l’essència dels campaments, i que la màgia es mantingui molts anys més

Els primers dies, els grups fan diferents activitats al campament “base”, on plantem les tendes d’acampada, uns tendals pels dies en què la pluja ens molesti, i una petita cuina, on els cuiners i les cuineres ens preparen menjars deliciosos que ens donaran tota l’energia que ens caldrà. El campament està situat enmig de la vall de Tavascan, entre el poble i el Pla de Bohavi, un dels llocs més especials del Pirineu. 

En aquest espai tan idíl·lic, fem activitats de tota mena. Hi ha activitats més mogudes, com excursions, gimcanes, curses d’orientació, pàdel surf, vies ferrades, ràfting i d’altres més relaxades com els tallers, en què es construeix alguna cosa útil per als campaments, s’aprèn a tocar un instrument o es fan braçalets de tota mena. Fins i tot tenim uns gorgs per poder-nos capbussar i refrescar quan la calor de l’estiu ens atrapa!

Aquests primers dies al campament l’emoció va creixent, per dins tothom està eufòric per ser on és i tots ens anem adonant que mai havíem viscut amb un contacte tan real amb la natura. Bé, l’emoció creix per dos motius, per aquest i perquè s’apropa la ruta! Cada grup farà una ruta adaptada a la seva edat, que consistirà en, durant 2, 3 o 4 dies, caminar per la muntanya i acampar cada nit en un indret diferent. El primer matí, ens aixequem ben d’hora per començar a caminar i, tot i que aquest matí sempre és el més feixuc perquè tot és pujada, fins i tot el que és més de platja ho gaudeix molt. És un cop arribats a l’alta muntanya quan l’eufòria torna a aparèixer. Passem per camins espectaculars, refugis maquíssims, ens trobem animals que alguns mai havien vist i gaudim del silenci i de ser els únics en aquell indret de pel·lícula. A més, fer el cim que fa dies que situem al mapa sempre és de les millors recompenses. 

La tornada de la ruta és sempre la part més trista, ja que ningú vol que acabi, però això fa que, els darrers dies al campament, tothom estigui molt motivat i aprofiti al màxim aquells dies que queden. De cop, els infants organitzen tornejos de volei, versions d’alguna cançó on expliquen anècdotes de la ruta i també petites actuacions que presentaran la nit de la vetlla, que és l’última i de les més especials.

Abans d’això, però, toca el Gran Joc. El Gran Joc és una activitat en què participa tothom del campament, es barregen els grups i es proposa una temàtica guiada per activitats que tenen relació amb el que s’ha vist, fet i après durant els campaments. Probablement l’activitat preferida de molts de nosaltres. Els campaments s’acaben i tothom hi participa tan activament que és maquíssim ser allà. És aquella nit en què celebrem la vetlla on els infants surten per grups a mostrar a la resta del campament allò que han fet, sigui un gag, un monòleg o una cançó. Quina barbaritat d’emocions! Tot culmina amb el ball del fanalet, típic de les festes majors.

Els últims dies, tothom camina més a poc a poc. Tothom mira més els arbres i escolta més el riu. Els qui no es banyaven perquè l’aigua era freda, ara ja no en surten. Tots ens adonem que aquells dies han estat espectaculars i que fins a l’any següent no tornarem a ser allà ni a viure el que hem viscut. Moltes vegades costa explicar per què Campaments IPSI és tan impactant i espectacular, i és per això que diem “No deixis que t’ho expliquin”, perquè el millor és viure-ho.

Després d’anar quatre anys de campaments i de ser monitors des de llavors, podem dir que els nostres campaments duren tot l’any: quan som a Tavascan i ho gaudim com mai, i quan revivim els records i sensacions que vam trobar l’última vegada al Pallars.

Seguiu gaudint de l’experiència de CAMPAMENTS IPSI a través del nostre Instagram! @campamentsipsi
Si voleu més informació sobre les preinscrcipions, les dates o el preus de campaments, podeu cercar el butlletí d’activitats d’estiu en l’apartat publicacions del web de l’Escola