Comiat dels alumnes a l’Acte de graduació de 2023

Durant la celebració de l’acte de comiat dels alumnes de 2n de Batxillerat, ja ha esdevingut una tradició des de fa força anys, que representants dels alumnes d’aquesta generació es dirigeixin a l’assistència amb un discurs que intenta resumir des d’un punt de vista alegre i divertit, el que ha estat la seva experiència a l’Escola, experiència que per a molts d’ells ha durat quinze anys.

Estimades famílies, professors, companys i companyes,

Avui celebrem una cerimònia, el Comiat dels alumnes, que és per a tots nosaltres molt i molt especial: la cerimònia de la graduació. Un acte que suposa el reconeixement d’una fita aconseguida i somiada des dels nostres inicis a l’escola. Celebrem la fi d’una etapa, una etapa única que ha durat 15 anys, més de tres quartes parts de la nostra vida. Avui ens acomiadem de la que ha estat casa nostra: IPSI. Volem del niu I en aquest vol ens enduem els records d’un llarg recorregut. Abandonem l’ombra de l’arbre amb el convenciment que mantindrem les seves arrels, els seus valors.

Avui fem un acte de reconeixement a tots vosaltres, famílies i professors que ens heu acompanyat en aquest viatge ja sigui a través del coneixement en les diferents assignatures que hem cursat, dels moments en què heu compartit les nostres alegries, el nostres èxits, heu estat testimonis de les nostres rialles i que ens heu donat el vostre suport en els nostres moments més difícils. Amb tots vosaltres hem crescut i hem viscut el canvi personal i intel·lectual.  

Avui és també un acte per recordar, recordar quan érem petits, els petits de l’escola, els reis i senyors del pati de les rodes… entràvem per les grans portes sense saber si érem panderetes, timbals o maraques… Vestits amb les nostres bates ens introduíem en l’experimentació mitjançant la perillosa pràctica del mític punxó i la felpa, responsable de centenars de ferides en mans I braços… era sens dubte, una feina de debò, tots concentrats que no sortís de la línia.. I el món abstracte? En forma de collarets de macarrons o figures de plastilina de formes indesxifrables… I els hàbits? Com per exemple la neteja de les dents sempre amb el dentifrici «Licor del polo» i cadascú amb el seu got de plàstic….. I la descoberta de l’univers literari amb la lectura del Tatano, Cavall Fort o les aventures d’en Teo …

I un bon dia dia havíem crescut: érem més alts, amb més autocontrol, més agosarats, més experimentats i fèiem primària: ja no eren conillets o barrufets o coets, érem 1rA, 1rB, 1rC i 1rD i després seríem Segon i Tercer… Meravellosos temps marcats  per nous aprenentatges que presentaven més dificultat, canviàrem els macarrons per operacions matemàtiques, textos breus per altres de més llargària i amb temes adequats a la nostra edat, entraren noves propostes que ens feien pensar, comentar entre nosaltres,  i feren una munió de tasques que quedaven reflectides en uns àlbums de tapa groga impossibles d’encabir dins la motxilla. I unes activitats de divertiment excitants, engrescadores i molt sorprenents: el túnel del terror, la perruqueria boja… pujant i baixant escales per poder gaudir de tota la decoració i de la gatzara que es vivia a l’escola  que ens captivava i ens encisava.. i els nostres esbarjos en un pati que llavors era verd. El cert és que cada vegada experimentàvem més autonomia, més independència i gaudíem de més llibertat alhora que se’ns demanava més compromís i més responsabilitat.

