Dodecàleg de l’instrumentista novell

Aquest dodecàleg vol ser una breu guia per a pares, mares i alumnes.

QUIN INSTRUMENT ESCOLLIR?
El millor és adreçar-se al professor especialista i demanar consell. En l’elecció de l’instrument, no sol funcionar gairebé mai la selecció  en funció de les necessitats o conveniències familiars: farà violoncel,  perquè a casa en tenim un que era del seu avi! Doncs no….no funciona  així, això…. Cal considerar un munt d’aspectes abans de decidir-se per  l’instrument! Per exemple, hi ha nens als quals no els agrada bufar i,  clar, si els donem un instrument de vent ja tenim servit el fracàs… d’al tres tenen problemes de visió i, en aquest cas, un instrument de lectura  complicada com el piano no serà la millor elecció i potser es trobaran  més a gust amb un instrument melòdic com ara la flauta travessera.  En definitiva, la norma és: deixeu-vos aconsellar! 

QUIN ÉS EL MILLOR MOMENT PER COMENÇAR UN INSTRUMENT? 
El millor moment per començar un instrument és, simplement, quan un  (l’alumne) en té moltes ganes!
Clar que… cal considerar algunes coses, com per exemple que el pes  de l’instrument no cansi excessivament el nen o nena, o que la dentició,  si volem fer un instrument de vent metall, estigui consolidada, però par lant en general, el truc no falla mai: quan el nen o la nena en té moltes  ganes, sol funcionar sempre!

AIXÒ DE L’INSTRUMENT… ÉS MOLT LENT!  
És veritat: per aprendre a tocar com un virtuós, són un munt d’anys  d’estudis, i sense cap garantia d’aconseguir-ho, però no cal esperar  tant per gaudir d’allò que fem! Sense pressa però sense pausa ha de ser el nostre “mantra”. Ah! i po seu-vos en un lloc ben visible aquesta frase: De mica en mica, s’omple  la pica: cada dia una mica! La primera condició per triomfar com a instrumentista és tocar cada dia.  No cal que sigui molta estona! Quinze o vint minuts diaris al principi són  més que suficients. Després, amb el temps, caldrà allargar el temps de  pràctica, clar, però aleshores ja tindrem l’hàbit d’estudi agafat!  
Nota important: practicar durant una hora seguida, no serveix per  suplir les quatre sessions de quinze minuts que no s’han estudiat i més  encara abans dels exàmens o concerts. Això és com un exercici físic!  Quan tingueu un compromís i hàgiu de tocar davant de públic, cal que  us ho agafeu amb temps i us prepareu a consciència. Igual, igual, que  els esportistes, que no entrenen només el dia abans del partit, oi que  no?

AIXÒ ÉS MOLT DIFÍCIL I MOLT LLARG! 
Divideix i venceràs! Una petita peça de setze compassos pot semblar molt llarga per a  un principiant, però si la dividim en grups de dos compassos i cada  dia fem una d’aquestes cèl·lules, al cap de vuit dies tindrem la peça  sencera, així de fàcil! Més endavant, amb obres més llargues, podem dividir en fragments o  bé en línies i també funciona! 
Això no deixa de ser una construcció i, per tant, el que compta és la  perspectiva. Si cada dia ens comprometem a fer una línia i repassar les  que ja hem après, al cap de x dies tindrem tantes línies apreses com  dies hagin passat! No falla mai! 

… I PER QUÈ HAIG DE FER LES ESCALES? 
Les terribles escales… Les escales són, és veritat, un rotllo patatero! … però, com tantes coses a la vida, s’han de fer per dues raons. La  primera, perquè en les escales es poden treballar molts aspectes tèc nics que no es poden abastar en les peces. La segona, perquè estan al  programa d’exàmens i no hi ha més remei! 
El millor és aprendre i dominar les escales ben al principi del curs, de  manera que després només haurem de fer el manteniment i dedic ar-nos a estudiar les peces.

AIXÒ ÉS MÉS QUE DIFÍCIL, ÉS IMPOSSIBLE!  
Deia el gran emperador Napoleó, que la paraula impossible només ex istia als diccionaris dels brètols! 
Hi ha coses que són difícils o fins i tot molt difícils de fer, però podem  obtenir un raonable domini tècnic de l’instrument només amb una mica  de pràctica diària i… paciència.  
Si us sembla que una cosa és molt difícil per a vosaltres, millor canvieu  l’expressió IMPOSSIBLE per això EM COSTARÀ MOLT, però ho faré! 

