– Avui, en l’àmbit de les Jornades Culturals a Batxillerat hem rebut la visita del mag David València que ens ha parlat de la seva professió, del món de la màgia, i ens l’ha acostat a nosaltres. Benvingut i moltes gràcies per la xerrada.
– Hola, moltes gràcies, espero que us hagi agradat.
– Primer de tot, ens agradaria saber com i quan et vas adonar que la teva vocació era la màgia.
– A mi, de jove, quan tenia vint anys, em van diagnosticar una malaltia intestinal, i vaig estar molt temps hospitalitzat, feia moltes estades als hospitals. Això va coincidir amb el moment que el Juan Tamariz treia uns fascicles sobre màgia, i el meu pare me’ls portava a l’hospital. Tot venia, però, perquè el meu pare de petit sabia fer tres “truquillos” de màgia, i li vaig dir: “Porta’m allò del Tamariz”. Aleshores vaig començar a llegir, a mirar, i es va convertir en la meva afició. Afició, no la meva manera de viure. Des de fa uns anys vaig dir, ¿per què no?. Vaig sortir davant d’un teatre, perquè em va ajudar un director de teatre a sortir davant de cinc-centes persones de cop… i el “subidón” va ser tan bèstia que vaig dir: “Yo quiero esto, esto me mola”. El poder transmetre sentiments a la gent m’encanta. Vaig dir-me: “Adiós al diseño gráfico, me dedico a la magia”
– Quins han estat els teus mags referents?
– Evidentment començo amb el Juan Tamariz, després el Pepe Carroll, Joaquín Matas, que és un mag que no és mediàtic, però és un dels millors de Catalunya. A nivell de fora, no em quedo amb cap, sí que hi ha els “pares de la màgia”, com Dai Vernon.
– Com ha canviat la màgia des dels seus orígens fins a avui en dia? Quines diferències hi ha?
Aquesta és també la gran errada, la gran errada és que els mags que comencen miren al YouTube i veuen com es fa un joc, i es pensen que fent-lo igual que el fan al YouTube ho poden fer, i sí, el podran fer, però no tindran tot allò que us he explicat avui, la teoria.
– Buff!! Bàsica: les xarxes socials, vídeos. Abans la màgia era molt excloent, de cercles petits, mags que feien un truc de màgia i no se’l deien… El que havies de fer quan jo vaig començar, per exemple, havies de buscar molta literatura màgica, que valia una fortuna, no tenies el YouTube com ara. Aquesta és també la gran errada, la gran errada és que els mags que comencen miren al YouTube i veuen com es fa un joc, i es pensen que fent-lo igual que el fan al YouTube ho poden fer, i sí, el podran fer, però no tindran tot allò que us he explicat avui, la teoria. La teoria ve en un llibre. En un llibre potser hi ha unes cent pàgines per un efecte de màgia que és molt curt, però cada pas té la seva teoria: per què he de deixar el sobre a la vora de la taula?, per què he de posar així les mans? Tot això, si no s’explica, la gent no ho fa, i és important. Això és el que ha canviat a nivell mag, el tema de les xarxes ha rebentat el tema del secretisme, dels cercles petits… “Ahora todos quieren ser magos y se creen que con una baraja son magos”, i no, costa arribar a un cert grau de professionalitat, has de llegir llibres.
A nivell de públic, abans érem més ingenus tots. Ara estem en un món d’inputs, Hi ha dos línies en el món de la màgia, una és la línia purista que busca l’efecte pur, que està molt bé; i l’altra és la línia entretenidors, que jo en sóc més, que sacrifico l’efecte màgic perquè ens ho passem bé. Oi que durant l’últim joc hem rigut? I encara més que ho podríem haver fet; i això que l’efecte final ha estat potent, però el sacrifico una mica, jo no sóc tan purista. Aquests són per mi els dos grans canvis de la màgia.
– Com és i què comporta viure del món de l’espectacle, concretament del de la màgia?
– Depèn, has de tenir en compte que la gran majoria de mags són aficionats, i un cop ets professional, hi ha molts graus de professionalitat. Hi ha els mediàtics, que viuen i es dediquen tot el dia a la màgia, els pseudoprofessionals, on jo em podria incloure, però que no estic a nivell de teatres, grans events, estic a nivell familiar.
La gent em diu: “David, com pot valdre un espectacle d’una hora, que la nena fa la comunió, 300€?” Doncs perquè porto tota la vida assajant, practicant i intentant millorar, i això duu una feina darrera que no es veu. I sí, vinc una horeta, però totes les que no he cobrat les estic cobrant ara. Es viu d’aquesta manera, t’has d’intentar superar cada dia si vols ser professional, no conformar-te. Dins el món dels mags, som una mica endogàmics, perdem una mica de vista el públic, i fem trucs per nosaltres mateixos, per saber què agradarà.
– Quina ha estat la funció que recordis amb més apreci o que hagi estat més especial per tu?
