Aina Oliveres, alumna de 3r d’ESO
Tothom ha vist ballar sardanes però no tothom sap que hi ha competicions de sardanes esportives i concursos. La diferència entre les sardanes habituals i les de competició o esportives és que en aquestes últimes les rotllanes són tancades i no s’hi pot afegir ningú del públic i que hi ha un jurat professional que hi fa una classificació valorant el conjunt, el compàs, l’estil i la interpretació musical.
Les sardanes tenen dos passos bàsics: els curts i els llargs. Els curts són els passos que es fan en la primera, segona i cinquena tirada amb el tiratge d’entre 25 i 43 compassos. A la primera tirada de passos curts SEMPRE es comença amb el peu ESQUERRE. A les altres tirades, incloses les de llargs, es comença amb el peu contrari a aquell amb què s’ha acabat la tirada anterior. Els llargs són els passos que es fan en la tercera, quarta, sisena i el contrapunt. El contrapunt és la setena tirada i es diu així perquè entre la sisena i la setena tirada el flabiol fa una petita melodia. El tiratge té de mínim entre 60 i 67 compassos i de màxim entre 99 i 103 compassos.
Els aires: existeixen 8 aires principals però s’en poden fer més segons la colla sardanista. Els principals són: RITME, SUAU, AIRET. AIRE, AIRE FORT, PETIT, PICAT i AMUNT. Aquest és l’ordre de menys a més molla. La molla és el moviment que es fa amb el peu per tenir menys o més intensitat.
Hi ha cinc categories: alevins (fins 12 anys), infantil (fins 16 anys), juvenils (fins 18 anys), grans (sense límit d’edat) i veterans (a partir de 40 anys)
Breu història de la sardana
El 1902 es va fer el primer concurs sardanista del que es té coneixement i es va celebrar durant les festes de la Mare de Déu de la Mercè a Barcelona.
La primera colla de la qual es té coneixement és la colla Rosa Roja de Barcelona que es va fundar el 1927 i que actualment ja no existeix. Durant els anys 80 del segle passat aquesta colla encara participava en les trobades de colles sardanistes veteranes.
La colla sardanista en actiu més antiga és la colla Violetes del bosc fundada el 1945. L’escultura que hi ha a l’entrada de l’antic parc d’atraccions de Montjuïc està dedica a ells.
De les colles que han fet història, questes tres s’han repartit els Campionats de Catalunya en colla durant els darrers 60 anys.
- Violetes del bosc. Han guanyat el campionat de Catalunya a la categoria gran 43 anys, dels quals els primers 27 de forma consecutiva.
- Xaloc. El 1987 va guanyar el campionat de Catalunya derrotant a la colla Violetes del Bosc en la darrera sardana del campionat per primer cop en 28 anys. La colla Xaloc va aconseguir 7 campionats més fins la seva dissolució deixant el seu testimoni a la seva colla filial, Mare Nostrum.
- Mare nostrum. Des que va agafar el relleu de la seva colla mare, ‘’Xaloc’’, ha aconseguit 8 campionats de Catalunya més. Actualment és la campiona de Catalunya.
Parts d’un concurs de sardanes
- Galop d’entrada. És la presentació de les colles assistents els concursos.
- Sardanes de lluïment. Són les sardanes pròpiament dites, on el jurat fa les classificacions i les colles fan la seva millor presentació.
- Sardana revessa. És un enigma music-matemàtic,on hi ha un comptador fora la rotllana que ha d’esbrinar el seu tiratge a través de motius musicals que el compositor ha amagat dins la melodia.
- Sardana de germanor. És una sardana de quatre tirades on es pot afegir el públic per acabar el concurs.
- Entrega de premis.
La UCS (Federació Unió de Colles sardanistes de Catalunya) neix l’any 1958 després que l’any 1956 naixés Colles Sardanistes de Barcelona. Agrupa totes les colles de Catalunya que estan repartides en cinc territorials Barcelona ciutat, comarques de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. És l’encarregat d’organitzar els diferents campionats en totes les seves categories.
Aplec internacional
Cada any, diferents colles sardanistes van a una ciutat diferent de fora de Catalunya per mostrar les sardanes i la cultura catalana.
Tothom coneix les sardanes, però sabíeu que hi ha sardanes esportives o de competició?
Deixa un comentari