Fa molts i molts anys un invent va arribar a la vida dels artistes. Un invent que els permetia dibuixar amb molta precisió tot allò que veien a través d’un forat. Per fer-ho necessitaven estar en una habitació a les fosques i al forat hi posaven una lent. Tot allò que passava a l’altra banda de la lent, es projectava de forma invertida dins la cambra i l’artista només havia de representar-ho en el suport que després es girava per tal que la imatge quedés del dret. Era la cambra obscura.
Amb el temps i la tecnologia, aquest invent es va aconseguir empetitir i es va crear la càmera fotogràfica, que capturava allò que es veia a través de la lent. Amb un paper emulsionat amb sals sensibles a la llum la imatge hi quedava “impresa” al damunt. Llavors, es revelava aquest paper i ja no calia que l’artista ho dibuixés: una màquina ho feia per ells!
Quin invent, oi? Fins i tot costa d’imaginar. Per això vam proposar als alumnes de 6è que construissin una cambra obscura, de manera que hi capiguessin a dins (com a mínim el cap). Així doncs, podrien entendre millor com funcionava l’invent de primera mà.
«Quin material necessitem? Quina mida ha de tenir? On hem de posar la pantalla perquè es vegi bé? Com la introduirem sense que es desmunti la cambra?» Preguntes com aquestes eren les que es plantejaven els alumnes. Una a una, dibuixant, prenent mides, dissenyant, muntant, desmuntant, movent, provant, modificant… les van anar responent. I això, com podeu imaginar, no es fa en un parell de dies. De fet, van dedicar-hi, ni més ni menys que 14 sessions de plàstica —incloent les de la prova final—.
«A mi m’ha encantat construir una cosa de zero», comentava un alumne. «Treballar tant de temps en equip i posar-nos d’acord ha estat tot un repte», explicava un altre. «Al principi semblava que no ho aconseguiríem, però quan va començar a agafar forma ens vam motivar molt», deia una alumna. «Va ser tan emocionant el primer dia que vam comprovar que funcionava!» expressava una altra, encara amb la il·lusió als ulls.
Però aquí no va acabar la cosa… Vam saber que a segon començaven a treballar els orígens del cinema i… Per què no mostrar-los als alumnes com havien estat els inicis de la càmera amb el nostre projecte? Així que fa uns dies vam anar a compartir-los la feina feta anant a la Placeta a provar-les. I, ho endevineu? Van al·lucinar! «El cel és a terra!» «He vist una nena fent el pi!», eren algunes expressions que deien en provar-les.
De fet, un alumne de segon va recordar un documental que havia vist en el que deien que l’ull feia un efecte similar a la cambra obscura i que era el cervell l’encarregat de girar la imatge. I sí, tant els alumnes de sisè com les mestres vam quedar bocabadats amb aquella aportació.
És en moments així quan s’entén la necessitat de l’art per aprendre a mirar la vida diferent, amb uns altres ulls. I enriquir-nos-en.
Les classes de 2n vam poder viure i veure com era una càmera obscura gràcies als alumnes de sisè, que van fer de mestres per una estona. Amb ells vam poder conèixer i experimentar el seu funcionament. Posteriorment aquest aprenentatge vivencial l’hem pogut aplicar a tot allò que vam poder veure al Museu del Cinema de Girona.
Si vols saber més sobre activitats d’Arts Visuals a Primària, fes clic aquí…!
Deixa un comentari