– Cada any vaig a Cal Ensenya, on hi ha nanos amb deficiències intel·lectuals, i és super guai treballar per aquesta gent. Que acabis un espectacle i et vinguin tots a abraçar… és genial. Hi vaig cada any, són nois de quinze a seixanta anys, que vinguin i t’abracin és brutal. Una persona que em va canviar molt en el tema de sacrificar el mag pur per l’entreteniment, va ser una senyora, quan encara no era ni professional, que em va dir: “Com et dius?” I jo: “David” Era una senyora de seixanta o setanta anys que em diu: “Mira, no sé què has fet, només sé que m’ho he passat molt bé, m’ho he passat tan bé que et vull fer dos petons.” I això em va marcar molt també. Són punts d’inflexió, jo tinc crítiques per part de companys meus, però jo m’estimo més aquesta vessant d’entreteniment.
– Recordes els teus temps com a mag amateur? Com eren?
– Doncs amb la família “agobiada”, els amics “agobiats”… no eren molt diferents d’ara, era més un treball per mi mateix i per altres mags. Ho feies per tu mateix, pels amics… Ara, ja no faig màgia pels amics, com que s’ha convertit en la meva professió ja n’estic una mica fartet, ni a casa, ni als amics, ja no em veuen fer màgia com abans, ara és professional. Ara és: treballa, estudia, i fes-ho quan et paguin. Els pot convidar, per provar coses noves, però és diferent.
– Els Reis Mags?
Els Reis Mags. Oi que et captiven sempre? Perquè és il·lusió. Si aconseguim il·lusionar a la gent, no que els sigui un repte, perquè aquests imputs que dius són reptes, són molt directes. En el moment en què aconseguim decorar-ho amb música… Per què plores quan escoltes una cançó en concret que t’emociona, quan estàs fart d’escoltar cançons cada dia? És el mateix, realment, si arribes a connectar amb el públic, i a il·lusionar-lo, sempre se sorprendrà. Jo el que vull intentar aconseguir sempre és que no vinguin a veure’m a mi, o a un espectacle per dir-me: “Te voy a pillar, porque me has retado y voy a pillarte”. No, no és la meva missió, la meva missió és, anem a riure, i anem a passar-ho bé. Per això us he ensenyat quatre truquillos de màgia, que són l’ABC de la màgia. Il·lusió!
– Com hem vist a la xerrada, l’humor i la màgia es compaginen molt bé. Creus que cal ser un gran ‘showman’ per ser un gran mag?
– Depèn, hi ha mags amb una vessant més humorística, mentalistes que són més seriosos… Jo no puc fer mentalisme si faig el babau. En el meu cas, quan faig un truc, vosaltres sabeu que no tinc poders, però ho faig amb humor i espectacle. Hi ha mags, en canvi, que són seriosos, hi ha moltes vessant en el món de la màgia. Un consell: hi ha una maga indonèsia que ha sortit fa dos dies, que es diu Sacret Rihana, ha estat a un Got Talent, que va amb un rollo una mica tenebrós, però no baixa del personatge en cap moment. Guanya el Got Talent i l’únic que diu és: “Què tal Rihana? T’ho has passat bé, estàs contenta?” I ella diu: “Si, ens hem divertit molt” molt seriosa. Cadascú ha de trobar el seu lloc. I sí, màgia i humor estan lligats.
– Com a mag, quina importància té tenir més o menys fama?
– Depèn del mag. El mag mediàtic té fama i s’hi dedicarà, i li agradarà fer-ho en gran format i triomfant. També hi ha el mag que té el reconeixement dels seus companys, perquè va a un congrés mundial i el coneixen. Si dic Héctor Mancha què em diries?
Una cosa és que siguis famós i l’altra és que siguis reconegut pels mags. Què canvia? Que hi ha més feina i ha de ser angoixant, jo ja estic content amb la feina que tinc.
– Que no el conec.
– Doncs Héctor Mancha és el campió del món de màgia de fa dos anys, i és de Madrid, i ha voltat pel món amb el seu número de deu minutets, i li ha canviat la vida dins del món màgic, però no el veuràs com el Mag Lari, el Mago Pop… Una cosa és que siguis famós i l’altra és que siguis reconegut pels mags. Què canvia? Que hi ha més feina i ha de ser angoixant, jo ja estic content amb la feina que tinc.
– Tens algun consell pels aspirants a mag?
– “Que lean, que lean, que lean, que lean”. Que llegeixin, es facin membres d’una associació, i que no es dediquin a aprendre allò al que estan acostumats (del YouTube o així). Si a mi em ve un aspirant a mag i em diu: “Mira què sé fer, mira què he après” jo el podré assessorar. Però no, si em diu: Com has fet aquest joc? Comencem malament aquí, no t’ho ensenyaré, ensenya’m què saps fer tu i et diré si estàs preparat per fer aquest joc, i t’ensenyaré la meva tècnica per fer aquest joc. Que llegeixin i s’envoltin de mags.
– Moltes gràcies, fins aquí l’entrevista, moltes gràcies per haver vingut a l’Escola i haver-nos apropat la màgia a les Jornades Culturals.
Deixa un comentari