Soc la Lluïsa Egea, més coneguda com “la mare dels Vives”, soc mare de dos fills d’aquesta promoció de 2n de batxillerat, Lluís i Júlia, i de la Gisela i en Marc, exalumnes.
I, tanmateix, malgrat tot, hem aconseguit, any rere any de la mà de l’escola, dur a bon port els nostres fills, sans, somrients…ben educats i preparats per a la vida
He participat 12 anys al consell escolar, he estat durant 16 anys membre de l’AMPA, he cantant a la cantata de 3r i 4t, he venut llibres per Sant Jordi, he fe de Jurat als premis literaris durant molts anys, he cantat al cor de pares i mares de l’escola i ja us podeu imaginar que quan l’escola em va proposar si volia dir unes paraules avui, sense pensar-ho vaig dir que sí. Aquest cap de setmana volia escriure unes quantes paraules de comiat: un text senzill, emotiu, a l’alçada d’aquest moment, però tot allò que escrivia em semblava poca cosa, és una tasca molt complicada, transmetre amb paraules l’agraïment i l’emoció d’haver viscut 23 anys irrepetibles al costat d’aquesta escola i nomes em venia al cap una paraula: acompanyament.
Així que, com que soc incapaç d’escriure un text a l’alçada de les circumstàncies, permeteu-me recórrer a la memòria. Si faig un tomb pel meu passat veig una nena de 25 anys entrant per la porta de l’escola amb la seva filla de 18 mesos, i per què dic una nena…. doncs perquè la meva filla Gisela en té 24 i ….
Recordo quan vaig haver de sortir correns cap a l’hospital amb la Gisela i la Marta Cedó, tutora del Marc, es va emportar els meus fills a casa seva i els va donar el sopar. O la Lydia, mare de l’escola, a la cuina de casa fent una anàlisi de sang al Marc, o el dia que vaig trencar aigües del Lluís i la Júlia a permanències de P3, quin enrenou.
Els Carnestoltes, Sant Jordi, les cantates, els festivals de teatre i de música, els jocs florals , els partits de basquet i les competicions de gimnàstica, la placeta, el cafetó i tants altres records….I així podria seguir sense parar una bona estona… però……
Se m’acaba el temps. Ha estat un enorme plaer compartir aquesta escola amb tots vosaltres. Les hem vist de tots els colors: moltes alegries i alguna tristesa; grans moments i, també, moments per oblidar… I, tanmateix, malgrat tot, hem aconseguit, any rere any de la mà de l’escola, dur a bon port els nostres fills, sans, somrients…ben educats i preparats per a la vida. D’això es tractava, no?
Gràcies professors i professores, personal d’administració i Direcció, gràcies IPSI, gràcies família.
I a vosaltres, alumnes, us dic:
N’hi ha que lluiten un dia, i són bons, n’hi ha que lluiten un any, i són millors i nosaltres us diem: lluiteu tota la vida i sereu imparables, segur que així acabareu tenint la sort que us mereixeu.
Deixa un comentari