Consumisme: al servei de qui?

El  consumisme. Com cada any, als alumnes de batxillerat se’ls assigna la responsabilitat de preparar un treball de recerca. No és feina fàcil i s’hi ha de dedicar molt temps i esforç per aconseguir un bon resultat. És gairebé com crear una criatura, un procés llarg i entregat, però amb una agradable recompensa final.

Per aquest motiu, des del principi ja vaig considerar escollir un tema que fos un repte per mi, que em generés interès per ser constant i m’obrís la mirada al món i a la realitat actual.

Després de molt pensar (i patir per trobar el tema ideal), vaig fer la meva tria: faria un treball de recerca orientat cap al fenomen del consumisme analitzant-lo des de tres vessants diferents, l’econòmica, la sociològica i la psicològica.

Per què aquestes tres àrees? Doncs perquè així podria obtenir un punt de vista més general, deixant de banda plantejaments simples com “El consumisme beneficia l’economia capitalista”, ” Els diners donen la felicitat” o “Tot es pot comprar”. Amb aquest treball pretenia arribar a una conclusió pròpia i personal, obtenir la meva veritat subjectiva fonamentada en la recerca .

Al llarg del treball vaig anar configurant la meva opinió mentre adjuntava informació, llegia llibres, consultava articles i blogs i mirava documentals. Tot això per respondre a la pregunta: El consumisme és bo o dolent pel món en què vivim?

Considerant que ja des d’un principi i des d’abans de començar el meu treball de recerca la meva visió sobre aquest fenomen i les seves conseqüències no era gaire positiva, la resposta extreta després de realitzar el treball va ser l’esperada:

Jo, com a jove jutgessa d’aquest cas, vaig declarar que el consumisme mai ha estat ni serà bo o beneficiós per nosaltres i el nostre planeta.

Pot ser una opinió polèmica que comporti certa controvèrsia, però això és justament el que volia: obtenir una opinió vàlida i argumentada d’un tema actual, multi-dimensional i polèmic.

Com vaig arribar a aquesta conclusió?

En primer lloc vull destacar que no es tractava d’una conclusió definitiva, hi havia molts matisos i elements importants a tenir en compte.

En segon lloc diré que el meu criteri de valoració va ser com el d’un concurs de talents: amb tres jutges (les tres anàlisis) que podrien o no donar el vistiplau a una actuació (el consumisme en relació a l’economia, la sociologia i la psicologia).

El sí rotund se’l va emportar l’anàlisi econòmica, on sens dubte el consumisme mostrava la seva fonamental presència en el món capitalista. Vaig veure com gràcies a la globalització, els països rics s’han estat enriquint més.

Amb el principi del màxim benefici i la competitivitat empresarial el consumisme pren un rol molt important al cicle econòmic i la riquesa de qualsevol país. Per tant, era d’esperar que fos beneficiós en aquesta àrea.

… si mantenim el ritme de consum que portem en l’actualitat, els recursos de què gaudim s’exhauriran ràpidament deixant-nos sense alternatives.

Tot i l’aparent victòria, encara quedaven dos veredictes per fer.

Per una banda, amb l’anàlisi sociològica vaig observar que si mantenim el ritme de consum que portem en l’actualitat, els recursos de què gaudim s’exhauriran ràpidament deixant-nos sense alternatives. A més, els danys que fan les multinacionals que subcontracten tallers a països subdesenvolupats sense respectar el més mínim els drets humans dels treballadors és un gran punt en contra.

Per últim cal destacar la insostenibilitat de l’economia lineal: no es pot continuar comprant i llençant com si les deixalles un cop abandonades s’esfumessin del món, també són la nostra responsabilitat. Amb tot això, la segona valoració va ser negativa, i només en faltava una per poder desempatar i decidir si el consumisme seria finalment beneficiós o perjudicial.

L’última anàlisi seria la determinant, saber com afectava el consumisme a nivell individual des del punt de vista psicològic.

Vaig observar com el consumisme ve de la mà d’un pensament perillós, el materialisme: la voluntat d’obtenir béns, de posseir objectes, de tenir riquesa material i de voler més i més. Gràcies al llibre El alto precio del materialismo vaig poder demostrar com les persones altament consumistes solen patir problemes com l’ansietat o la depressió, i experimenten menys sentiments agradables durant el dia. A més vaig realitzar una enquesta que mostrava com aquelles persones més consumistes mostraven un grau de felicitat inferior al d’aquelles que no ho eren tant.

Per tant, la tercera valoració també va resultar ser completament negativa, fet que deixava el marcador amb un sí pel vessant econòmic però dos nos rotunds pel sociològic i el psicològic.

Amb tot això, i després d’haver dedicat a aquest treball uns quants mesos he vist com la societat ha anat derivant a una massa influenciable i egoista. Molt preocupada pels seus assumptes personals però no per aquells que viuen pitjor o pel planeta Terra.

Tinc una visió certament negativa de la societat consumista actual, però confio plenament en les generacions futures. Crec que el més important a portar a terme és una tasca de conscienciació.

Cal fer saber què és el que succeeix quan comprem roba o un article tecnològic nou, hem de saber d’on ha sortit, quants arbres han tallat o a quantes persones han explotat.

Cal potenciar el sistema de les tres erres (Reduir, Reciclar i Reutilitzar) per donar més sentit als productes que adquirim i permetre’ls tenir noves vides. També s’han de fomentar les activitats allunyades del consum per enriquir-nos no amb béns materials, sinó amb pensaments, idees, sentiments i valors que no ens aportarien ni totes les sabates ni telèfons d’última generació del món.