I aquest compromís i aquesta responsabilitat ens va obrir la porta a l’ESO, quantes expectatives: innocents i nerviosos vam canviar d’etapa i d’edifici. Hi va haver adéus, cares noves i la coneixença del valor de l’amistat. Professors individuals, projectes de treball, tasques de recerca, l’assoliment de cultura en els aspectes humanístics, artístics i científics-teconològics, lectures… la insistència en els hàbits d’estudi i de treball, en els hàbits de vida saludable. Jornades culturals, Jornades literàries, crèdits de síntesi… I de sobte d’un dia per un altre aparegué la pandèmia de COVID-19, que va girar el nostre món, quan fèiem aquest escrit ens adonàvem de l’impacte i totes les implicacions que  va provocar aquest virus i avui encara ens acompanya una sensació d’estranyesa i irrealitat. Quin període tan difícil; però avui tenim el convenciment que ens hem de felicitar tots plegats perquè malgrat el llarg temps de confinament, la premura amb què vam haver de plegar de l’escola, la incertesa de la situació, l’ús massiu de tot l’artefacte digital, i l’organització que calia per assistir a les classes; sense deixar les situacions personals que hi van ser al capdavant de l’emergència sanitària, d’aquells que van patit el virus i van sofrir una situació delicada, malgrat tot això podem dir que vam tirar endavant el curs. I avui ho valorem molt positivament i poder fer aquesta afirmació, ens omple d’orgull ja que finalment sense el treball de tots plegats, els professors fent intensius, readaptant-se, mirant els currículums, acompanyant-nos… i nosaltres corresponent a aquest esforç, amb maduresa i responsabilitat i sent còmplices, no s’hauria pogut aconseguir. Vam voler tirar endavant i vam esmerçar-hi tots els nostres recursos i això ens va fer adquirir el nostre propi manual de resistència, i ens va preparar per afrontar el següent tram.

I finalment arribem a Batxillerat, ara sí que som grans, un període d’aprenentatge i esforç que mira directament als ulls del futur. Dos anys que han solidificat l’espiral de creixement, una espiral que ha anat creixent a poc a poc i que ara sentim que s’ha fet forta, complexa, agosarada. Més enllà de la feina efectiva i que ha estat gegantina, Batxillerat ens ha fet conscients del camí que volem recórrer, de les nostres creences i de l’actuació conforme a les nostres pròpies conviccions. I hem pujat un esglaó més: hem après que si volem avançar en al nostra societat cal tenir com a prioritat l’interès social. 

I volem fer l’ullet als nostres professors que ens han ensenyat a estimar la memòria històrica o 2500 anys de Filosofia descobrint-nos períodes inesperadament apassionants, que ens han mostrat les diferents passions que senten a través de les seves explicacions, per fer-nos pensar, per transmetre positivisme, per l’amor a la llengua, per encoratjar-nos a tenir una cita en actes culturals i la seva foto de rigor……per la paciència infinita, per la inesgotable dedicació, per ser un símbol de tenacitat i per fer-nos còmplices de les diferents aficions com la de les papallones, la climatologia, el futbol, la teràpia, la relaxació amb Iyrics training o mindfulness… Hem descobert i hem compartit tantes coses i hem après a valorar els moments màgics, les anècdotes divertides i els moments de superació, que ens han convertit en les persones que avui som. Hem compartit  un creuer que ens va permetre gaudir d’un ambient relaxat amb una oferta d’activitats que semblava inacabable i sortides que ens van fer descobrir ciutats i racons increïbles, un espai, el del vaixell, que va afavorir les confidències, que  va ajudar a abandonar les reserves, que va crear una percepció diferent del temps i ens va fer conèixer un univers minúscul en activitat. I un apunt més, el Barça ha estat campió de lliga i ahir tothom destacava les paraules que deia Pep Guardiola, «La lliga és el millor títol, perquè és el de la constància, el de la tenacitat, el d’equip, el d’esforç continuat, el de superació quan els resultats no surten, on cal analitzar cada partit i cal reconèixer allò que cal millorar… sense treves, sense descans..» i aquest és el nostre model perquè ens adonem que és el que nosaltres hem après durant aquests anys.

I per tot el que hem dit, volem que també sigui una cerimònia d’agraïment a tots: ens heu ajudat a arribar fins aquí, ens heu acompanyat, ens heu donat suport… sense tots vosaltres, senzillament, no hauria estat possible. I avui és l’hora de dir adéu i ho fem amb un cabàs ple de coneixences, d’experiències i sigui quina sigui la direcció que prenguem, mai oblidarem el lloc d’on venim ni les persones que ens heu guiat i IPSI sempre hi serà present.

Moltes gràcies.

Laia Cattini, Biel Domènech, Selene Fernàndez i Martí Homedes

Aquí trobareu més fotografies:

Altres actes de comiat en aquest enllaç…