… I DE VERITAT QUE HAIG DE POSAR AQUESTS DITS I NO ELS  QUE JO VULGUI?  
Si,han de ser aquells dits i no uns altres! 
Digitar, o el què és el mateix, posar els dits, és una part molt delicada  que ens pot portar a l’èxit o directament al fracàs. 
Si posem sempre els mateixos dits i els posem bé, aconseguirem tocar amb  perfecció, mentre que si cada dia canviem de dits, el desastre estarà servit.  
Deixeu-vos aconsellar sempre pel vostre professor o professora que,  d’acord amb les vostres necessitats i possibilitats, us posarà els dits  que més us poden convenir, encara que a vosaltres no us ho sembli,  clar…

… A MI EL QUE M’AGRADA DE VERITAT ÉS IMPROVISAR, EL  JAZZ… 
És veritat que improvisar bé és una de les tècniques més espectaculars  que un músic, tant de jazz com de clàssic pot utilitzar, però alerta… Per improvisar bé calen moltes hores d’estudi tècnic, d’escales i  d’acords i una gran predisposició… Només es pot improvisar si es  coneixen amb perfecció tota una sèrie de recursos que demanen un  munt d’hores de treball. 
Cal construir sempre des de la base adequada i, per tant, només po drem improvisar i ser lliures si abans hem treballat amb molt rigor totes  les bases tècniques. 
No hi ha excusa per no fer un treball previ que haurà de ser forçosa ment rigorós, si volem aconseguir tocar bé. 

I… DE VERITAT QUE CAL QUE M’EXAMINI?  
Examinar-se no és garantia de res, però ens motiva a estudiar i treballar  una mica més! 
A cap instrumentista no li demanaran els exàmens que ha fet o els títols  que ha obtingut, però si que li demanaran que toqui i toqui bé!  
Els exàmens són una manera d’anar-nos posant reptes i anar perdent  la por. És molt convenient acostumar-se a passar petites proves: ex àmens, audicions, competicions: tot ajuda. Després de tot, un geni, a  casa, no es guanya la vida…

I… HAIG D’ESTUDIAR TEORIA, SOLFEIG, HARMONIA? 
Si vols perseverar en l’estudi de l’instrument, caldrà que aprenguis els  elements bàsics que et facin llegir i comprendre una partitura!  
Quan abans comencis a adquirir aquests coneixements, més fàcil et  serà incorporar-los i aconseguir beneficiar-te’n. No et faci por i, so bretot, no et faci mandra! 

I L’INSTRUMENT QUÈ? ARA HEM DE COMPRAR UN INSTRU MENT NOU?  
Disposar de l’instrument adequat és una part important del programa.  Un instrument que no s’ajusti a les necessitats de l’alumne pot portar a  la ruïna tots els nostres esforços. 
Sortosament, avui en dia són moltes les botigues d’instruments que  ofereixen programes de lloguer amb opció a compra. Des del departa ment de música us podem aconsellar: pregunteu-nos!

Un consell especial per als pianistes: ja fa temps que els pianos electrònics han envaït el mercat. En teoria, un instrument digital que tingui  les tecles ben contrapesades ens ha de poder servir per començar  a donar les primeres passes amb aquest instrument amb suficiència,  però… tinguem clar des del principi que, en arribar a cursos més alts,  caldrà considerar l’adquisició d’un instrument acústic (no electrònic, els  de sempre, vaja!)  
En resum: pensar a fer tots els estudis de piano amb un instrument  electrònic és com demanar a algú que vol arribar a ser capità de vaixell,  que practiqui, fins a l’examen final, amb una barca inflable! 

COMUNICACIÓ:  
Com en totes les coses de la vida, la comunicació és fonamental.  Si teniu dubtes, no enteneu alguna de les consignes que donem al  vostre fill o a la vostra filla, o simplement teniu alguna pregunta a fer,  dirigiu-vos a nosaltres. Segur que els professors i professores del Departament de Música estarem, sempre, a la vostra disposició.