Edat Mitjana: nuclis de resistència cristiana

Fa unes setmanes, el nostre professor de Socials, Joan Grau, ens va proposar una activitat que tractava de fer un audiovisual sobre l’Edat Mitjana, el període històric que havíem estat estudiant. La idea ens va semblar interessant i divertida i així canviàvem la dinàmica habitual. Ens va tocar el tema dels nuclis de resistència cristiana, que incloïa la invasió musulmana l’any 711, la batalla de Covadonga el 722, la batalla de Poitiers el 732 i la reconquesta dels francs de Girona i Barcelona.

Ens vam repartir la feina, i en vam posar mans a l’obra. Vam estar unes tres sessions preparant el guió i gràcies al Joan en vam tenir una quarta, on vam deixar claresles nostres idees sobre l’Edat Mitjana. Ens van sorprendre les diferents tècniques que van utilitzar tots dos bàndols per conquerir o reconquerir tant de territori. A la invasió dels musulmans  l’any 711, van aprofitar que els visigots estaven en una crisi interna per atacar i conquerir Hispània per l’estret de Gibraltar quan els atacats estaven més debilitats per guerres internes. A la batalla de Covadonga, l’any 722,  es van refugiar a la cova de Covadonga perquè així els enemics no els ataquessin per totes bandes. A la batalla de Poitiers, l’any 732, van optar per atacar de nit el campament enemic, així els van sorprendre sobtadament mentre dormien, aquesta estratègia ens va semblar especialment divertida de representar. I finalment, a la reconquesta de Barcelona van decidir organitzar-se en 3 cossos i assetjar la ciutat.

Vam quedar per enregistrar el video a casa d’una integrant del grup. Al principi era difícil enregistrar sense que una de nosaltres rigués (ho podreu comprovar a les preses falses), i vam tenir alguns problemes d’il·luminació i de so, però a poc a poc vam anar progressant i avançant en la gravació. Algunes anècdotes que ens han passat han estat molt divertides i emocionants: Com que vam gravar en una terrassa hi havia alguns sorolls externs com el d’un ocellet que només piulava quan ens posàvem a gravar i quan paràvem la gravació ell també parava. Quan vam començar a gravar era de dia, però a poc a poc es va anar fent de nit fins a ser negre fosc, aleshores nosaltres vam fer tot el possible perquè hi hagués una bona il·luminació, fins i tot vam arribar a penjar un focus en una cistella de bàsquet…

Va haver-hi un moment que es va posar a ploure! El cel havia estat gris des de l’inici de gravació i la previsió era de pluja, per sort va aguantar bastant bé, però va haver-hi un moment en què es va posar a ploure mitjanament fort i vam haver d’entrar en un lloc cobert, per sort va parar aviat i vam poder acabar la gravació a temps.

Hem acabat fent un vídeo en què fem un reportatge sobre l’Edat MItjana en el qual les reporteres viatgen en el temps per poder parlar amb personatges històrics rellevants en els nuclis de resistència cristiana. El resultat final ha estat molt satisfactori i ens ha agradat molt a totes fer aquesta activitat tan dinàmica i diferent. I la veritat que hem après molt sobre el tema perquè hem gaudit molt.

El fet d’haver treballat en grup ens ha suposat avantatges i inconvenients respecte del treball individual. Treballar en grup està molt bé per aprendre que no sempre pots fer la teva idea, respectar les opinions dels altres, ajudar-nos mútuament quan ens encallem en alguna cosa i també per organitzar-nos la feina. Això s’assembla a treballar en una oficina, un despatx compartit, amb una parella, etc…  D’altra banda, costa més concentrar-se i és més fàcil distreure’s, si no haguéssim treballat en equip, amb una o dues preses ja n’hauríem tingut prou, però en grup vam haver de fer-ne moltes més.