El joc lliure

El joc lliure és una de les activitats més gratificants dels nens.Quan parlem de joc lliure no ens referim a jocs estructurats o que tenen com a finalitat un aprenentatge sinó al joc que neix de la llibertat i l ‘espontaneïtat del nen. El joc lliure no ha de tenir normes i requereix esforç a qui hi participa ja que l’obliga a pensar què ha de fer i com.

Sovint pensem que els nens quan juguen no estan fent res d’important però jugant  s’encurioseixen, descobreixen i desenvolupen la creativitat i el sentit crític. Jugant es relacionen amb els altres nens i comencen a aprendre habilitats socials i emocionals que aplicaran en el seu dia a dia. És positiu que el joc lliure sigui compartit i en grup. Aprenen a dirigir però també a cedir i això fa que sorgeixin conflictes, una oportunitat positiva per aprendre a relacionar-se millor.

L’adult sempre hi ha de ser, oferint afecte, seguretat, ordre, límits… Es pot orientar el joc però no induir els nens, perquè si es fa s´afebleix la iniciativa. Un nen insegur, sobreprotegit, pot tenir dificultats per jugar lliurement.

Mentre els nens juguen van adquirint més domini del llenguatge ja que el joc els permet comunicar-se oralment amb altres nens, cosa que fa que es vagi desenvolupant el seu pensament.

Dins del joc lliure podem trobar :

• Els jocs de moviment que permeten descobrir i interactuar amb el seu entorn (saltar, pujar, baixar, arrossegar-se…), en definitiva jocs de coordinació , velocitat i força.
• Els jocs manipulatius que estimulen el desenvolupament del pensament abstracte i foment en la concentració (omplir, buidar, apilar…). Com més coses facin amb les mans més es desenvolupa el seu cervell.
• El joc simbòlic que es caracteritza per imitar espontàniament accions de la vida quotidiana del món dels adults i els permet jugar tot imaginant situacions. És així com van adquirint habilitats personals i socials. El lloc on es desenvolupa el joc ha de ser ambientat amb elements que el facin el més real possible (la casa, la cuina, el despatx, l’escola, l’hospital, el taller…).

Actualment s’ha incorporat al joc dels nens l’ús dels dispositius mòbils, ja siguin smartphones, tauletes, ordinadors, etc., que els generen un interès, tal vegada, excessiu i precoç. Per tant, per no posar en perill la capacitat, l’espai i el temps per al joc lliure, cal que se’n faci un ús responsable.

Els nens i les nenes no juguen per aprendre, però aprenen perquè juguen.

Jean Piaget.

Els jocs dels nens no es poden avaluar, però si els l’avaluéssim els hauríem de posar un 15 sobre 10. Jugar és la seva feina per excel·lència i cal acceptar-la la facin com la facin, de la mateixa manera que cal acceptar els nens. En el joc, tant pel que fan com per com ho fan han de ser elogiats i mai criticats.

Francesco Tonucci”